El punt de vista Bíblic

Esports de risc, val la pena el risc?

«CADA VEGADA SOM MÉS ELS QUE HEM DEIXAT DE SER OBSERVADORS I HEM COMENÇAT A SALTAR D’AVIONS, FER RÀPEL PER LES MUNTANYES, BAIXAR CASCADES EN CAIAC I NEDAR AMB TAURONS.» (DIARI WILLOW GLEN RESIDENT, 10 DE FEBRER DE 1999)

AQUEST comentari reflecteix molt bé la moda que està afectant els esports. La popularitat que tenen activitats com ara el paracaigudisme, l’escalada en gel, el parapent i el salt base * reflecteix molt bé l’esperit de risc que volen satisfer les persones avui dia. Les planxes de neu, bicicletes tot terreny, patinets i patins en línia també es fan servir per desafiar les muntanyes més altes, els penya-segats més escarpats i les distàncies més llargues. Tal com comenta la revista Time, la creixent popularitat dels esports de risc, o d’aventura —esports en els quals els participants posen en perill les seves vides—, explica el desig que tenen milions de persones, «siguin guerrers de cap de setmana, o atletes professionals, de posar-se al límit i barrejar el perill, la por i les habilitats per superar-se a si mateixos».

L’efecte d’aquests esports queda palès en com les persones practiquen esports que són més segurs. El 1997, als Estats Units, les visites a urgències per lesions causades per haver fet esport amb monopatí van créixer més d’un 33%, les causades per l’snowboard, un 31%, i per escalada, un 20%. En el cas d’altres esports, els resultats són encara més dramàtics, tal com ho demostra l’augment de morts causades per esports de risc. Ara bé, els practicants d’aquests esports estan al cas dels perills. La mateixa revista recull el següent comentari d’una esportista d’esquí extrem: «Tinc la mort present en tot moment». Un professional de l’snowboard ho resumeix d’aquesta manera: «Si no et fas mal, és que no t’hi estàs esforçant prou».

En vista de tot això, podria un cristià practicar esports com aquests? Com ens pot ajudar la Bíblia a prendre una decisió? Analitzar el que Déu pensa sobre la santedat de la vida ens ajudarà a donar resposta a aquestes preguntes.

El punt de vista de Déu sobre la vida

La Bíblia diu que Jehovà és «la font de la vida» (Salm 36:9). A més de crear la humanitat, també es va assegurar de donar-nos el que necessitem per gaudir de la vida (Salm 139:14; Fets 14:16, 17; 17:24-28). Per tant, és raonable pensar que espera que tinguem cura de tot el que hem rebut d’ell. Les lleis i els principis que va donar a la nació d’Israel ens ajuden a veure això.

La Llei mosaica manava que es prenguessin mesures per protegir la vida dels altres. Si no s’obeïa la Llei i algú moria, la persona que podia haver evitat l’accident era considerada culpable de sang. Per exemple, la Llei manava que es construís un petit mur, anomenat empit o parapet, al terrat de les cases. En el cas que no s’obeís aquesta llei i algú caigués del terrat i morís, els residents de la casa serien culpables de sang (Deuteronomi 22:8). Si un toro envestia de sobte una persona i la matava, el propietari no era considerat culpable. Però si s’hagués donat el cas que el propietari hagués estat advertit que el seu toro era perillós i no hagués pres les mesures necessàries per vigilar el seu animal, seria culpable d’haver vessat sang i podria ser executat (Èxode 21:28, 29). Com que la vida és molt valuosa per a Jehovà, la seva Llei reflectia la importància de protegir la vida dels altres.

Els servents fidels de Déu entenien que, tot i que no hi hagués una llei específica, no havien de posar en risc la seva pròpia vida ni la dels altres. En un relat de la Bíblia, David va expressar el seu desig de beure aigua de la cisterna de Betlem. En aquella època, Betlem estava sota control dels filisteus. Quan els tres soldats de David van sentir el seu desig, van entrar a la força al camp dels filisteus, van treure aigua de la cisterna de Betlem i l’hi van portar a David. Com va reaccionar David? Va rebutjar beure l’aigua, la va vessar a terra i va dir: «Sabent com Déu veu les coses, mai se’m passaria pel cap fer això! ¿He de beure la sang d’aquests homes que han arriscat la seva vida? Perquè s’han jugat la vida per portar l’aigua» (1 Cròniques 11:17-19). Per a David, no tenia sentit que ningú arrisqués la seva vida per satisfer un desig personal.

Jesús va reaccionar de manera semblant quan, segurament en una visió, el Diable el va temptar i li va dir que es llencés daltabaix de la part més alta del temple perquè els àngels el rescatessin. Ara bé, Jesús li va respondre: «No posis a prova Jehovà, el teu Déu» (Mateu 4:5-7). És evident que, tant per a David com per a Jesús, posar en risc una vida innecessàriament era incorrecte als ulls de Déu.

Tenint en compte aquests exemples, ens podríem preguntar: «Com podem saber si un esport és de risc o no? I ja que fins i tot algunes persones fan coses perilloses quan practiquen esports normals, com podem saber si la manera en què practiquem un esport és segura?».

De veritat val la pena el risc?

Si volem prendre una bona decisió, és important que pensem en l’esport que volem practicar. Per exemple, ens podríem preguntar: «Es fa mal la gent sovint quan practica aquest esport? Tinc la preparació o l’equip necessari per no prendre mal? Si tinc un accident o falla l’equip de protecció, quina probabilitat hi ha que tingui lesions lleus, greus o que fins i tot perdi la vida?».

Si un cristià practiqués deliberadament esports perillosos, podria danyar la seva amistat amb Jehovà i, alhora, ser considerat inadequat per rebre privilegis especials a la congregació (1 Timoteu 3:2, 8-10; 4:12; Titus 2:6-8). En qualsevol tipus d’activitats que practiquem fem bé de tenir en compte el punt de vista de Déu sobre la santedat de la vida.

[Nota]