Qui eren els nefilim?
Què diu la Bíblia
Els nefilim eren gegants violents que tenien força sobrehumana. Eren els fills que van tindre uns àngels malvats amb dones de l’època de Noé. a
El relat bíblic diu que «alguns dels fills de Déu» van «veure que les filles dels hòmens eren belles» (Gènesi 6:2). Estos «fills de Déu» eren criatures espirituals que es van rebeŀlar contra Déu quan «van abandonar el lloc que els pertocava» en el cel, es van materialitzar en humans i «prengueren per mullers totes les que van voler» (Judes 6; Gènesi 6:2).
D’esta unió antinatural van nàixer uns sers híbrids que no eren xiquets normals (Gènesi 6:4). Els nefilim eren gegants agressius que ompliren la terra de violència (Gènesi 6:13). La Bíblia els descriu com «hòmens de renom des dels temps antics» (Gènesi 6:4). Van deixar un rastre de violència i terror (Gènesi 6:5; Nombres 13:33). b
Idees errònies sobre els nefilim
Idea errònia: Els nefilim hui en dia encara estan vius.
Fet: Jehovà va causar un diluvi universal per a destruir eixe món tan violent. Els nefilim van desaparéixer amb la resta de gent roïna. No obstant, Noé i la seua família tenien la benedicció de Jehovà i van ser els únics supervivents d’eixe temps (Gènesi 6:9; 7:12, 13, 23; 2 Pere 2:5).
Idea errònia: Els pares dels nefilim eren humans.
Fet: Als pares dels nefilim se’ls anomenava «fills de Déu» (Gènesi 6:2). La Bíblia utilitza la mateixa expressió per a descriure els àngels (Job 1:6; 2:1; 38:7). Els àngels podien materialitzar-se en humans (Gènesi 19:1-5; Josué 5:13-15). L’apòstol Pere va parlar dels «esperits empresonats, aquells que havien refusat de creure en altre temps, quan s’allargava la paciència de Déu, en els dies que Noé construïa l’arca» (1 Pere 3:19, 20). Referint-se a les mateixes circumstàncies, l’escriptor bíblic Judes va explicar que alguns àngels «no van guardar la pròpia dignitat sinó que van abandonar el lloc que els pertocava» (Judes 6).
Idea errònia: Els nefilim eren àngels caiguts.
Fet: El context de Gènesi 6:4 indica que els nefilim no eren àngels, sinó que eren els fills híbrids que van nàixer de les relacions sexuals entre els àngels materialitzats i les dones. Després que els àngels «prengueren per mullers totes les que van voler», Jehovà va dir que en 120 anys acabaria amb eixe món malvat (Gènesi 6:1-3). El relat diu que «en aquell temps» els àngels materialitzats van tindre relacions amb les dones i els seus fills foren «hòmens de renom des dels temps antics», els nefilim (Gènesi 6:4).
a La paraula hebrea «nefilim» possiblement significa «els derrocadors». L’obra Wilson’s Old Testament Word Studies diu que la paraula es referix a aquells que «derrocaven els hòmens amb violència, els robaven i els feien caure».
b D’acord amb Nombres 13:33, els espies israelites van vore persones de grans dimensions que els recordaven als nefilim, els quals havien mort segles abans (Gènesi 7:21-23).
