Segons l’últim llibre de la Bíblia, 666 és el número o el nom de la bèstia salvatge amb set caps i deu banyes que ix del mar (Apocalipsi 13:1, 17, 18). Esta bèstia representa el sistema polític mundial que governa «sobre tota tribu, poble, llengua i nació» (Apocalipsi 13:7). El nom 666 identifica el sistema polític com un fracàs absolut des del punt de vista de Déu. Com es pot arribar a eixa conclusió?

  Un nom amb significat. Els noms que Déu dona tenen significat. Per exemple, Déu li va posar a Abram, que significa «El pare és alt», el nom d’Abraham, que significa «Pare d’una multitud», quan li va prometre que seria «pare d’una multitud de pobles» (Gènesi 17:5). De la mateixa manera, Déu li ha posat el nom de 666 a la bèstia per les característiques que la definixen.

  El número sis està relacionat amb la imperfecció. A sovint, els números s’utilitzen de manera simbòlica en la Bíblia. El set sol representar la plenitud o la perfecció. El sis, al faltar-li’n un per a arribar a set, pot denotar que alguna cosa és incompleta o està defectuosa als ulls de Déu; per tant, pot estar associat als enemics de Déu (1 Cròniques 20:6; Daniel 3:1).

  Repetir-ho tres voltes dona èmfasi. La Bíblia a voltes emfatitza un assumpt al mencionar-lo tres voltes (Apocalipsi 4:8; 8:13). Aixina que el nom 666 destaca clarament que Déu considera els sistemes polítics humans un fracàs absolut, ja que han sigut incapaços de portar pau verdadera i seguretat, coses que només el Regne de Déu podrà aconseguir.

La marca de la bèstia

 La Bíblia diu que les persones reben «la marca de la bèstia» perquè la seguixen amb admiració fins al punt d’adorar-la (Apocalipsi 13:3, 4; 16:2, Evangelis, per Joan F. Mira). De fet, ho fan al donar culte al seu país, els seus símbols o el seu exèrcit. El Manual de ciencia política, de Miquel Caminal Badia, diu que «el nacionalisme constituïx una espècie de religió» i The Encyclopedia of Religion menciona: «El nacionalisme s’ha convertit en una forma dominant de religió en el món actual». a

 Com és la marca de la bèstia que es posa en la mà dreta o en el front d’algú? (Apocalipsi 13:16). En relació amb les normes que va donar a la nació d’Israel, Déu va dir: «Lligueu-vos-les a la mà com un distintiu, porteu-les com una marca entre els ulls» (Deuteronomi 11:18). Açò no volia dir que els israelites s’hagueren de marcar de manera literal les mans i els fronts, sinó que les normes de Déu haurien de guiar les seues accions i els seus pensaments. De la mateixa manera, la marca de la bèstia no és un tatuatge literal amb el número 666, sinó que identifica de manera simbòlica a aquells que permeten que el sistema polític governe les seues vides. Per tant, aquells que tenen la marca de la bèstia es posicionen en contra de Déu (Apocalipsi 14:9, 10; 19:19-21).