Quina aparença tenia Jesús?

REPRODUIR

Què diu la Bíblia

Ningú sap amb exactitud quin aspecte físic tenia Jesús, ja que la Bíblia no ho diu. Això demostra que la seua aparença no és important. Ara bé, la Bíblia sí que ens revela algunes coses que ens permeten fer-nos una idea de com era Jesús.

Trets: Jesús era jueu i probablement va heretar de sa mare característiques físiques pròpies dels semites (Hebreus 7:14). Segons sembla, no tenia trets molt distintius, perquè una volta va aconseguir viatjar de Galilea a Jerusalem sense que ningú el reconeguera (Joan 7:10, 11). Pareix que tampoc es distingia massa dels seus deixebles més íntims. Recordem que Judes Iscariot va haver d’identificar a Jesús quan un grup de gent armada va anar a arrestar-lo (Mateu 26:47-49).
Cabells: No és probable que Jesús portara el monyo llarg, perquè la Bíblia diu que «els cabells llargs són un deshonor per a l’home» (1 Corintis 11:14).
Barba: Jesús portava barba, ja que obeïa la llei jueva, que prohibia als hòmens adults afaitar-se «els costats de la barba» (Levític 19:27; Gàlates 4:4). A més, en una profecia bíblica que parla del sofriment de Jesús, es menciona la seua barba (Isaïes 50:6).
Cos: Tot indica que Jesús era un home corpulent. De fet, durant el seu ministeri, va caminar moltíssims quilòmetres (Mateu 9:35). En dos ocasions, va despatxar del temple els qui feien negocis allí, bolcant les seues taules i expulsant el bestiar amb un assot de cordes (Lluc 19:45, 46; Joan 2:14, 15). Una obra de referència diu: «Tots els relats evangèlics indiquen [que Jesús tenia] una magnífica salut física» (Cyclopedia de M’Clintock i Strong, vol. IV, pàg. 884).
Expressions facials: Jesús va ser afectuós i compassiu, i sense dubte, les seues expressions facials ho reflectien (Mateu 11:28, 29). Tota classe de gent el buscava per a rebre consol i ajuda (Lluc 5:12, 13; 7:37, 38). Fins i tot els xiquets se sentien a gust al seu costat (Mateu 19:13-15; Marc 9:35-37).

Idees errònies sobre l’aspecte de Jesús

Idea errònia: Algunes persones pensen que Jesús era de raça negra perquè el llibre d’Apocalipsi diu que els seus cabells eren com la llana i els seus peus com el «bronze polit» (Apocalipsi 1:14, 15, Evangelis, per Joan F. Mira).

Fet: El llibre d’Apocalipsi és una «revelació» presentada de manera simbòlica (Apocalipsi 1:1). La descripció que fa dels cabells i dels peus de Jesús està escrita en llenguatge simbòlic i servix per a iŀlustrar algunes de les seues qualitats després de ressuscitar. Per tant, no és una descripció de l’aspecte físic que tenia quan va vindre a la terra. Quan Apocalipsi 1:14 diu que «el seu cap era blanc i també els seus cabells com la llana blanca i com la neu», el que fa és destacar el color. Els cabells blancs representen la saviesa que té Jesús per haver viscut tants anys (Apocalipsi 3:14). Este versicle no compara la textura dels cabells de Jesús amb la textura de la llana, igual que tampoc ho fa amb la textura de la neu.

En la visió, es diu que els peus de Jesús «pareixien de bronze polit com en un forn incandescent» (Apocalipsi 1:14, 15 EV). I també, que «la seua cara era com el sol quan brilla amb tot el seu poder» (Apocalipsi 1:16 EV). Com cap raça té un color de pell que encaixe amb estes característiques, és evident que ha de ser una visió simbòlica que descriu a Jesús, després de la seua resurrecció, com aquell que «habita en una llum inaccessible» (1 Timoteu 6:16).

Idea errònia: Jesús era dèbil i fràgil.

Fet: Jesús no era dèbil, sinó fort i valent. Per exemple, es va identificar amb valor davant d’una multitud armada que havia anat a arrestar-lo (Joan 18:4-8). Segur que Jesús també tenia una bona condició física, perquè el seu treball de fuster requeria esforç físic (Marc 6:3).

Llavors, per què va necessitar Jesús ajuda per a carregar amb el pal de turment? I per què va morir abans que els qui foren executats amb ell? (Lluc 23:26; Joan 19:31-33) Abans de la seua execució, Jesús s’havia debilitat molt. No havia dormit en tota la nit, en part a causa del patiment emocional (Lluc 22:42-44). Durant eixes hores, els jueus l’havien maltractat, i els romans el torturaren al sendemà (Mateu 26:67, 68; Joan 19:1-3). Probablement tot això va fer que morira abans.

Idea errònia: Jesús sempre estava trist i melancòlic.

Fet: Jesús va imitar a la perfecció les qualitats del seu Pare celestial, Jehovà, a qui la Bíblia anomena el «Déu benaventurat», o feliç (1 Timoteu 1:11; Joan 14:9). De fet, Jesús va ensenyar als altres com podien ser feliços (Mateu 5:3-9; Lluc 11:28). Per això és lògic concloure que a sovint transmetera felicitat a través de les seues expressions facials.