Per què hem de dedicar-nos a Jehovà?

«Aquesta nit se m’ha aparegut un àngel del Déu a qui [jo] pertany» (FETS 27:23).

1. Què ha de fer algú per a poder batejar-se, i quines preguntes sorgixen?

 «¿T’HAS penedit dels teus pecats, t’has dedicat a Jehovà i has acceptat que Jesucrist és el mitjà que Déu ha proveït per a salvar-nos?» Esta és una de les dos preguntes que es formulen al final del discurs dirigit als candidats al baptisme. Ara bé, per què han de dedicar-se a Jehovà els cristians? Quins beneficis obtenen al fer-ho? Per què és imprescindible que facen este pas a fi que Déu accepte el seu servici? Per a trobar la resposta a estes preguntes, primer hem de comprendre què és la dedicació.

2. En què consistix la dedicació?

² En què consistix la dedicació? Ens ajudarà a trobar la resposta un comentari que va fer l’apòstol Pau a bord d’un barco que estava a punt de naufragar. Ell es va referir a Jehovà com «el Déu a qui [jo] pertany» (llig Fets 27:22-24). En efecte, mentres que «el món sencer està sotmés al Maligne», els cristians hem arribat a pertànyer a Déu (1Jn 5:19). Com ho hem aconseguit? Dedicant-nos a Jehovà com ell vol —és a dir, realitzant un vot, o promesa solemne, en una oració— i després, batejant-nos.

3. Què va representar el baptisme de Jesús, i de quina manera seguim el seu exemple els cristians?

³ Jesús ens va donar un exemple quan va decidir fer la voluntat de Déu. Clar, com ell havia nascut en Israel, una nació que ja estava dedicada a Déu, no era necessari que tornara a dedicar-se. Tampoc estava complint cap exigència de la Llei. En realitat, estava fent alguna cosa més. Segons indica la Bíblia, li va dir a Jehovà: «A tu em presente. [...] Vull fer, oh Déu, la teua voluntat» (He 10:7; Lc 3:21). Així és, amb el seu baptisme, Jesús s’estava presentant davant de son Pare per a complir els Seus desitjos. Hui en dia, els cristians seguim el seu model al batejar-nos, encara que en el nostre cas també estem declarant públicament que ens hem dedicat en oració a Déu.

Com ens beneficia la dedicació

4. Què ens ensenya sobre el sentit de compromís l’amistat entre David i Jonatan?

⁴ La dedicació cristiana no és una promesa qualsevol, és un assumpt molt seriós. Ara bé, com ens beneficia? Per a ajudar-nos a entendre-ho, examinem el bon efecte que té el sentit de compromís en les relacions humanes. Comencem per l’amistat. Per a tindre amics, primer cal que estiguem dispostos a ser-ho nosaltres. És necessari que hi haja un sentit de compromís i que s’assumisca la responsabilitat moral de cuidar de l’altra persona. Una de les amistats més boniques de temps bíblics va ser la de David i Jonatan, els quals estaven tan units que van fer un pacte entre ells (llig 1 Samuel 17:57; 18:1, 3). Hui en dia, és difícil trobar relacions tan lleials com aquella. Però, igual que en l’antiguitat, en les bones amistats continua sent important el sentit de fidelitat o compromís mutu (Pr 17:17; 18:24).

5. Què podia fer un esclau per a continuar pertanyent a un amo compassiu?

⁵ En Israel hi havia una altra relació que requeria un sentit de compromís: el conveni permanent que podia establir un esclau amb el seu amo. La Llei deia: «Si l’esclau manifesta que estima el seu amo, la seua dona i els seus fills i no vol quedar lliure, el seu amo el portarà a la presència de Déu, acostarà l’home a la porta o al muntant, amb un punxó li foradarà l’orella, i serà el seu esclau per sempre» (Ex 21:5, 6). Com veiem, l’esclau podia continuar disfrutant de la seguretat de pertànyer a un amo compassiu si feia amb ell un pacte en el qual renunciava a la seua llibertat.

6, 7. a) De quina manera ens beneficia el sentit de compromís? b) Per què és superior el sentit de compromís en la nostra relació amb Jehovà?

⁶ Una altra relació on ha d’existir un elevat sentit de compromís és el matrimoni. Clar, en este cas, el compromís no és simplement amb un contracte sinó amb una persona. Dos persones que viuen juntes sense casar-se no podran oferir mai a la seua parella i als seus fills el mateix grau de seguretat que proporciona el matrimoni cristià honorable. Tampoc tindran la mateixa motivació a l’hora d’acceptar les seues responsabilitats i d’esforçar-se per resoldre amb amor les dificultats (Mt 19:5, 6; 1Co 13:7, 8; He 13:4).

⁷ Vegem finalment les relacions laborals. Des de temps bíblics, els contractes han resultat molt útils (Mt 20:1, 2, 8). Així que, a l’emprendre un negoci o al començar a treballar per a algú, firmar un contracte protegix les parts implicades. Com hem vist, les relacions humanes —ja siguen amistats, matrimonis o acords laborals— s’enfortixen amb el sentit de compromís. Però en el cas de la nostra relació amb Jehovà, comptem amb un vincle molt superior: la dedicació, per la qual li entreguem incondicionalment la nostra vida. A continuació, parlarem dels beneficis que reportava la dedicació en temps bíblics, i vorem per què era molt més que un compromís.

Com va beneficiar a Israel la dedicació a Déu

8. Què va significar la dedicació per als israelites?

⁸ Els israelites, com a nació, es van dedicar a Jehovà fent-li un vot. Ell els havia reunit davant de la muntanya del Sinaí i els havia dit: «Si escolteu la meua veu i observeu la meua aliança, sereu la meua heretat preferida entre tots els pobles». Després de sentir eixes paraules, el poble va jurar unànimement: «Complirem tot el que ha dit el Senyor» (Ex 19:4-8). Aquella dedicació era molt més que un compromís, ja que demostrava que li pertanyien a Jehovà. Per la seua part, ell els va assegurar que els tractaria com la seua «heretat preferida», o propietat especial.

9. De quins beneficis disfrutaren els israelites per haver-se dedicat a Déu?

⁹ Pertànyer a Jehovà li va portar molts beneficis a la nació d’Israel. Ell va ser lleial i tendre amb els israelites, i els va tractar com a fills. De fet, els va dir: «¿Pot oblidar-se una mare del seu infantó, pot deixar d’estimar el fill de les seues entranyes? Però, encara que alguna l’oblidara, jo mai no t’oblidaria» (Is 49:15). Déu va guiar el seu poble per mitjà de la Llei, el va enfortir enviant-li profetes i el va protegir amb els seus àngels. El salmiste va reconéixer: «[Jehovà] anuncia la seua paraula als fills de Jacob, als fills d’Israel, els seus decrets i decisions. No ha obrat així amb cap altre poble» (Sl 147:19, 20; llig Salm 34:8, 20; 48:15 [34:7, 19; 48:14 TNM]). Igual que va cuidar d’Israel, la nació que li pertanyia, hui en dia cuida de tots els cristians que estan dedicats a ell.

Per què hauríem de dedicar-nos a Déu

10, 11. Per què vam nàixer fora de la família universal de Jehovà?

¹⁰ Alguns es pregunten: «Per què he de dedicar-me i batejar-me per a poder servir a Jehovà?». Entendrem la raó si recordem en quina situació ens trobem davant d’ell. A causa del pecat d’Adam, tots hem nascut fora de la família universal de Déu (Rm 3:23; 5:12). I l’única manera de ser acceptats en ella és dedicant-nos a ell. Vegem per què.

¹¹ Cap de nosaltres ha tingut un pare capaç de transmetre’ns vida en el ple sentit de la paraula, és a dir, vida perfecta (1Tm 6:19). Com els nostres primers pares pecaren, tots nasquérem allunyats del nostre bondadós Pare i Creador, i no podíem ser considerats fills seus (compara-ho amb Deuteronomi 32:5). Per tant, la humanitat ha viscut fora de la família universal de Jehovà i apartada d’ell.

12. a) Com poden els sers humans imperfectes formar part de la família de Déu? b) Quins passos han de fer-se abans del baptisme?

¹² Així i tot, cadascun de nosaltres pot demanar-li a Jehovà que l’accepte en la seua família de servents. * Però, com podem disfrutar del seu favor si som pecadors? L’apòstol Pau va explicar la raó al dir: «Quan encara érem enemics vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill» (Rm 5:10). Ara bé, per a que ell ens accepte, hem de demanar-li que ens done una bona consciència, i la manera de fer-ho és batejant-nos (1Pe 3:21). No obstant això, hem de fer uns altres passos abans. En primer lloc, hem de conéixer bé a Jehovà i aprendre a confiar en ell. I en segon lloc, hem de penedir-nos i canviar el curs de la nostra vida (Jn 17:3; Fets 3:19; He 11:6). Què hem de fer després?

13. Per què és lògic que hagem de fer un vot de dedicació per a ser acceptats en la família d’adoradors de Déu?

¹³ Per a ser part de la família d’adoradors de Déu, cal fer una promesa solemne. Vegem el perquè amb un exemple. Un pare de família molt respectat per la comunitat coneix un jovenet orfe, s’interessa per ell i decidix adoptar-lo. Però li posa una condició: «Vull que em prometes que em consideraràs ton pare i que m’estimaràs i respectaràs sempre». Si el jove no li fa eixa promesa solemne, el pare no l’acceptarà com a fill. Veritat que seria una exigència raonable? En el cas de Jehovà, ocorre igual: només acceptarà en la seua família aquells que estiguen dispostos a fer-li un vot de dedicació. Per això, la Bíblia diu: «Vos exhorte a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable [o dedicada] a Déu» (Rm 12:1).

La dedicació, un acte d’amor i fe

14. En quin sentit és la dedicació un acte d’amor?

¹⁴ La dedicació és una prova del nostre amor per Déu. En cert sentit, és similar al vot matrimonial. El dia de la boda, el nóvio demostra que estima la seua nóvia prometent-li solemnement que estarà al seu costat en els bons i en els mals moments. No sols està comprometent-se a formar una unió matrimonial, sinó que està jurant-li lleialtat a una persona. A més, sap que si no fa eixe vot, no podran mamprendre una vida junts. De la mateixa manera, no és possible disfrutar de tots els beneficis de ser part de la família de Jehovà sense fer el vot de dedicació. Com veiem, la raó per la qual ens dediquem a Déu és perquè desitgem pertànyer-li i perquè, dins de la nostra imperfecció, volem ser-li lleials passe el que passe (Mt 22:37).

15. Per què diem que la dedicació és un acte de fe?

¹⁵ La dedicació també és un acte de fe. Ens dediquem perquè creiem en Jehovà i confiem que la seua amistat és lo millor per a nosaltres (Sl 73:28). Sabem que no sempre serà fàcil servir-lo, perquè vivim entre «gent extraviada i rebel». No obstant, estem segurs que Déu complirà la seua promesa de beneir els nostres esforços (Fl 2:15; 4:13). No tenim cap dubte que ens mostrarà misericòrdia quan cometem errors per culpa de la imperfecció (llig Salm 103:13, 14; Romans 7:21-25). I tenim la certesa que recompensarà la nostra determinació de mantindre’ns íntegres (Jb 27:5).

La dedicació a Déu ens fa feliços

16, 17. Per què la dedicació ens fa feliços?

¹⁶ La dedicació reporta felicitat, perquè implica entregar-li a Jehovà la nostra vida, i com va dir Jesús: «Fa més feliç donar que rebre» (Fets 20:35). Durant el seu ministeri en la terra, el Fill de Déu va viure d’acord amb eixe principi fonamental i va experimentar l’alegria de ser generós. Quan feia falta, sacrificava el descans, el menjar i les comoditats per a ensenyar a la gent el camí a la vida (Jn 4:34). I no hi havia res que li produïra tanta satisfacció com complaure son Pare. Per això va dir: «Sempre faig allò que li plau» (Jn 8:29; Pr 27:11).

¹⁷ Jesús va mostrar als seus deixebles la manera de viure que ens fa més feliços a l’exhortar-los: «Si algú vol venir amb mi, que es negue a ell mateix» (Mt 16:24). Quan ens repudiem, és a dir, quan li deixem el control de la nostra vida a Jehovà, ens acostem més a ell. Podríem estar en millors mans que en les del nostre amorós Déu?

18. Per què produïx més felicitat estar dedicat a Déu que a un ser humà o a un objectiu personal?

¹⁸ Els qui es dediquen a Jehovà i viuen d’acord amb la Seua voluntat són més feliços que els qui dediquen la vida al servici d’una altra persona o a aconseguir un objectiu, com el de fer-se rics. A diferència d’ells, els cristians verdaders viuen realment satisfets (Mt 6:24). És cert que la seua felicitat es deu en part al fet que tenen l’honor de ser «coŀlaboradors de Déu» en l’obra del Regne, però no obliden que el seu vot de dedicació no el van fer a una obra, sinó a un Déu que els té en alta estima (1Co 3:9). Ningú podria valorar més que ell la lleialtat i els sacrificis dels seus servents. Fins i tot, farà que tornen a ser jóvens per a que es puguen beneficiar de la Seua protecció per sempre (Jb 33:25; llig Hebreus 6:10).

19. Quin privilegi tenen els qui estan dedicats a Jehovà?

¹⁹ La Bíblia ens fa esta invitació: «Acosteu-vos a Déu, i Déu s’acostarà a vosaltres» (Jm 4:8; Sl 25:14). En efecte, els qui es dediquen a Jehovà disfrutaran d’una relació estreta amb ell. En l’article següent, vorem per què dedicar-nos a Jehovà per a arribar a pertànyer-li és una bona decisió.

[Nota]

Què respondries?

• Què implica dedicar-se a Déu?

• Com ens beneficia la dedicació?

• Per què han de dedicar-se a Jehovà els cristians?

[Preguntes de l’estudi]

[Iŀlustració]

Viure en harmonia amb la nostra dedicació ens produïx verdadera felicitat