No, tota la Bíblia està en harmonia. Encara que alguns passatges podrien donar la idea que la Bíblia es contradiu, normalment podem arribar a comprendre’ls correctament si tenim en compte un o més dels següents factors.

1.   Tin en compte el context. Pot semblar que qualsevol autor es contradiu si es trauen de context les seues paraules.

2.   Tin en compte el punt de vista de l’autor. Diferents testimonis oculars podrien descriure un succés de manera exacta, però no utilitzar les mateixes paraules ni incloure els mateixos detalls.

3.   Tin en compte els costums i fets històrics.

4.   Distingix entre els usos figuratius i literals d’una paraula.

5.   Tin en compte que una acció pot ser atribuïda a algú inclús si no l’ha feta personalment. a

6.   Utilitza una traducció exacta de la Bíblia.

7.   Evita intentar compatibilitzar el que diu la Bíblia amb idees o dogmes religiosos erronis.

 En els següents exemples, vorem com estos factors poden explicar algunes aparents inconsistències de la Bíblia.

Factor 1: El context

  Si Déu va descansar el sèptim dia, com és que ha continuat treballant? El context del relat de la creació de Gènesi mostra que, quan diu que Déu «va reposar de tota l’obra que havia fet», es referix específicament al treball que va fer per a crear la terra (Gènesi 2:2-4). Quan Jesús va dir que Déu «continua treballant», no va contradir açò, ja que estava parlant d’altres obres de Déu (Joan 5:17). Estes obres de Déu incloïen inspirar la Bíblia, i guiar i cuidar la humanitat (Salm 20:7 [v. 6 en altres bíblies]; 105:5; 2 Pere 1:21).

Factors 2 i 3: El punt de vista de l’escriptor i els fets històrics

  On va curar Jesús l’home cego? El llibre de Lluc diu que «quan Jesús arribava prop de Jericó», va curar un home cego (Lluc 18:35-43). No obstant, el relat paraŀlel de Mateu diu que això va ocórrer quan Jesús i els seus deixebles «eixien de Jericó» i menciona que hi havia dos hòmens cegos (Mateu 20:29-34). Estos dos relats, escrits des de dos punts de vista diferents, es complementen. Pel que fa al nombre d’hòmens cegos, Mateu especifica que hi havia dos, mentres que Lluc se centra en l’home a qui Jesús es va dirigir. Respecte a la ubicació, els arqueòlegs han descobert que en temps de Jesús Jericó era una ciutat doble. L’antiga ciutat jueva de Jericó estava situada a un kilòmetre i mig de la nova ciutat romana. Pot ser que Jesús estiguera entre les dos ciutats quan va fer el milacre.

Factor 4: El sentit figurat o literal de les paraules

  Serà destruïda la terra? En Eclesiastés 1:4 diu que «la terra es manté sempre». En canvi, en 2 Pere 3:10 NT diu que «la terra amb els seus monuments deixarà d’existir». Per a alguns, açò seria una contradicció. En la Bíblia, no obstant, la paraula «terra» pot usar-se en sentit literal, referint-se al nostre planeta, o figurat, referint-se a les persones que viuen en ella (Gènesi 1:1; 11:1). La destrucció de la «terra» descrita en 2 Pere 3:10 no vol dir que el nostre planeta serà destruït, sinó que «els malvats seran jutjats i destruïts» (2 Pere 3:7).

Factor 5: L’autor d’una acció

  Qui li va fer una petició a Jesús mentres estava en Cafarnaüm? En Mateu 8:5, 6 diu que un centurió (oficial de l’exèrcit) va acudir a Jesús, i en Lluc 7:3 diu que el centurió va enviar uns ancians dels jueus per a fer-li una petició. És açò una contradicció? No, l’oficial de l’exèrcit va fer la petició, però en comptes d’anar en persona, va enviar uns ancians com a representants seus.

Factor 6: L’exactitud de la traducció

  Som tots pecadors? La Bíblia ensenya que tots hem heretat el pecat del primer home, Adam (Romans 5:12). Algunes traduccions aparentment contradiuen açò al dir que una persona bona «deixa de pecar» (1 Joan 3:6). Però en l’idioma original, el verb grec que es traduïx “pecar” està en present, que en eixe idioma normalment indica una acció contínua. Hi ha una diferència entre el pecat heretat, el qual no podem evitar, i el deliberat, que implica desobeir contínuament les lleis de Déu. Per això, algunes traduccions aclarixen esta aparent contradicció utilitzant frases com «no practica el pecat» (1 Joan 3:6, La Bíblia. Traducció del Nou Món).

Factor 7: El que realment ensenya la Bíblia

  És Jesús igual a Déu, o inferior a Ell? Jesús una volta va dir: «Jo i el Pare som u», el que pareix contradir una altra afirmació que va fer: «El Pare és més gran que jo» (Joan 10:30; 14:28). Per a comprendre estos versicles correctament, hem d’analitzar el que diu la Bíblia sobre Jehovà i Jesús, en comptes d’intentar harmonitzar-los amb la doctrina de la Trinitat, la qual no està basada en la Bíblia. La Paraula de Déu mostra que Jehovà no només és el Pare de Jesús, sinó que també és el seu Déu, a qui adora (Mateu 4:10; Marc 15:34; Joan 17:3; 20:17; 2 Corintis 1:3). Per tant, Jesús no és igual a Déu.

 El context de l’afirmació de Jesús «jo i el Pare som u», mostra que estava parlant sobre la unitat de propòsit que compartia amb son Pare, Jehovà. Jesús més tard va dir: «El Pare està en unió amb mi i jo estic en unió amb el Pare» (Joan 10:38 TNM). Jesús també va compartir esta unió de propòsit amb els seus seguidors, per això li va dir en oració a Déu: «Jo els he donat la glòria que tu m’has donat, perquè siguen u com nosaltres som u. Que jo estiga en ells i tu en mi» (Joan 17:22, 23).