Jehovà, un Déu que val la pena conèixer
Jehovà, un Déu que val la pena conèixer
PODRIA ser que et faltés una cosa important a la vida i no en fossis conscient? Milions de persones han descobert que conèixer el Déu de la Bíblia els ha aportat beneficis molt importants. Aquests beneficis són immediats i duren per sempre.
Jehovà, l’Autor de la Bíblia, vol que l’arribem a conèixer. Un salmista va escriure: «Que la gent sàpiga que el teu nom és Jehovà, que només tu ets l’Altíssim sobre tota la terra». Déu ens diu que conèixer-lo és molt bo per a nosaltres: «Jo, Jehovà, soc el teu Déu. Jo t’ensenyo per al teu bé» De quina manera ens ajuda conèixer Jehovà, el Déu Altíssim? (Salm 83:18; Isaïes 48:17).
Ens ajuda perquè rebem la guia que necessitem per fer front als problemes de cada dia, obtenim una esperança ferma pel futur i pau mental. A més a més, conèixer bé Jehovà ens motiva a tenir una actitud diferent davant dels grans interrogants que afronta la humanitat. Quins són aquests interrogants?
Té propòsit la teva vida?
Malgrat els magnífics avenços tecnològics, les persones es continuen fent les mateixes preguntes essencials: «Qui som? Cap a on anem? Quin sentit té la vida?». No tenir resposta a aquestes preguntes pot fer que la nostra vida sembli no tenir propòsit. És aquest un sentiment general? Un estudi fet a Alemanya a finals dels anys noranta va mostrar que la meitat dels enquestats, sovint o de vegades, sentien que la seva vida no tenia propòsit. Potser a la zona on vius la gent pensa de manera semblant.
Tenir un propòsit a la vida és com tenir un fonament sobre el qual podem construir els nostres objectius. Sense aquest fonament moltes persones intenten omplir aquest buit amb la seva carrera personal o intentant fer-se rics. Amb tot, el sentiment de buidor pot ser terrible. No tenir un propòsit a la vida pot turmentar alguns fins al punt de desitjar la mort. Aquest va ser el cas d’una noia jove que «es va criar en mig d’una riquesa increïble i amb tot tipus de privilegis», segons explica el diari International Herald Tribune. * Tot i que vivia envoltada de luxe, se sentia sola i pensava que la seva vida no tenia sentit. Així que va prendre somnífers per treure’s la vida. Potser coneixes casos de persones amb sentiments semblants que van acabar com ella.
Has sentit mai a dir que la ciència té totes les respostes? El setmanari alemany Die Woche comenta: «Tot i que la ciència ens pot explicar la veritat, està molt limitada pel que fa a la moral i l’espiritualitat. L’explicació que dona l’evolució pot ser massa simplista i la física quàntica, amb totes les seves fluctuacions impredictibles, no ens pot donar consol ni seguretat». Els descobriments científics han aconseguit explicar la vida en les seves múltiples formes, així com els cicles naturals i els processos que la mantenen. Malgrat això, la ciència no ha pogut dir-nos per què som aquí ni cap a on anem. Només amb la ciència no podem trobar sentit a la vida. És per això que, tal com va dir el diari Süddeutsche Zeitung: «El món està molt necessitat de rebre guia». *
Qui podria estar en un millor lloc per donar aquesta guia que el propi Creador? Com que va ser ell qui va crear la Terra perquè hi visquessin els humans, ell ha de saber per què som aquí. La Bíblia explica que Jehovà va crear els humans perquè omplissin la terra i la cuidessin. En tot el que fessin, els humans havien de reflectir les seves qualitats, com ara la justícia, la saviesa o l’amor. Un cop entenem per què ens va crear Jehovà, podem saber per què som aquí (Gènesi 1:26-28).
Què pots fer?
Què pots fer si en el passat no vas trobar la resposta a les preguntes «per què som aquí?», «cap a on anem?», «quin és el sentit de la vida?»? La Bíblia ens convida a conèixer bé Jehovà. De fet, Jesús va dir: «Això significa vida eterna: que et coneguin a tu, l’únic Déu verdader, i a aquell que tu has enviat, Jesucrist» També ens anima a mostrar les qualitats de Déu, especialment l’amor, i a esforçar-nos per ser súbdits del Regne de Déu. Si fas això, tindràs un propòsit a la vida i una esperança meravellosa per al futur. Els grans interrogants que fins ara havies tingut segurament s’esvairan (Joan 17:3; Eclesiastès 12:13).
Quin efecte tindrà això en tu? El cas d’en Hans ens pot donar una idea. * Anys enrere creia en Déu, però les seves creences no tenien cap efecte en ell. La seva vida eren les drogues, les dones, les motos i la delinqüència. Ell explica: «Em sentia buit i res em feia feliç». Quan tenia uns 25 anys, en Hans va decidir llegir la Bíblia per conèixer Déu personalment. Després de fer-ho i saber quin és el sentit de la vida, en Hans va canviar el seu estil de vida i es va batejar com a testimoni de Jehovà. Ara ja fa deu anys que dedica gran part del seu temps a parlar de la Bíblia amb els altres. Ell comenta: «Servir Jehovà és la millor manera de viure; no hi ha res que s’hi pugui comparar. Conèixer Jehovà va donar sentit a la meva vida».
És clar, el propòsit de la vida no és l’única qüestió que preocupa la gent. A mesura que les condicions d’aquest món empitjoren, sorgeix una altra pregunta que inquieta molts.
Per què jo?
Davant d’una desgràcia, les víctimes acostumen a centrar-se en una pregunta: «Per què jo?». La capacitat de poder afrontar emocionalment els problemes depèn en gran mesura d’obtenir una resposta a aquesta pregunta. Quan això no és així, la persona continua patint i es pot arribar a amargar. Analitzem per exemple l’experiència de la Bruni, una mare de mitjana edat.
Ella explica: «Fa uns anys la meva filleta va morir. Jo creia en Déu, i per això vaig buscar consol en el meu capellà. Ell em va dir que Déu s’havia endut la Susanne al cel i que ara era un àngel. No tan sols sentia que s’havia ensorrat el meu món per haver perdut la meva filla sinó que, a més, odiava Déu per haver-se-la emportat». La Bruni va continuar tenint aquests sentiments durant molts anys. «Llavors, una testimoni de Jehovà em va mostrar amb la Bíblia que no hi havia raons per odiar Déu. Jehovà no s’havia emportat la Susanne al cel perquè fos un àngel. La seva malaltia era conseqüència de la imperfecció humana. La Susanne està adormida en la mort esperant que Jehovà la ressusciti. També vaig aprendre que ell volia que els humans visquessin per sempre a la terra feta un paradís i que això aviat es farà realitat. Un cop vaig comprendre quina classe de persona és realment Jehovà, em vaig apropar a ell i el meu dolor es va començar a calmar» (Salm 37:29; Fets 24:15; Romans 5:12).
Milions de persones afronten dificultats d’una manera o d’una altra: una desgràcia a la família, una guerra, fam o un desastre natural. La Bruni es va sentir alleujada quan va veure a la Bíblia que Jehovà no és el culpable de les desgràcies, que ell no volia que els humans patissin i que ben aviat posarà fi a la maldat. El fet que cada cop hi hagi més maldat ens indica que actualment vivim als «últims dies» d’aquest sistema. Ben aviat, aquest canvi que tots esperem es farà realitat (2 Timoteu 3:1-5; Mateu 24:7, 8).
Com podem conèixer Déu
En Hans i la Bruni tenien una idea vaga sobre Déu. Creien en ell tot i que no el coneixien gaire. Però tot va canviar quan van dedicar temps a conèixer bé Jehovà. Van trobar resposta a les grans qüestions de la vida i això els va donar pau mental i una esperança segura per al futur. Milions de servents de Jehovà han experimentat el mateix.
Si volem conèixer Jehovà hem d’analitzar el que diu la Bíblia sobre ell i sobre el que espera de nosaltres. Això és el que va fer un grup de persones al segle primer. Lluc, historiador i metge, indica que alguns de la congregació de Berea, a Grècia, «van acceptar la paraula [de Pau i Siles] amb moltíssim interès, i cada dia examinaven amb cura les Escriptures per veure si aquestes coses eren veritat» (Fets 17:10, 11).
Els cristians del segle primer també es reunien en congregacions (Fets 2:41, 42, 46; 1 Corintis 1:1, 2; Gàlates 1:1, 2; 2 Tessalonicencs 1:1). El mateix passa avui dia. Les congregacions dels testimonis de Jehovà celebren reunions que estan especialment pensades per ajudar les persones a apropar-se a Jehovà i a servir-lo amb alegria. Aquestes reunions tenen un altre benefici. Com que els testimonis de Jehovà s’esforcen per imitar les qualitats del seu Déu tant com poden, assistir a aquestes reunions ens ajudarà a conèixer encara millor Jehovà (Hebreus 10:24, 25).
Creus que és massa haver de fer tot això només per conèixer una persona? És cert que es requereix esforç, però a la vida ens hem d’esforçar per aconseguir moltes altres coses. Pensa en l’esforç que implica l’entrenament d’un atleta. Per exemple, Jean-Claude Killy, un atleta francès que va obtenir la medalla d’or en esquí olímpic, va dir quina era la clau per tenir èxit en una competició internacional: «Has de començar amb deu anys d’antelació, planificar-ho durant molts anys i pensar-hi dia rere dia. Requereix un esforç mental i físic els 365 dies de l’any». * Imagina’t tot aquest esforç només per competir en una cursa que durarà com a molt deu minuts! En canvi, conèixer Jehovà et donarà molts més beneficis i aquests duraran per sempre.
Una amistat que mai deixarà de créixer
Si sents que et falta tenir un propòsit a la vida o si necessites entendre per què patim, t’animem a conèixer Jehovà, el Déu de la Bíblia. Aprendre sobre ell millorarà la teva vida ara i per sempre.
Deixarem mai d’aprendre sobre Jehovà? Fins i tot aquells que l’han servit per dècades se sorprenen de tot el que han après sobre ell i del que encara continuen aprenent. Aprendre totes aquestes coses ens fa feliços i ens apropa encara més a ell. Sentim el mateix que l’apòstol Pau, que va escriure: «Que profundes són les riqueses, la saviesa i el coneixement de Déu! Que insondables són els seus judicis i inexplorables els seus camins! Perquè, “¿qui ha conegut la ment de Jehovà, o qui s’ha convertit en el seu conseller?”» (Romans 11:33, 34).
[Notes]
^ Article «Death of a Princess: Alone and Far From Iran», per Kevin Cullen (20 de juny de 2001).
^ Article «Basiswissen für elf Millionen», per Matthias Drobinski (8 d’agost de 2001).
^ S’han canviat els noms.
^ Article «The Dream Fulfilled—Jean-Claude Killy’s Gold Medal Secrets» de la revista Time, per Mary Memory (3 de febrer de 1992).
[Comentari]
Les persones es continuen fent les mateixes preguntes essencials: «Qui som? Cap a on anem? Quin sentit té la vida?»
[Comentari]
«Un cop vaig comprendre quina classe de persona és realment Jehovà, em vaig apropar a ell»
[Comentari]
«Servir Jehovà és la millor manera de viure; no hi ha res que s’hi pugui comparar. Conèixer Jehovà va donar sentit a la meva vida»