En el llibre d’Apocalipsi es descriu Babilònia la Gran com al conjunt de religions falses que Déu desaprova  a (Apocalipsi 14:8; 17:5; 18:21). Tot i que estes religions es distingixen en diversos aspectes, d’una manera o d’una altra, allunyen a les persones de l’adoració al Déu verdader, Jehovà (Deuteronomi 4:35).

Claus per a identificar a Babilònia la Gran

1.   Babilònia la Gran és un símbol. La Bíblia la descriu com «una dona», i una «gran prostituta», que té un «nom misteriós: “Babilònia, la gran”» (Apocalipsi 17:1, 3, 5). El llibre d’Apocalipsi es va revelar per mitjà de símbols, per això és raonable concloure que Babilònia la Gran és un símbol, i no una dona literal (Apocalipsi 1:1). A més, es diu que «viu vora les aigües», les quals representen «pobles, multituds, nacions i llengües» (Apocalipsi 17:1, 15). Queda clar que una dona literal no hauria pogut fer això.

2.   Babilònia la Gran representa una entitat internacional. Se l’anomena «la gran ciutat, la que ara regna sobre els reis de la terra» (Apocalipsi 17:18). Per tant, la seua influència és d’àmbit internacional.

3.   Babilònia la Gran és una entitat religiosa, no política ni comercial. L’antiga Babilònia era una ciutat molt religiosa, la qual era coneguda per la pràctica dels «encanteris» i de les «bruixeries» (Isaïes 47:1, 12, 13; Jeremies 50:1, 2, 38). De fet, allí es practicava la religió falsa que s’oposava al Déu verdader, Jehovà (Gènesi 10:8, 9; 11:2-4, 8). Els orgullosos governants babilonis creien estar per damunt de l’adoració a Jehovà (Isaïes 14:4, 13, 14; Daniel 5:2-4, 23). De la mateixa manera, hui en dia Babilònia la Gran és coneguda per les seues «bruixeries», o pràctiques espiritistes. Això indica que Babilònia la Gran és una organització religiosa (Apocalipsi 18:23).

    Babilònia la Gran no pot ser una organització política perquè «els reis de la terra», és a dir, els governants, ploraran la seua destrucció (Apocalipsi 17:1, 2; 18:9). Tampoc pot ser una organització comercial, ja que la Bíblia la diferencia del «mercaders de la terra» (Apocalipsi 18:11, 15).

4.   Les característiques de Babilònia la Gran encaixen amb les de la religió falsa. En lloc d’ensenyar a les persones a acostar-se al Déu verdader Jehovà, la religió falsa, en realitat, les impulsa a adorar altres déus. La Bíblia diu que això és com «prostituir-se» en sentit espiritual (Levític 20:6; Èxode 34:15, 16). Creences com la Trinitat, la immortalitat de l’ànima, així com pràctiques com l’ús d’imatges en l’adoració, es remunten a l’antiga Babilònia i seguixen impregnant la religió falsa. Estes religions també mesclen la seua adoració amb l’amor a les coses d’este món. La Bíblia definix esta classe d’infidelitat com adulteri espiritual (Jaume 4:4).

    La riquesa i l’ostentació de la religió falsa encaixen amb la imatge que la Bíblia presenta de Babilònia la Gran, la qual «duia un vestit porpra i escarlata» i «s’adornava amb or, pedres precioses i perles» (Apocalipsi 17:4). Babilònia la Gran és la font de «les abominacions de la terra», és a dir, les ensenyances i accions que, en realitat, deshonren Déu (Apocalipsi 17:5). Els membres de la religió falsa són els «pobles, multituds, nacions i llengües» que donen suport a Babilònia la Gran (Apocalipsi 17:15).

 Babilònia la Gran és responsable de les morts «de tots els qui han estat immolats a la terra» (Apocalipsi 18:24). Al llarg de la història, la religió falsa no només ha fomentat les guerres i ha alimentat els actes de terrorisme, sinó que ha sigut incapaç d’ensenyar a la gent la veritat sobre Jehovà, el Déu d’amor (1 Joan 4:8). Tot açò ha contribuït a un gran derramament de sang i ha posat de manifest el seu fracàs. Per eixa raó, tots aquells que vullguen agradar Déu haurien d’allunyar-se de la religió falsa (Apocalipsi 18:4; 2 Corintis 6:14-17).