Sí, Déu ens perdona si prenem les accions necessàries. La Bíblia diu que Déu està «disposat a perdonar» i que ho fa generosament (Nehemies 9:17; Salm 86:5, La Biblia. Traducción del Nuevo Mundo; Isaïes 55:7). Quan ens perdona, ho fa completament. De fet, fa que els nostres pecats «s’esborren» o que desapareguen (Fets 3:19, Evangelis, per Joan F. Mira). Déu també perdona de manera permanent, per això la Bíblia diu: «No em recordaré més del seu pecat» (Jeremies 31:34). Per tant, una volta ens ha perdonat, ja no retrau repetidament els nostres pecats per a acusar-nos ni castigar-nos.

 No obstant, el perdó de Déu no es basa en el sentimentalisme ni en la permissivitat. Ell no rebaixa les seues normes justes i, per això, es nega a perdonar alguns pecats (Josué 24:19, 20).

Passos per a obtindre el perdó de Déu

1. Admet que el teu pecat és una falta en contra de les normes de Déu i que això l’ofén, independentment que també hages ofés altres persones (Salm 51:3, 6 [vv. 1, 4 en altres bíblies]; Fets 24:16).

2. Confessa-li el teu pecat a Déu en oració (Salm 32:5; 1 Joan 1:9).

3. Lamenta’t profundament pel teu pecat. «La tristesa que ve de Déu» ens porta al penediment o a un canvi d’actitud (2 Corintis 7:10). Açò inclou lamentar-te per les males accions que t’han portat a pecar (Mateu 5:27, 28).

4. Fes els canvis necessaris (Fets 3:19). Açò pot implicar deixar de fer una mala acció o pràctica, o canviar completament la teua forma de pensar i actuar (Efesis 4:23, 24).

5. Corregix o repara el que hages fet malament o el que hages deixat de fer (Mateu 5:23, 24; 2 Corintis 7:11). Disculpa’t amb els qui pugues haver ofés i compensa’ls si és possible (Lluc 19:7-10).

6. Demana-li a Déu en oració que et perdone gràcies al sacrifici de rescat de Jesús (Efesis 1:7). Si vols que Déu et perdone, tu també has de perdonar aquells que hagen pecat contra tu (Mateu 6:14, 15).

7. Si el teu pecat és greu, parla amb algú que estiga qualificat per a donar-te l’ajuda espiritual que necessites i que puga orar a favor teu (Jaume 5:14-16).

Idees errònies sobre el perdó de Déu

 «Si em confesse a un sacerdot o a un ministre religiós, obtindré el perdó dels pecats.»

 Ninguna persona està autoritzada actualment a perdonar els pecats d’una altra. Encara que confessar els pecats pot ajudar el pecador a recuperar-se, Déu és l’únic que pot perdonar-lo (Efesis 4:32; 1 Joan 1:7, 9).

 Però, si això és aixina, per què va dir Jesús als apòstols: «A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó»? (Joan 20:23). Ací Jesús estava descrivint l’autoritat que donaria als apòstols quan reberen l’esperit sant (Joan 20:22).

 Els apòstols obtingueren esta autoritat quan reberen l’esperit sant en l’any 33 n. e., tal com es va prometre (Fets 2:1-4). Per exemple, quan l’apòstol Pere es va enterar de manera miraculosa de la trama maliciosa que Ananies i Safira estaven duent a terme, va utilitzar la seua autoritat per a decidir no perdonar-los (Fets 5:1-11).

 Tant este do de l’esperit com el de curar o parlar en llengües, entre altres, van desaparéixer després de la mort dels apòstols (1 Corintis 13:8-10). Per tant, hui en dia ninguna persona pot perdonar els pecats d’una altra.