La Bíblia deixa clar que Jesús no es va casar, encara que no menciona específicament el seu estat civil. a Pensa en açò.

1.   La Bíblia a sovint menciona la família de Jesús aixina com les dones que l’acompanyaren quan predicava i també aquelles que estigueren quan el van executar, però no menciona en cap lloc que tinguera dona (Mateu 12:46, 47; Marc 3:31, 32; 15:40; Lluc 8:2, 3, 19, 20; Joan 19:25). Com que la Bíblia no diu res d’este assumpt, és molt raonable pensar que ell no va estar casat mai.

2.   Amb relació a mantindre’s fadrí per a tindre més temps en el servici a Déu, Jesús va dir als seus deixebles: «Qui puga complir amb això [mantindre’s fadrí], que ho faça» (Mateu 19:10-12, La Biblia. Traducción del Nuevo Mundo [TNM]). De fet, ell va donar l’exemple per a aquells que decidixen no casar-se i servir a Déu plenament (Joan 13:15; 1 Corintis 7:32-38).

3.   Just abans de morir, Jesús es va encarregar que cuidaren de sa mare (Joan 19:25-27). Si Jesús haguera estat casat o haguera sigut pare, també s’hauria assegurat que la seua família estiguera ben cuidada.

4.   La Bíblia posa a Jesús com a exemple per als marits, però no el sentit que ell estiguera casat. Més bé, diu: «Esposos, continueu estimant les vostres esposes, tal com el Crist també va estimar la congregació i s’entregà per ella» (Efesis 5:25 TNM). Si Jesús s’haguera casat quan va estar ací en la terra, no s’hauria posat com a exemple d’espòs perfecte en este versicle?

 Sí, en va tindre almenys sis. La Bíblia indica que va tindre quatre germans: Jaume, Josep, Simó i Judes, i també menciona que va tindre almenys altres dos germanes (Mateu 13:54-56; Marc 6:3). Estos germans eren fills biològics de la mare de Jesús, Maria, i del seu home, Josep (Mateu 1:25). La Bíblia diu que Jesús era el «fill primogènit» de Maria, la qual cosa implica que va tindre altres fills (Lluc 2:7).

 Per a donar suport a la idea que Maria es va mantindre verge tota la seua vida, alguns han volgut donar una altra explicació al terme «germans». Per exemple, alguns diuen que els germans de Jesús en realitat foren fills d’un matrimoni anterior de Josep. No obstant, la Bíblia mostra que Jesús va heretar el dret legal del regnat promés a David (2 Samuel 7:12, 13; Lluc 1:32). Per tant, si Josep haguera tingut fills majors que Jesús, el primogènit hauria heretat eixe dret legal.

 Podria el terme «germans» referir-se als deixebles de Jesús, és a dir, als seus germans espirituals? Esta idea no està en harmonia amb el que diuen les Escriptures, ja que mencionen que en cert moment «els seus germans no creien en ell» (Joan 7:5). De manera que, la Bíblia diferencia clarament els germans de Jesús dels seus deixebles (Joan 2:12).

 Segons altra teoria, els germans de Jesús en realitat foren cosins. Però, en les Escriptures Gregues s’utilitzen termes diferents per a «germà», «parent» i «cosí» (Lluc 21:16; Colossencs 4:10). Molts erudits bíblics reconeixen que els germans i germanes de Jesús foren realment els seus germans. Per exemple, el Comentario exegético al texto griego del Nuevo Testamento de Samuel Pérez Millos diu sobre la paraula germans: «En el context natural, el substantiu està relacionat amb germans reals, també als mig germans, és a dir, en el cas de Jesús inclou els germans de mare». b