La majoria dels jóvens no pensen en cuidar els pares. Després de tot, poden passar anys abans que els pares tinguen problemes de salut.

 Però, que passa si un dels teus pares cau malalt quan encara eres jove? Analitzem l’exemple de dos jóvens que es van enfrontar a este problema.

•  El cas d’Emmaline

•  El cas d’Emily

 Ma mare té la síndrome d’Ehlers-Danlos (SED), una malaltia crònica i molt dolorosa que afecta les articulacions, la pell i els vasos sanguinis.

 No hi ha cura per a esta malaltia i la salut de ma mare ha empitjorat en els últims 10 anys. De fet, hi ha hagut vegades que els nivells sanguinis eren tan baixos que perillava la seua vida o que el dolor era tan fort que no volia seguir vivint.

 Com la meua família i jo som testimonis de Jehovà, la congregació ens ha ajudat molt. Per exemple, recentment una jove de la meua edat ens va enviar una postal dient-nos quant ens estimava i assegurant-nos que sempre podríem comptar amb ella. Que bonico tindre amics aixina!

 La Bíblia m’ha ajudat molt. Per exemple, un dels meus textos favorits és Salm 34:18 TNM, que diu: «Jehovà està prop dels qui tenen el cor desfet» Un altre text que m’agrada molt és Hebreus 13:6, que diu: «El Senyor m’ajuda, res no em fa por».

 Este últim text té un significat especial per a mi. El que més por em fa és que ma mare es muira. L’estime moltíssim i estic molt agraïda per cada dia que estic amb ella. Este versicle m’ajuda a veure el futur amb confiança, independentment del que passe.

 També tinc por a una altra cosa. Esta síndrome és hereditària. Ma mare la va heretar de sa mare i jo de la meua. Així és, jo també patisc la mateixa malaltia. Però Hebreus 13:6 em confirma que Jehovà m’ajudarà amb este problema.

 De moment, em centre en el que tinc ara i no visc en el passat, ni tampoc em preocupe pel futur. Si pense en el que solia fer ma mare i ara ja no pot em deprimisc. La Bíblia diu que «els sofriments que ara passem són lleugers i d’un moment» comparats amb l’esperança de viure per sempre sense malalties (2 Corintis 4:17; Apocalipsi 21:1-4).

 Pensa en açò: Que ajuda a Emmaline a tindre una actitud positiva? Com pots ser tu positiu a l’afrontar una prova?

 Quan anava a l’institut, mon pare va tindre el seu primer episodi de depressió. Va ser com si mon pare desapareguera i un altre el substituïra. Porta ja 15 anys lluitant contra la tristesa, pors irracionals i atacs d’ansietat. No puc imaginar-me com de dolorós ha degut ser per a mon pare sentir que la tristesa el supera, encara que ell sap que no hi ha cap motiu lògic per a sentir-se aixina.

 Com a testimonis de Jehovà, la congregació ens ha ajudat molt. Els nostres germans han sigut molt amables i comprensius i ningú li ha fet sentir a mon pare que no és útil a la congregació. Vore com està aguantant esta prova fa que l’estime més que mai.

 Trobe a faltar com era mon pare, aquell que no se sentia desbordat per l’ansietat, que no patia, que era feliç. Em sent fatal al ser conscient que està lluitant contra un enemic invisible dins d’ell.

 No obstant això, mon pare treballa en mantindre una bona actitud. Fa poquet en un moment difícil, va fer un gran esforç per a llegir la Bíblia cada dia, encara que foren uns pocs versicles. Això el va enfortir molt. Encara que fora una xicoteta rutina, va ser un salvavides per a ell. Mai havia estat tan orgullosa de mon pare com durant eixa època.

 M’agrada molt el que diu Nehemies 8:10 TNM: «El goig que ve de Jehovà és la vostra fortalesa». És ben cert. L’alegria que sent quan estic immersa a la congregació, participant i estant plenament activa, m’ajuda a omplir el cor quan em sent buida. Eixa energia em dura tot el dia. L’exemple de mon pare m’ha ensenyat que no importa a quina lluita hages de fer front, Jehovà sempre està present per a donar-te suport.

 Pensa en açò: Com ha donat suport Emily a son pare durant la malaltia? Com pots ajudar a algú que patix depressió?