La manta rajada s’alimenta d’una mescla d’aigua de mar i plàncton que introduïx en la seua boca al mateix temps que nada. Esta mescla xoca amb el filtre fent que el plàncton rebote en la gola on l’engolix per a alimentar-se. L’aigua passa pel filtre i se n’ix a través de les brànquies. La cosa curiosa d’este cas, és que la manta rajada pot separar el plàncton de l’aigua que és molt més menut que les obertures del seu filtre. D’acord amb el periodista científic Ed Yong, pareix impossible que este sistema de filtració puga funcionar.

 Pensa en açò: El sistema de filtració de la manta rajada té forma de cinc arcs que aparentment, s’assemblen a pintes o batidors per a fer-se el monyo. Algunes de les pues de la pinta, o lòbuls, s’inclinen cap avant i altres cap arrere. Estos lòbuls separen l’aigua espentant-la per a que una part fluïsca per damunt dels lòbuls i una altra entre els lòbuls, creant xicotets remolins.

 Quan el plàncton o altres partícules de menjar xoquen amb la punta dels lòbuls, reboten en els xicotets remolins fent que el menjar es dirigisca cap a la gola de la manta rajada, on s’engolirà. Açò passa inclús en el plàncton més menut que a pesar de cabre entre els lòbuls, és arrossegat fins a la gola ja que els remolins acceleren el seu viatge forçant-lo a rebotar en la corrent. Este sistema de filtració permet a la manta rajada menjar-se les partícules més menudes que, en cas contrari, es perdrien entre els espais dels lòbuls i tornarien a l’aigua.

 A més a més, este sistema de filtració i d’alimentació de la manta rajada no s’embossa i és autonetejador, sense importar a quina velocitat nade o la quantitat de plàncton que hi haja en l’aigua.

 Els investigadors volen copiar el mecanisme de filtració de la manta rajada per a dissenyar filtres que puguen netejar l’aigua bruta i extraure partícules nocives de microplàstic.

 Què penses? El sistema de filtració de la manta rajada va evolucionar? O va ser dissenyat?