L’home ric i Llàtzer eren els personatges d’una història que Jesús va contar (Lluc 16:19-31). En esta història, els hòmens representaren a dos grups de persones: 1) els orgullosos líders religiosos jueus del temps de Jesús i 2) la gent humil però sincera que va respondre al missatge de Jesús.

En este article vorem:

•  Què va dir Jesús sobre l’home ric i Llàtzer?

•  Va ocórrer realment esta història?

•  Prova esta història la doctrina de l’infern?

•  Què significa esta història?

 En el capítol 16 de Lluc, Jesús parla de dos hòmens que van experimentar un gran canvi de circumstàncies.

 La història de Jesús es pot resumir de la següent manera: Un home ric vivia rodejat de luxe. En la porta de sa casa, un home a qui li deien Llàtzer demanava almoina i esperava satisfer la seua fam amb el que caiguera de la taula de l’home ric. Amb el temps, Llàtzer va morir i els àngels el van portar al costat d’Abraham. L’home ric també va morir i el van enterrar. En esta història es descriu als dos hòmens conscients després d’haver mort. Mentres l’home ric estava sent turmentat pel foc, va demanar a Abraham que enviara a Llàtzer per a que mullara amb aigua la punta del seu dit i refrescara la seua llengua. Abraham va rebutjar la petició d’este home i va dir que ara els dos estaven experimentant un gran canvi de circumstàncies i que degut a la gran distància que hi havia entre ells, ningú dels dos podia creuar.

 No, és una paràbola que Jesús va dir per a ensenyar una lliçó. De fet, els erudits mateixos ho confirmen. Per exemple, es menciona en un encapçalament de la bíblia de Luter de 1912. Igualment, en la Biblia de Jerusalén catòlica, en una nota a peu de pàgina, diu que esta «paràbola és una història que no fa referència a personatges reals».

 Estava ensenyant Jesús que hi havia vida després de la mort? Va voler dir que algunes persones sofririen en l’infern després de morir i que Abraham i Llàtzer estaven en el cel? Examinem alguns fets per a vore que no és aixina.

 Per exemple:

•   Si l’home ric estiguera en un lloc real de turment, no hauria evaporat el foc l’aigua del dit de Llàtzer?

•   Encara que no s’haguera evaporat, podria una goteta d’aigua calmar el sofriment d’este home de manera permanent en un foc literal?

•   Com podria Abraham estar en el cel si quan Jesús va citar d’esta paràbola ja havia dit que ningú havia pujat al cel? (Joan 3:13.)

 No, encara que no és una història literal, algunes persones diuen que representa la idea que les persones bones van al cel i les persones males són turmentades en l’infern. a

 No obstant, està clar que no és raonable arribar a esta conclusió.

  L’ensenyança de l’infern no està d’acord amb el que diu la Bíblia sobre la condició dels morts. Per exemple, no diu que totes les persones bones que moren visquen felices en el cel o que les persones males patisquen en l’infern. Més bé, la Bíblia diu clarament: «Els vius saben que han de morir, mentre que els morts ja no saben res» (Eclesiastés 9:5).

 Esta història mostra que dos grups de persones experimentarien un gran canvi.

 L’home ric representava els líders religiosos jueus, que eren «amants dels diners» (Lluc 16:14 EV). Sabien el que Jesús deia, però s’oposaven al seu missatge. Estos líders religiosos consideraven la majoria de les persones inferiors (Joan 7:49).

 Llàtzer representava la gent comuna que va acceptar el missatge de Jesús i que els líders religiosos jueus menysprearen.

 Estos dos grups experimenten un gran canvi.

•   Els líders religiosos jueus pensaven que tenien el favor de Déu, però van experimentar la mort, per dir-ho aixina, quan van rebutjar a Déu i la seua forma d’adoració perquè no van acceptar el que Jesús deia. I el missatge que Jesús i els seus seguidors predicaven va ser com una tortura per a ells (Mateu 23:29, 30; Fets 5:29-33).

•   La gent comuna, que per molt de temps havia sigut menyspreada pels líders religiosos, ara tindria el favor de Déu. Molts van acceptar el missatge de les Escriptures que Jesús va ensenyar i es van beneficiar d’ell. I ara tenien l’oportunitat de disfrutar del favor de Déu per sempre (Joan 17:3).