Qui va al cel?

REPRODUIR

Qui va al cel?

Què diu la Bíblia

Déu ha escollit un número limitat de cristians fidels per a que ressusciten en el cel després de morir (1 Pere 1:3, 4). Una volta són escollits, han de continuar obeint a Déu i mantenint forta la seua fe per a rebre la seua recompensa (Efesis 5:5; Filipencs 3:12-14).

Què faran els qui ressusciten en el cel?

Serviran al costat de Jesús com a reis i sacerdots durant 1.000 anys (Apocalipsi 5:9, 10; 20:6). Formaran un govern celestial que governarà sobre una nova societat humana; la Bíblia els anomena «cel nou» i «terra nova» respectivament (Isaïes 65:17; 2 Pere 3:13).

Quantes persones ressuscitaran en el cel?

La Bíblia indica que seran 144.000 persones (Apocalipsi 7:4). En la visió registrada en Apocalipsi 14:1-3, l’apòstol Joan va vore «l’Anyell dret dalt de la muntanya de Sió, i amb ell hi havia els cent quaranta-quatre mil». En esta visió, «l’Anyell», o el Corder, representa a Jesús ressuscitat (Joan 1:29; 1 Pere 1:19). La «muntanya de Sió» representa la posició exalçada de Jesús i els 144.000 que governen amb ell en el cel (Salm 2:6; Hebreus 12:22).

La Bíblia es referix a aquells que són «cridats» i «escollits» per a governar amb Crist en el Regne com un «ramadet» (Apocalipsi 17:14; Lluc 12:32). Este terme indica que són relativament poquets en comparació amb el número complet d’ovelles de Jesús (Joan 10:16).

Idees errònies sobre els qui van al cel

Idea errònia: Totes les persones bones van al cel.

Fet: Déu promet vida eterna en la terra per a la majoria de persones bones (Salm 37:11, 29, 34).

Jesús va dir: «Ningú no ha pujat mai al cel» (Joan 3:13). D’esta manera, va mostrar que les bones persones que havien mort abans que ell, com Abraham, Moisés, Job i David, no pujaren al cel (Fets 2:29, 34). Més bé, tenien l’esperança de ressuscitar en la terra (Job 14:13-15).
A la resurrecció en el cel se li diu la «primera resurrecció» (Apocalipsi 20:6). Això vol dir que hi haurà una altra resurrecció: la resurrecció en la terra.
La Bíblia ensenya que, quan el Regne de Déu governe, «no existirà més la mort» (Apocalipsi 21:3, 4). Esta promesa ha d’aplicar a la terra, ja que la mort no ha existit mai en el cel.

Idea errònia: Cada persona decidix si vol viure en el cel o en la terra.

Fet: És Déu qui determina quins cristians fidels reben «el premi que Déu ha convocat allà dalt», és a dir, l’esperança de la vida celestial (Filipencs 3:14). La decisió de Déu no depén de les preferències o aspiracions de la persona (Mateu 20:20-23).

Idea errònia: L’esperança de viure en la terra és inferior a la de viure en el cel i se’ls dona als qui no són dignes d’anar al cel.

Fet: Déu es referix a aquells que viuran per sempre en la terra com «el meu poble» i «els meus elegits», i diu que «són un llinatge que jo, el Senyor, beneïsc» (Isaïes 65:21-23). Tindran l’honor de complir el propòsit original de Déu per a la humanitat: viure per sempre en perfecció en un paradís en la terra (Gènesi 1:28; Salm 115:16; Isaïes 45:18).

Idea errònia: El número 144.000 mencionat en Apocalipsi és simbòlic, no literal.

Fet: És cert que Apocalipsi utilitza números simbòlics, però altres voltes, els números són literals. Per exemple, parla de «dotze pedres que duien els noms dels dotze apòstols de l’Anyell» (Apocalipsi 21:14). Analitzem per què podem dir que el número 144.000 també és literal.

Apocalipsi 7:4 diu que «el nombre dels qui havien estat marcats», o aprovats per a viure en el cel, era de «cent quaranta-quatre mil». En el mateix context, es fa un contrast amb un altre grup, «una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar». Esta gran multitud també obtindria la salvació de part de Déu (Apocalipsi 7:9, 10). Si el número 144.000 fora simbòlic i es referira a una quantitat indeterminada de persones, el contrast entre els dos grups es perdria. a

A més, la Bíblia diu que els 144.000 són «adquirits d’entre els hòmens com a primícies» (Apocalipsi 14:4). L’expressió «primícies» fa referència a una xicoteta mostra que ha sigut seleccionada d’un conjunt total. Esta descriu molt bé a aquells que governaran en el cel amb Crist sobre un número indeterminat de súbdits en la terra (Apocalipsi 5:10).

a En la mateixa línia, el professor Robert L. Thomas va escriure sobre els 144.000 mencionats en Apocalipsi 7:4: «Este és un número definit que contrasta amb el número indefinit del 7:9. Si l’interpretem com simbòlic, no podem interpretar literalment ningun altre número del llibre» (Revelation 1-7: An Exegetical Commentary [Comentari exegètic d’Apocalipsi 1-7], pàgina 474).