L’infern (o en els idiomes originals de la Bíblia Xeol i Hades) és senzillament la Tomba, no un lloc de turment de foc. Així doncs, qui va a l’infern? Tant la gent bona com la roïna (Job 14:13; Salm 9:18 [v. 17 TNM]). De fet, la Bíblia diu que eixa Tomba de la humanitat és «el lloc reservat a tots els vivents» (Job 30:23).

 Fins i tot Jesús va anar a l’infern al morir, però «no fos lixat en imfern [no fou deixat en l’infern]», perquè Déu el va ressuscitar (Fets 2:31, 32, Bíblia del segle XIV).

Existirà per sempre?

 Gràcies al poder de Déu, Jesús tornarà a la vida a aquells que estan en l’infern (Joan 5:28, 29; Fets 24:15). Referint-se als morts que ressuscitaran, la profecia d’Apocalipsi 20:13 diu que «la Mort i l’Hades van lliurar també els seus» (Nou Testament, Ed. Quatre Rius). Una vegada l’infern estiga buit, deixarà d’existir. Ningú anirà allí mai més, perquè «no existirà més la mort» (Apocalipsi 21:3, 4; 20:14).

 Ara bé, no tots els qui moren van a l’infern. La Bíblia mostra que algunes persones són tan malvades que mai es penediran (Hebreus 10:26, 27). Quan eixes persones moren, no van a l’infern, sinó a la Gehenna. La paraula grega gehenna significa ‘foc etern’ o ‘destrucció eterna’ (Mateu 18:8). Per tant, eixes persones mai podran ser ressuscitades. Per exemple, Jesús va dir que quan vinga el dia del juí, els «maleïts» —o eixes persones tan malvades— aniran a la destrucció eterna (Mateu 25:31, 32, 41, 46).