Els científics pensaven que la llengua del colibrí treia el nèctar mitjançant un procés natural que mou els fluids per canals xicotets, denominat acció capiŀlar. Però estudis posteriors han demostrat que esta au utilitza un mètode molt més eficient, anomenat «retenidor de fluid».

 Pensa en açò: Quan la llengua del colibrí entra en contacte amb el nèctar, la llengua es dividix horitzontalment, formant dos puntes. Hi ha una ranura al llarg de cada punta. Les ranures són en realitat escletxes tancades. Quan el fluid entra en les puntes, les ranures s’obrin i les puntes de la llengua es despleguen. Això permet que absorbisca el nèctar en lloc d’aspirar-lo com si fora una palleta. Quan la llengua es retrau, passa el contrari: les puntes es tanquen i el nèctar es queda atrapat dins.

 Els investigadors Alejandro Rico Guevara, Tai-Hsi Fan i Margaret Rubega comenten que tot este procés es fa en «menys d’una dècima de segon». També han afirmat: «La punta de la llengua és com un dispositiu que atrapa líquid i que canvia ... de forma dràstica quan entra i ix dels fluids».

 A més, este dispositiu no comporta cap desgast d’energia per a l’au. Les puntes de la llengua es despleguen i es tanquen com a resposta a l’entrar en contacte amb el líquid.

 Com la llengua del colibrí és un retenidor de fluid molt eficient, els investigadors creuen que es podria aplicar en camps com la medicina, robòtica i altres. Podria fins i tot ajudar a dissenyar ferramentes per a netejar líquids o vessaments d’olis.

 Què penses? És la sofisticada llengua del colibrí fruit de l’evolució? O va ser dissenyada?