«A voltes puc controlar el que dic, però altres acabe amollant lo primer que m’ix sense pensar-ho.» (James)

 «Quan em pose nerviosa, parle sense pensar, i quan em relaxe, parle més del compte. Aixina que, dona igual el que faça, sempre la pifie.» (Marie)

 La Bíblia diu: «La llengua és un foc» i «mireu com un foc de no res encén un bosc molt gran» (Jaume 3:5, 6). Sols clavar la pata quan parles? Si és aixina, este article pot ajudar-te.

•  Per què dic el que no toca?

•  Com controlar la llengua

•  El que diuen altres jóvens

 La imperfecció. La Bíblia diu: «Tots entropessem sovint. I si algú, parlant, no entropessa mai, vol dir que és un home perfecte» (Jaume 3:2). De la mateixa manera que la imperfecció ens fa propensos a entropessar quan caminem, també fa que ens equivoquem quan parlem.

 «Com no tinc una ment ni una llengua perfectes, sé que no puc esperar controlar-les de manera perfecta.» (Anna)

 Parlar més del compte. La Bíblia diu: «Qui molt xarra no evita la falta» (Proverbis 10:19). Qui xarra molt i escolta poc té més probabilitats d’equivocar-se i ofendre als altres.

 «Les persones més inteŀligents no sempre són les que més parlen. Jesús és la persona més inteŀligent que hi ha hagut en la terra i, aixina i tot, a voltes es va quedar callat.» (Julia)

 El sarcasme. La Bíblia diu: «N’hi ha que fereixen quan parlen» (Proverbis 12:18). Una manera de ferir els altres quan parlem és el sarcasme, és a dir, parlar de manera cruel per a rebaixar-los. Pot ser que la gent sarcàstica diga que està de broma, però burlar-se dels altres no té gens de gràcia. La Bíblia ens diu que llancem lluny de nosaltres «les injúries i tota classe de maldat» (Efesis 4:31).

 «Soc molt espontània i m’agrada ser graciosa, però estes dos coses a sovint afavorixen el sarcasme i acabe clavant-me en problemes.» (Oksana)

 Aprendre a controlar la llengua pot ser molt difícil, però els principis de la Bíblia poden ajudar-te. Per exemple, analitza els següents:

 «Digueu el que vullgueu en el vostre cor [...] i calleu» (Salm 4:4 TNM).

 A voltes, lo millor és callar. Una jove a qui li diuen Laura diu: «Quan estic en calent, no pense igual que si deixe un moment per a calmar-me. Quan ja m’he tranquiŀlitzat, m’alegre de no haver dit el que pensava». Esperar-te encara que siga uns segonets abans de parlar pot evitar que digues alguna cosa que no toca.

 «L’oïda distingeix paraules, com el paladar un bon plat» (Job 12:11).

 Pots estalviar-te molts maldecaps si et pares a pensar i et fas estes preguntes:

•   El que pense dir, és cert? És amable? Fa falta que ho diga? (Romans 14:19).

•   Com em sentiria si m’ho digueren a mi? (Mateu 7:12).

•   Demostra respecte per l’opinió de l’altra persona? (Romans 12:10).

•   És el millor moment per a dir-ho? (Eclesiastés 3:7).

 «Amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos» (Filipencs 2:3).

 Este consell t’ajudarà a vore les coses bones dels altres, i això et farà més fàcil controlar la llengua i pensar abans de parlar. Inclús si ja has fet tard i has dit alguna cosa que no toca, la humiltat t’ajudarà a disculpar-te lo més prompte possible (Mateu 5:23, 24). Després, decidix-te a fer-ho millor la pròxima volta que et passe.