La gran tribulació ocasionarà el període més difícil que haja ocorregut mai a la humanitat. D’acord amb la profecia bíblica, succeirà durant «els darrers dies» (2 Timoteu 3:1; Daniel 12:4). Hi haurà «una gran tribulació, com no n’hi ha haguda cap des que Déu va crear el món fins ara ni tornarà a haver-n’hi cap més» (Marc 13:19; Daniel 12:1; Mateu 24:21, 22).

Successos que ocorreran durant la gran tribulació

•   La destrucció de la religió falsa. La religió falsa serà destruïda sorprenentment ràpid (Apocalipsi 17:1, 5; 18:9, 10, 21). Els poders polítics representats per les Nacions Unides ho faran duent a terme el propòsit de Déu (Apocalipsi 17:3, 15-18). a

•   L’atac a la religió verdadera. Una coalició de nacions, a la qual es referix la visió d’Ezequiel com «Gog [...] de Magog», intentarà aniquilar aquells que practiquen la religió verdadera. No obstant, Déu protegirà els seus adoradors de la destrucció (Ezequiel 38:1, 2, 9-12, 18-23).

•   El juí dels habitants del planeta. Jesús jutjarà tota la humanitat i «destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres» (Mateu 25:31-33). Les bases del juí seran el suport, o la falta de suport, que cada persona haurà donat als «germans» de Jesús, és a dir, aquells qui governaran amb ell en el cel (Mateu 25:34-46).

•   Es reuniran els governants del Regne. Les persones fidels que han sigut elegides per a governar amb Crist acabaran la seua vida en la terra per a ser ressuscitades en el cel (Mateu 24:31; 1 Corintis 15:50-53; 1 Tessalonicencs 4:15-17).

•   L’Harmagedon. Esta «batalla del gran dia del Déu de l’univers» també es coneix com «el dia del Senyor» (Apocalipsi 16:14, 16; Isaïes 13:9; 2 Pere 3:12). Aquells a qui Crist jutge desfavorablement seran destruïts (Sofonies 1:18; 2 Tessalonicencs 1:6-10). Açò inclourà la destrucció del sistema polític mundial, representat en la Bíblia per una bèstia salvatge de set caps (Apocalipsi 19:19-21).

Successos que ocorreran després de la gran tribulació

•   El confinament de Satanàs i els dimonis. Un àngel poderós llançarà a Satanàs i els dimonis «als abismes», un símbol d’inactivitat paregut a la mort (Apocalipsi 20:1-3). Les condicions de Satanàs en l’abisme es poden comparar a les d’una presó, ja que no podrà influir en els assumptes de l’exterior (Apocalipsi 20:7).

•   L’inici dels mil anys. El Regne de Déu començarà els seus mil anys de governació, durant els quals portarà benediccions meravelloses sobre la humanitat (Apocalipsi 5:9, 10; 20:4, 6). Una gran multitud de persones sobreviurà a «la gran tribulació» i vorà l’inici del regnat de mil anys en la terra (Apocalipsi 7:9, 14; Salm 37:9-11).