Els cirurgians han necessitat durant molt de temps adhesius per a realitzar cirurgies i reparar ferides en els teixits del cos. Molts dels adhesius que es gasten actualment no són segurs per a utilitzar-los en l’interior del cos. Són tòxics, se sequen quan s’apliquen i no s’apeguen bé als teixits humits. No obstant, els científics han trobat una manera de solucionar eixos problemes estudiant la mucosa de la bavosa. a

 Pensa en açò: Quan la bavosa se sent amenaçada, expulsa una bava tan apegalosa que pot quedar-se apegada a una fulla banyada. Este mecanisme de defensa protegix la bavosa, encara que limita el seu moviment.

 Els investigadors han analitzat la bavosa i han trobat diversos factors que contribuïxen a l’efectivitat d’eixe pegament natural. Per exemple, la bavosa gasta l’adhesió química i l’atracció electroestàtica. Açò fa que el pegament penetre en la superfície on s’adherix i que siga elàstic si se li aplica pressió. Al dissenyar un material que imita les propietats de la bava de la bavosa, els investigadors han creat un pegament molt més fort que els que tenen els metges actualment, i és capaç d’adherir-se inclús a un òrgan viu. De fet, es diu que s’agarra «tan bé als òrgans com el cartílag als ossos».

 Els experts creuen que este pegament podria convertir-se en una ferramenta imprescindible per als cirurgians, ja que eliminaria la necessitat de posar punts i grapes. També podria gastar-se per a reparar cartílags o per a fixar dispositius mèdics en el cos. Les proves han demostrat que el pegament és efectiu a l’hora de tapar una obertura en el cor d’un porc i per a reparar obertures en fetges de rates.

 Els científics sovint troben solucions molt millors als problemes comuns quan estudien la naturalesa que ens rodeja. Donald Ingber, director de l’institut que ha desenrotllat l’adhesiu sintètic, diu: «Es tracta de saber on buscar i reconéixer una bona idea quan la veus».

 Què penses? El pegament natural de la bava de la bavosa és producte de l’evolució? O va ser dissenyat?