La Pasqua és la celebració jueva de quan Déu va alliberar als israelites de l’esclavitud dels egipcis en l’any 1513 abans de la nostra era. Déu va manar als israelites que recordaren eixe esdeveniment anualment el dia 14 del mes jueu d’abib, que posteriorment es va anomenar nissan (Èxode 12:42; Levític 23:5).

Per què es diu Pasqua?

 La paraula «Pasqua» prové d’un terme hebreu que significa ‘passar de llarg’. Fa referència a quan Déu va protegir els israelites de la plaga que va acabar amb la vida de tots els primogènits egipcis (Èxode 12:27; 13:15). Déu va dir als israelites abans de portar esta plaga que esguitaren les portes amb la sang d’un corder o d’un cabrit sacrificat (Èxode 12:21, 22). Déu voria eixe senyal, passaria de llarg les seues cases i protegiria els seus primogènits (Èxode 12:7, 13).

Com se celebrava la Pasqua en els temps bíblics?

 Déu va donar instruccions als israelites sobre com celebrar la primera Pasqua. a Algunes característiques sobre la Pasqua que es mencionen en la Bíblia inclouen:

•   El sacrifici: Les famílies triaven un corder o un cabrit d’un any el dia deu del mes d’abib (nissan), i el dia catorze el sacrificaven. En la primera Pasqua, els jueus van esguitar part de la sang del corder o del cabrit en el marc de la porta de casa, van rostir l’animal sencer i se’l van menjar (Èxode 12:3-9).

•   El menjar: A més del corder o del cabrit, en la Pasqua, els israelites també menjaven pa sense rent i herbes amargues (Èxode 12:8).

•   La festa: Els israelites celebraven la festa dels Àzims durant set dies després de la Pasqua. Durant tot este temps, no menjaven pa amb rent (Èxode 12:17-20; 2 Cròniques 30:21).

•   L’educació: Els pares aprofitaven la Pasqua per a ensenyar als seus fills sobre Jehovà Déu (Èxode 12:25-27).

•   El viatge: Amb el temps, els israelites començaren a viatjar a Jerusalem per a celebrar la Pasqua (Deuteronomi 16:5-7; Lluc 2:41).

•   Altres costums: En els dies de Jesús, beure vi i cantar formava part de la celebració de la Pasqua (Mateu 26:19, 30; Lluc 22:15-18).

Idees errònies sobre la Pasqua

 Idea errònia: Els cristians haurien de celebrar la Pasqua.

 Fet: Després que Jesús celebrara la Pasqua, el 14 de nissan de l’any 33 de la nostra era, va establir una nova celebració: El Sopar del Senyor (Lluc 22:19, 20; 1 Corintis 11:20). Este menjar va reemplaçar la Pasqua i, des d’este moment, es guarda el memorial del sacrifici de Crist, «el nostre anyell pasqual» (1 Corintis 5:7). El sacrifici de Jesús és superior al sacrifici de la Pasqua en el sentit que allibera totes les persones del pecat i la mort (Mateu 20:28; Hebreus 9:15).