Va morir Jesús en una creu?

REPRODUIR

Què diu la Bíblia

Molts veuen la creu com el principal símbol del cristianisme, però la Bíblia no descriu l’instrument que va causar la mort de Jesús. Així que ningú pot saber amb total seguretat la forma que tenia. Tot i això, la Bíblia dona proves de que Jesús no va morir en una creu, sinó en un pal en posició vertical.

La Bíblia generalment utilitza la paraula grega staurós quan es referix a l’instrument amb què mataren a Jesús (Mateu 27:40; Joan 19:17) Encara que algunes traduccions solen traduir esta paraula com creu, molts erudits concorden que el seu significat bàsic és en realitat ‘pal vertical’. a Segons A Critical Lexicon and Concordance to the English and Greek New Testament, staurós «mai es referix a dos peces de fusta unides en algun angle».

La Bíblia també utilitza la paraula grega xýlon com a sinònim de staurós (Fets 5:30; 1 Pere 2:24). Esta paraula significa «fusta», «viga», «pal» o «arbre». b En una nota incorporada a l’obra Historia universal de la Iglesia católica, de René F. Rohrbacher, s’explica que tant este terme com el seu equivalent hebreu «no signifiquen pròpiament el que nosaltres entenem per creu, sinó simplement un pal».

Què pensa Déu de l’ús de la creu?

Crux simplex és el terme llatí per a referir-se al pal on es penjava els criminals

Independentment de la forma que tinguera l’instrument on va morir Jesús, els següents arguments i versicles bíblics mostren que no hauríem d’utilitzar la creu per a adorar a Déu.

Déu detesta que se li adore utilitzant imatges o símbols, inclosa la creu. Déu va prohibir als israelites que utilitzaren «la forma de qualsevol símbol» per a adorar-lo. De la mateixa manera, als cristians se’ls va dir: «Fugiu de la idolatria» (Deuteronomi 4:15-19 TNM; 1 Corintis 10:14).
Els cristians del primer segle no gastaven la creu. c Les ensenyances i l’exemple dels apòstols són el patró que tots els cristians hauríem de seguir a l’adorar a Déu (2 Tessalonicencs 2:15).
La creu té un origen pagà. d Segles després de la mort de Jesús, quan les esglésies s’havien apartat de les seues ensenyances, als nous membres de l’església «se’ls va permetre mantindre en gran part els seus signes i símbols», inclosa la creu (Diccionario expositivo de palabras del Antiguo y del Nuevo Testamento exhaustivo, entrada «Crucificar, cruz»). No obstant, la Bíblia no justifica l’adopció de símbols pagans per tal de conseguir més deixebles (2 Corintis 6:17).

a Diccionario expositivo de palabras del Antiguo y del Nuevo Testamento exhaustivo, de William E. Vine, entrada «Crucificar, cruz»; Nuevo Diccionario Bíblico Certeza, pàgina 321; Compendio del diccionario teológico del Nuevo Testamento, pàgina 1050; El Evangelio según Lucas, de Joseph A. Fitzmyer, pàgina 116; La muerte del Mesías, de Raymond E. Brown, tom II, pàgina 1124; The International Standard Bible Encyclopedia, edició revisada, volum 1, pàgina 825, i The Imperial Bible-Dictionary, volum II, pàgina 84.

b Diccionario expositivo de palabras del Antiguo y del Nuevo Testamento exhaustivo, de William E. Vine, entrades «Árbol», «Madera», «Madero» i «Palo»; Compendio del diccionario teológico del Nuevo Testamento, pàgina 651; Diccionario del griego bíblico, pàgina 594, Diccionario manual griego-español, de José M. Pabón, pàgina 416, i A Greek-English Lexicon, novena edició, de Henry George Liddell i Robert Scott, pàgines 1191, 1192.

c Breve enciclopedia del cristianismo, de Geoffrey Parrinder, pàgina 105; Encyclopædia Britannica, 2003, entrada «Cross»; The Cross—Its History and Symbolism, pàgina 40, i The Companion Bible, Oxford University Press, apèndix 162, pàgina 186.

d Mito y ritual en el cristianismo, d’Alan Watts, pàgina 174; The Encyclopedia of Religion, volum 4, pàgina 165; The Encyclopedia Americana, volum 8, pàgina 246, i Symbols Around Us, pàgines 205-207.