En comptes de decidir per nosaltres o deixar que ho faça el destí, Déu ens dignifica donant-nos lliure albir; la capacitat de prendre decisions per nosaltres mateixos. Vegem el que la Bíblia ensenya:

•   Déu va crear els humans a la Seua imatge (Gènesi 1:26). A diferència dels animals, els quals actuen principalment per instint, nosaltres ens semblem al Creador per la nostra capacitat de mostrar qualitats com l’amor i la justícia. I igual que Ell, també tenim llibertat de decisió.

•   En gran mesura, podem decidir el nostre futur. De fet, la Bíblia ens diu: «Tu escull la vida i [...] obeeix-lo [a Déu]» (Deuteronomi 30:19, 20). Esta exhortació no tindria sentit o inclús seria cruel si no tinguérem llibertat d’elecció. En comptes d’obligar-nos a fer el que ell ens diu, Déu expressa amb carinyo este desig: «Tant de bo hagueres fet cas del que jo mane! T’hauria cobert a riuades la pau» (Isaïes 48:18).

•   El destí no determina si ens anirà bé o si ens anirà malament. Si volem que els nostres esforços donen bons resultats, hem de treballar de valent. La Bíblia diu: «El que ara et veges capaç de fer, fes-ho de la manera que pugues» (Eclesiastés 9:10). I també afig: «Els projectes del diligent porten guanys» (Proverbis 21:5).

 La llibertat de decisió és un regal molt valuós de part de Déu, ja que ens dona l’oportunitat d’estimar-lo «amb tot el cor» per decisió pròpia (Mateu 22:37).

 La Bíblia ensenya que Déu és totpoderós, ningú pot limitar el seu poder (Job 37:23; Isaïes 40:26). No obstant, ell no usa el seu poder per a controlar-ho tot. Per exemple, la Bíblia diu que Déu es «contenia» respecte a l’Imperi de Babilònia, l’enemic del seu poble (Isaïes 42:14). De la mateixa manera, de moment, Déu es conté i tolera aquells que li donen un mal ús a la seua llibertat i trien fer el mal. Però no ho farà indefinidament (Salm 37:10, 11).