Moltes víctimes d’abusos sexuals se senten avergonyides pel que va passar. Potser fins i tot, se senten culpables. Analitzem l’experiència de Karen, que ara té 19 anys i que va patir abusos sexuals entre els 6 i els 13 anys. Ella conta: «Lo pitjor va ser el sentiment de culpa. Sovint em pregunte: Com vaig permetre que abusaren de mi durant tant de temps?».

 Si et sents de la mateixa manera, analitza el següent:

•   Els xiquets no estan preparats físicament ni emocionalment per a les relacions sexuals. No saben el que açò implica i, per tant, no són capaços de consentir-les conscientment. Això significa que un xiquet no té culpa de patir abús.

•   Els xiquets solen confiar en els adults i no pensen que hi haja gent malvada que vulga aprofitar-se d’ells. El llibre The Right to Innocence diu: «Els pederastes saben molt bé com enganyar els altres i, per això, els xiquets són una presa fàcil».

•   Els xiquets poden experimentar excitació sexual mentre patixen abusos. Si és el que et va passar, pensa que és una reacció natural del cos al ser tocat d’una determinada manera. Açò no vol dir que l’abús va ser consentit o et fa culpable del que va passar.

 Pensa en açò: Pensa en un xiquet que conegues i que ara tinga la mateixa edat que tu tenies quan vas ser abusat. Pregunta’t: Seria just responsabilitzar-lo de l’abús?

 Karen va pensar en açò quan cuidava de tres xiquets, un dels quals tenia sis anys, els mateixos que tenia Karen quan van començar a abusar d’ella. Ella diu: «Em vaig adonar de lo vulnerable que és un xiquet a eixa edat, igual de vulnerable que ho era jo a eixa edat».

 Realitat: El pederasta és l’únic culpable de l’abús. La Bíblia diu: «La maldat del malvat només es tindrà en compte per a ell» (Ezequiel 18:20 TNM).

 Parlar sobre l’abús amb un adult de confiança pot ajudar-te molt. La Bíblia diu: «L’amic verdader estima en tot moment i és un germà en temps d’angoixa» (Proverbis 17:17 TNM).

 És normal que et sentes més segur si no parles amb ningú del que va passar. Potser el silenci s’ha convertit en un mur que t’has construït per a protegir-te i assegurar-te que no et facen més mal. Però pensa que este mur que impedix que et facen mal també impedix que pugues rebre ajuda.

 Una jove anomenada Janet va descobrir que parlar sobre l’abús la va ajudar molt. Ella diu: «Una persona que coneixia i en la que confiava va abusar de mi quan era molt xicoteta i no li ho vaig dir a ningú durant anys. Però quan vaig aconseguir parlar-ho amb ma mare va ser com si m’haguera llevat de damunt un pes enorme».

 Mirant enrere, Janet entén per què a alguns els costa tant parlar del tema. Ella diu: «Parlar sobre l’abús és molt incòmode. Però en el meu cas, el dolor de viure en silenci era pitjor. Per a mi enfrontar-me al problema prompte va ser el millor».

 A l’haver patit abusos potser penses erròniament de tu mateix, per exemple, que eres defectuós, i que no vals res o que només existixes per a donar plaer sexual als altres. Però ara és el temps de recuperar-te de totes eixes mentires (Eclesiastés 3:3). Què et pot ajudar?

 Estudiar la Bíblia. La Bíblia conté els pensaments de Déu, que són «la força» amb la que destruïm «fortaleses», per exemple els falsos raonaments que et fan creure que no vals res (2 Corintis 10:4, 5). Per exemple, llig i medita en els següents versicles: Isaïes 41:10; Jeremies 31:3; Malaquies 3:16, 17; Lluc 12:6, 7; 1 Joan 3:19, 20.

 L’oració. Quan els sentiments d’inutilitat o de culpa et sobrepassen, «Descarrega’t en Jehovà» (Salm 55:22 TNM). Recorda que no estàs a soles.

 Els ancians de congregació. Estos hòmens cristians estan capacitats per a ser «un abric contra el vent, com un recer contra la pluja» (Isaïes 32:2). Poden ajudar-te a tindre un punt de vista equilibrat de tu mateixa i a seguir amb la teua vida.

 Bones companyies. Fixa’t en els hòmens i dones que són cristians exemplars. Pren nota de com tracten els altres. Amb el temps, t’adonaràs que no tots utilitzen la seua influència per a abusar dels que diuen que estimen.

 Una jove anomenada Tanya està aprenent esta lliçó important. Des de ben xicoteta, va ser tractada com un objecte sexual per part de diversos hòmens. Ella explica: «Quan un home s’apropava a mi, era per a fer-me mal». Amb el temps, Tanya ha comprovat que hi ha hòmens que mostren amor sincer. Com se n’ha adonat?

 Quan va començar a relacionar-se amb un matrimoni que posava en pràctica els principis cristians, Tanya va canviar el seu punt de vista. Ella explica: «Em vaig fixar en el comportament del marit i vaig vore que no tots els hòmens són abusadors. Ell protegia la seua dona, i això és el que Déu vol»  a(Efesis 5:28, 29 TNM).