«Protegiràs els qui es recolzen en tu, els donaràs pau constant, perquè és en tu en qui confien.» (Isaïes 26:3 La Biblia. Traducción del Nuevo Mundo)

 «Tu guardaràs en perfecta pau aquell que té ferm el seu pensament en tu, perquè en tu confia.» (Isaïes 26:3 La Santa Bíblia TBS)

 Amb estes paraules tranquiŀlitzadores, el profeta Isaïes mostra que Déu protegix aquells que confien plenament en ell per a que se senten segurs i en pau.

 «Protegiràs els qui es recolzen en tu». Esta part del versicle descriu aquells que estan plenament resolts a confiar constantment en Jehovà. a Aquells que confien en Déu reconeixen que depenen d’ell. És a dir, no es refien del seu propi enteniment a l’hora de prendre decisions importants. Més bé, tenen en compte els pensaments de Déu en tot el que fan (Proverbis 3:5, 6). Al llegir la Bíblia amb atenció i meditar profundament en el que han llegit, arriben a saber què pensa Déu sobre un assumpt (Salm 1:2; 119:15). Quan afronten reptes, es dirigixen a Jehovà en oració i li demanen ajuda (Salm 37:5; 55:23 [v. 22 en altres bíblies]). Al fer-ho, demostren que confien en ell, i com a resultat, ell els dona pau.

 «Els donaràs pau constant». En el text hebreu original, la paraula pau apareix dos voltes per a donar èmfasi. Per tant, per a transmetre eixe èmfasi, l’expressió pot traduir-se per «pau constant», «pau perfecta» o «pau completa». En altres paraules, aquells que confien plenament en Jehovà, independentment de les seues circumstàncies, disfruten d’un sentiment de pau o calma interior (Salm 112:7; 119:165). Esta pau és el resultat de tindre una relació estreta i personal amb Jehovà, i d’esforçar-se per fer lo correcte als seus ulls (Proverbis 3:32; Isaïes 48:18).

 Esta «pau constant» no significa que Déu pose un escut protector que allibere els seus adoradors dels problemes i les preocupacions (1 Samuel 1:6, 7; Job 6:1, 2; Salm 31:9). Més bé, els ajuda a aguantar les dificultats (Isaïes 41:10, 13). Ell respon les oracions dels seus servents donant-los saviesa, força i consol (Salm 94:19; Proverbis 2:6; Isaïes 40:29). Com a resultat, poden mantindre la calma inclús en circumstàncies difícils (Filipencs 4:6, 7).

 El profeta Isaïes va viure en el segle VIII abans de la nostra era. En aquella època i en anys posteriors, molts jueus no adoraven fidelment a Jehovà. Per això, Déu va permetre que Jerusalem fora destruïda en l’any 607.

 No obstant això, més de cent anys abans d’eixa destrucció, Isaïes va escriure el càntic profètic d’alabança a Jehovà que es troba en el capítol 26 (Isaïes 26:1-6). Eixe càntic descrivia un temps futur quan una ciutat del país de Judà, aparentment Jerusalem, seria restaurada.

 Jerusalem va començar a ser restaurada a partir del 537. Des d’eixe moment, els jueus fidels repatriats ja podrien sentir-se segurs i dir: «Tenim una ciutat fortificada» (Isaïes 26:1). Però la defensa de la ciutat no depenia de les muralles, sinó de la benedicció i protecció de Jehovà (Isaïes 26:2).

 Hui en dia passa lo mateix. Aquells que confien plenament en Jehovà se senten segurs perquè el veuen com la seua «roca», o refugi (Isaïes 26:4).

 Per a fer-te una idea general del llibre d’Isaïes, mira este vídeo.