«Humilieu-vos i sotmeteu-vos a la mà poderosa de Déu, i ell vos enaltirà en el temps que té fixat. Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix es preocupa de vosaltres.» (1 Pere 5:6, 7, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

 «Humilieu-vos davall la mà poderosa de Déu, per tal que vos enlaire al moment que Ell té fixat. Descarregueu tot el vostre desfici, perquè Ell es preocupa de vosaltres.» (1 Pere 5:6, 7, Nou Testament, Gràfiques “EL CID”)

 Amb estes paraules, l’apòstol Pere assegura als cristians que poden contar-li a Déu els seus problemes i preocupacions amb total confiança. Déu valora les persones humils, i les recompensarà generosament.

 «Humilieu-vos i sotmeteu-vos a la mà poderosa de Déu». En la Bíblia, la mà de Déu a sovint representa el seu poder per a salvar i protegir (Èxode 13:3; Deuteronomi 26:8; Esdres 8:22). Els cristians s’humilien davall la mà de Déu quan confien en ell, accepten les seues limitacions i reconeixen que no poden superar les proves per ells mateixos (Proverbis 3:5, 6; Filipencs 4:13). Estan segurs que Déu té el poder d’actuar a favor d’ells en el moment oportú i de la millor manera (Isaïes 41:10).

 «Ell vos enaltirà en el temps que té fixat». Els qui aguanten les proves amb paciència poden estar segurs que Déu finalment els enaltirà, o recompensarà. No permetrà que els seus servents siguen provats indefinidament o més enllà del que poden suportar (1 Corintis 10:13). Tot lo contrari, si continuen fent el bé, Déu els recompensarà «quan arribe el temps» (Gàlates 6:9).

 «Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix es preocupa de vosaltres». Els cristians poden descarregar les seues preocupacions en Déu orant-li humilment. Una obra de consulta explica: «El verb descarregar descriu l’acció de llançar alguna cosa lluny de nosaltres. Es tracta d’una acció intencionada». a Quan un cristià ja li ha abocat les seues preocupacions a Déu, la seua angoixa disminuïx i experimenta el que la Bíblia anomena «la pau de Déu» (Filipencs 4:6, 7). Està segur que Déu vol ajudar-lo perquè sap que es preocupa per ell i que pot gastar el seu gran poder per a donar-li forces (Salm 37:5; 55:23 [v. 22 en altres bíblies]).

 El capítol 5 conclou la primera carta que l’apòstol Pere va escriure als cristians (1 Pere 1:1). Els seguidors de Crist d’aquell temps, igual que els de l’actualitat, afrontaren diverses dificultats que posaren a prova la seua fe i els feren sentir angoixats (1 Pere 1:6, 7). Com Pere sabia pel que estaven passant, els va escriure una carta carinyosa i animadora entre els anys 62 i 64 de la nostra era (1 Pere 5:12).

 Pere acaba la seua carta amb un recordatori animador per als qui estaven afrontant proves per causa de la fe. Si continuaven sent humils i confiant en Déu, podien estar segurs que Ell els ajudaria a mantindre’s ferms (1 Pere 5:5-10). Estes paraules de Pere també poden animar els cristians que estan sent perseguits en l’actualitat.

 Per a fer-te una idea general de la Primera Carta de Pere, mira este vídeo.