La Bíblia no utilitza la paraula «avortament» en el sentit de provocar l’expulsió d’un fetus humà. No obstant això, molts versicles bíblics ens mostren el punt de vista de Déu sobre la vida humana, incloent la vida d’un xiquet que encara no ha nascut.

 La vida és un regal de Déu (Gènesi 9:6; Salm 36:10 [v.9 en altres bíblies]). Ell considera totes les vides molt valuoses, inclús la d’un xiquet en el ventre de sa mare. Així que si algú intencionadament mata un xiquet que encara no ha nascut, açò equival a assassinar.

 La Llei de Déu per als israelites establia: «Quan en una baralla uns hòmens fereixen una dona embarassada i la fan avortar, sense lesions per a la dona, el culpable haurà de pagar davant del jutge la indemnització que reclame el marit. Però si hi ha lesions, el culpable pagarà vida per vida» (Èxode 21:22, 23). a

•  Quan comença la vida humana?

•  Perdonarà Déu a algú que haja avortat?

•  Està malament avortar si la vida de la mare o la del xiquet estan en perill?

 Déu considera que la vida humana comença en el moment de la concepció. En la seua paraula, la Bíblia, quan Déu fa referència a un xiquet abans de nàixer, parla d’ell com una persona. Considerem alguns exemples que indiquen que Déu no fa distinció entre la vida d’un bebé en l’úter i un que ja ha nascut.

•   Sota inspiració divina, el Rei David va dir a Déu: «Els teus ulls em veien abans d’estar format» (Salm 139:16). Déu considerava a David una persona inclús abans d’haver nascut.

•   A més, abans que nasquera el profeta Jeremies, Déu sabia que anava a donar-li un propòsit especial. Déu li va dir: «Abans de formar-te en les entranyes de la mare, jo et coneixia; abans que eixires del seu ventre et vaig consagrar profeta destinat a les nacions» (Jeremies 1:5).

•   L’escriptor bíblic Lluc, que era metge, va utilitzar la mateixa paraula grega per a descriure tant un xiquet que encara no havia nascut com un xiquet de bolquers (Lluc 1:41; 2:12, 16).

 Aquells que han avortat poden aconseguir el perdó de Déu. Si ara accepten el punt de vista de Déu sobre la vida, no tenen per què angoixar-se amb la culpa. «El Senyor és compassiu i benigne, [...] llança les nostres culpes lluny de nosaltres com l’orient és lluny de l’occident.» b (Salm 103:8-12) Jehovà perdonarà tots aquells que es penedixen sincerament dels seus pecats del passat, incloent l’avortament (Salm 86:5).

 En vista del que diu la Bíblia sobre la vida d’un xiquet que encara no ha nascut, no es podria justificar l’avortament pel risc potencial per a la salut de la mare o del xiquet.

 Què passaria en l’estrany cas que, en el moment del part, una emergència obligara a elegir entre salvar la vida de la mare o salvar la vida del bebé? En eixe cas, els involucrats haurien de prendre una decisió personal sobre quina vida tractar de salvar.