«La fe fa reals els béns que esperem i segures les realitats que no veiem.» (Hebreus 11:1, Nou Testament, Ed. Quatre Rius)

 «Creure és posseir anticipadament allò que esperem, és conéixer realitats que no veiem.» (Hebreus 11:1, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

 En este versicle, trobem la definició més concisa que dona la Bíblia sobre la fe. Esta definició ens ajuda a vore que la fe implica més que simplement creure.

 La fe «és posseir anticipadament allò que esperem». En el text original d’Hebreus 11:1, la paraula grega traduïda per «fe» transmet la idea de confiança, garantia o ferma convicció. Esta classe de fe no es basa en iŀlusions, sinó en la certesa de «posseir anticipadament» alguna cosa. L’expressió grega traduïda «posseir anticipadament» a podria traduir-se també com «tindre el títol de propietat», el qual dona a qui el té la garantia o seguretat de posseir eixa propietat.

 La fe «és conéixer realitats que no veiem». La fe ve com a resultat de tindre proves sòlides. Estes proves són tan convincents que fan que la persona puga conéixer una realitat encara que no puga vore-la.

 L’apòstol Pau va escriure la Carta als Hebreus per als cristians del segle I que vivien en Jerusalem i els seus voltants. En esta part de la carta, Pau parla de la importància de la fe. Per exemple, escriu: «Sense la fe és impossible ser-li agradable, perquè el qui s’acosta a Déu ha de creure que existeix i que recompensa els qui el busquen» (Hebreus 11:6). Després de definir la fe en Hebreus 11:1, Pau posa exemples d’hòmens i dones de temps bíblics que van desplegar esta qualitat. Relata com demostraren la seua fe a l’actuar en harmonia amb la voluntat de Déu (Hebreus 11:4-38).