En algunes traduccions antigues de la Bíblia, com la Scío de San Miguel i la Reina-Valera (edició de 1909), s’utilitza el terme «infern» en alguns versicles (Salm 16:10; Fets 2:27 a). Tal com es mostra en la imatge, moltes persones pensen que l’infern és un lloc de turment etern on es castiga els malvats. Però, és això el que ensenya la Bíblia?

En este article vorem:

•  És l’infern un lloc de turment etern?

•  Què significa la paràbola de Jesús sobre l’home ric i Llàtzer?

•  Representa l’infern que una persona està apartada de Déu?

•  Ha sigut alliberat algú de l’infern?

•  Versicles bíblics sobre l’infern, o la Tomba

•  Termes bíblics en els idiomes originals

•  L’ensenyança de l’infern

 No, els termes originals traduïts com a «infern» en algunes traduccions bíbliques (en hebreu «Xeol», en grec «Hades») es referixen bàsicament a la «Tomba», és a dir, el sepulcre comú de la humanitat. La Bíblia mostra que les persones que es troben en la «Tomba» han deixat d’existir.

•   Els morts ja no són conscients de res i, per tant, han deixat de patir. «En el món dels morts [l’infern, La Sagrada Biblia, de Guillermo Jünemann] on hauràs d’anar, no hi ha obres ni projectes, no hi ha coneixement ni saviesa» (Eclesiastés 9:10). L’infern no està ple de persones que clamen de dolor. Més bé, la Bíblia diu: «Que queden decebuts els injustos en el silenci de la terra dels morts [l’infern, La Biblia del Oso]» (Salm 31:18 [v.17 en altres bíblies]; 115:17).

•   Déu va establir que el resultat del pecat fora la mort, i no el turment en un infern de foc. Déu li va dir al primer home, Adam, que moriria si desobeïa la seua llei (Gènesi 2:17). En cap moment va mencionar el turment etern en un infern. Quan més tard Adam va pecar, Déu li va dir que el seu castic seria: «Ets pols, i a la pols tornaràs» (Gènesi 3:19). Per tant, deixaria d’existir. Si Déu haguera volgut castigar a Adam en un infern de foc, per descomptat que li ho hauria dit. Déu no ha canviat el castic per desobeir les seues lleis. Per això temps després, Déu va inspirar a un escriptor bíblic estes paraules: «La paga del pecat és la mort» (Romans 6:23). Per tant, ja no és necessari ningun castic més, ja que «el qui ha mort, queda lliure del pecat» (Romans 6:7 NT).

•   Déu odia l’ensenyança d’un turment etern (Jeremies 32:35). Esta idea està oposada a l’ensenyança bíblica que «Déu és amor» (1 Joan 4:8). Ell vol que l’adorem perquè l’estimem i no perquè tinguem por a un turment etern (Mateu 22:36-38).

•   Hi hagué bones persones que anaren a l’infern. Algunes traduccions de la Bíblia utilitzen el terme «infern» per a indicar que alguns servents fidels, com Jacob i Job, esperaven anar allí (Gènesi 37:35; Job 14:13). Fins i tot de Jesucrist es menciona que va estar en l’infern durant el temps que va morir i després va ressuscitar (Fets 2:31, 32). Per tant, quan estes traduccions de la Bíblia utilitzen el terme «infern», senzillament s’estan referint a la Tomba. b

 Jesús va utilitzar esta paràbola registrada en Lluc 16:19-31. Les paràboles són relats que contenen ensenyances morals o el punt de vista de Déu sobre diferents assumpts. La paràbola de l’home ric i Llàtzer no és una història real (Mateu 13:34). Per a saber més sobre esta paràbola, consulta l’article «Qui van ser l’home ric i Llàtzer?».

 No, esta ensenyança contradiu el que diu la Bíblia, la qual ensenya que els morts no són conscients de res (Salm 146:3, 4; Eclesiastés 9:5).

 Sí, la Bíblia menciona amb detall nou casos de persones que al morir anaren a la Tomba («infern» en algunes bíblies) i que després ressuscitaren. c Si hagueren sigut conscients que estaven en l’infern, ho haurien pogut contar. No obstant, ninguna d’estes persones mencionaren res. Per tant, açò demostra el que diu la Bíblia és veritat, que els morts no són conscients de res, més bé, és com si s’hagueren «adormit» profundament (Joan 11:11-14; 1 Corintis 15:3-6).