Quants noms té Déu?
Què diu la Bíblia
Déu només té un nom personal. En hebreu s’escriu יהוה i en valencià normalment es traduïx com «Jehovà». a Per mitjà del seu profeta Isaïes, Déu va dir: «Jo soc Jehovà. Eixe és el meu nom» (Isaïes 42:8, Traducció del Nou Món). Este nom apareix unes 7.000 voltes en els manuscrits bíblics antics, moltes més voltes que qualsevol altre terme que faça referència a Déu o qualsevol nom d’altra persona. b
Hi ha altres noms per a referir-se a Jehovà?
La Bíblia utilitza únicament un nom personal per a referir-se a Déu. No obstant això, la llista que apareix a continuació mostra els títols i descripcions que apareixen en la Bíblia i que revelen diferents aspectes de la personalitat de Jehovà i de les seues característiques.
Títol |
Referència |
Significat |
---|---|---|
Aŀlà |
(Ninguna) |
La paraula «Aŀlà», originàriament de l’àrab, no és el nom personal de Déu sinó un títol que significa «Déu». Les traduccions de la Bíblia en àrab i altres idiomes utilitzen «Aŀlà» com l’equivalent per a «Déu». |
Alliberador, Redemptor |
Isaïes 41:14 |
Rescata la humanitat del pecat i la mort per mitjà del sacrifici de Jesucrist (Joan 3:16). |
Altíssim |
Salm 47:3 [v. 2 en altres bíblies] |
Ocupa la posició més elevada. |
Creador |
Isaïes 40:28 |
Ell va fer que existiren totes les coses. |
Déu |
Gènesi 1:1 |
Objecte que rep culte; ser poderós. Elohim és una paraula hebrea que està en plural, la qual cosa indica la majestat, la dignitat o l’exceŀlència de Jehovà. |
Déu dels déus |
Deuteronomi 10:17 |
Ell és el Déu suprem en contrast amb els «ídols» inútils que adoren alguns (Isaïes 2:8). |
Déu feliç |
1 Timoteu 1:11 |
L’alegria i la felicitat formen part de la seua personalitat (Salm 104:31). |
Déu sobirà |
Gènesi 15:2 |
Té la màxima autoritat, en hebreu Adonai. |
El qui escolta les oracions |
Salm 65:3 (v. 2 en altres bíblies) |
Escolta personalment totes les oracions que se li fan amb fe. |
Gelós |
Èxode 34:14 |
No tolera rivalitat en la seua adoració. Este títol també es pot traduir com «exigisc de ser el teu únic Déu» o «no suporte rivals» (nota). |
Gran creador |
Salm 149:2 |
Va fer que totes les coses arribaren a existir (Apocalipsi 4:11). |
Gran instructor |
Isaïes 30:20, 21 |
Ensenya coses de profit i dona guia (Isaïes 48:17, 18). |
Jo soc el qui soc |
Èxode 3:14 |
Arriba a ser el que faça falta per a complir el seu propòsit. Esta frase també es pot traduir: «Jo Seré qualsevol cosa que jo vulga» o «Jo Resultaré Ser el que Resultaré Ser» (The Emphasised Bible, de J. B. Rotherham; Traducció del Nou Món, nota). Esta descripció ens ajuda a entendre millor el nom personal de Déu, Jehovà, com està explicat en el següent versicle (Èxode 3:15). |
L’Alfa i l’Omega |
«El principi i la fi» o «el primer i el darrer» signifiquen que no hi ha hagut cap Déu totpoderós abans de Jehovà i que tampoc n’hi haurà cap després (Isaïes 43:10). L’alfa i l’omega són la primera i l’última lletra de l’alfabet grec. |
|
L’ancià carregat d’anys |
Daniel 7:9, 13, 22 |
No va tindre principi, va existir des de sempre, abans que ningú i abans que existira qualsevol cosa (Salm 90:2). |
Pare |
Ell ens ha donat la vida. |
|
Pastor |
Salm 23:1 |
Cuida dels qui l’adoren. |
Rei de l’eternitat |
La seua governació no té principi ni final. |
|
Roca |
Salm 18:2, 46 |
Un refugi segur i una font de salvació. |
Salvador |
Isaïes 45:21 |
Allibera del perill o de la destrucció. |
Santíssim |
Proverbis 9:10 |
És el ser més sant (moralment net i pur) que existix. |
Senyor |
Salm 135:5 |
Amo o propietari, en hebreu Adon i Adonim. |
Suprem |
Daniel 7:18, 27 |
El sobirà de l’univers. |
Terrisser |
Isaïes 64:7 [v. 8 en altres bíblies] |
Tal com el terrisser modela l’argila, Déu té autoritat sobre les persones i les nacions (Romans 9:20, 21). |
Totpoderós |
Gènesi 17:1 |
Té un poder iŀlimitat. L’expressió hebrea «El-Xadai», que significa «Déu totpoderós», apareix set voltes en la Bíblia. |
Noms de llocs en les Escriptures Hebrees
Alguns noms de la Bíblia inclouen el nom personal de Déu, però estos no substituïxen el nom de Déu.
Nom del lloc |
Referència |
Significat |
---|---|---|
Jehovà-Nisí |
Èxode 17:15 |
«El Senyor és el meu estendard.» Jehovà és un Déu a qui acudir per a trobar protecció i ajuda (Èxode 17:13-16). |
Jehovà-Salom |
Jutges 6:23, 24 |
«El Senyor és pau.» |
Jehovà-Yiré |
Gènesi 22:13, 14 |
«El Senyor proveeix.» |
Raons per a conéixer i usar el nom de Déu
El nom de Déu, Jehovà, ha de ser molt important per a ell perquè l’ha inclòs milers de voltes en la Bíblia (Malaquies 1:11).
El fill de Déu, Jesús, va destacar repetidament la importància del nom de Déu. Per exemple, quan va orar a Jehovà li va dir: «Santifica el teu nom» (Mateu 6:9; Joan 17:6).
Quan coneixem i utilitzem el nom de Déu estem fent els primers passos per a tindre una amistat amb Jehovà. (Salm 9:11 [v. 10 en altres bíblies]; Malaquies 3:16). Açò ens permet beneficiar-nos d’esta promesa de Déu: «Ja que s’empara en mi, jo el salvaré, el protegiré perquè coneix el meu nom» (Salm 91:14, cursives nostres).
La Bíblia reconeix: «És cert que n’hi ha que són considerats déus al cel i a la terra, com si de fet existiren molts déus i molts senyors» (1 Corintis 8:5, 6). No obstant això, la Bíblia identifica per nom a l’únic Déu verdader, Jehovà (Salm 83:18 NM).
a Alguns erudits de l’hebreu preferixen utilitzar el nom «Jahvé».
b Jah és la contracció del nom Jehovà, que apareix en l’expressió «Aŀleluia» i significa alabeu a Jah (Apocalipsi 19:1). El nom Jah junt amb l’expressió aŀleluia apareixen unes 50 voltes en la Bíblia.