En este versicle, Déu s’estava dirigint als jueus que vivien en l’època del profeta Jeremies. El poble estava ignorant les justes lleis de Jehovà a i la correcció amorosa que ell els estava donant per mitjà dels profetes. Per esta raó, Jehovà no els protegiria de les tràgiques conseqüències de la seua mala conducta (Proverbis 1:24-32).

 «Per tant, açò és el que diu Jehovà». L’expressió «per tant» enllaça el que s’ha dit en els versicles anteriors amb el que ve a continuació. En Jeremies 11:1-10, Jehovà diu al seu poble que han trencat el pacte, o acord, que els seus antepassats havien fet amb ell (Èxode 24:7). En comptes d’adorar el seu Creador, els jueus començaren a adorar ídols. Degut a esta apostasia, els jueus feren moltes altres coses roïns, inclús arribaren a oferir xiquets en sacrifici! (Jeremies 7:31)

 «Els enviaré una calamitat». A sovint, la Bíblia diu que Déu fa alguna cosa quan en realitat simplement l’està permetent. Va ser aixina en este cas? A l’adorar déus falsos i ignorar les normes de Jehovà, les quals eren pel seu bé, els jueus es causaren molt de patiment a ells mateixos. També perderen la protecció de Déu i, com a resultat, el poderós rei de Babilònia va poder conquistar Jerusalem i endur-se els seus habitants a l’exili. Els déus falsos que havien estat adorant els jueus no van poder salvar-los (Jeremies 11:12; 25:8, 9).

 Al permetre que esta tragèdia caiguera sobre el seu poble, Déu no estava sent injust o malvat. De fet, Jaume 1:13 diu: «Perquè Déu no pot tenir temptacions de fer el mal, i ell no tempta ningú». És cert que en la Bíblia dels Monjos de Montserrat, Jeremies 11:11 diu «faré venir sobre ells [els jueus] un mal». No obstant això, la paraula traduïda per «mal» en l’idioma original b també pot significar ‘calamitat’ o ‘desastre’, paraules que descriuen de forma exacta les coses roïns que els passaren als jueus.

 «Quan em supliquen que els ajude, no els escoltaré». Jehovà no escolta les oracions dels qui tenen «les mans plenes de sang» o confien en déus falsos (Isaïes 1:15; 42:17). Però sí que escolta les oracions dels qui es penedixen sincerament de la seua mala conducta i humilment tornen a ell (Isaïes 1:16-19; 55:6, 7).

 En l’any 647 abans de la nostra era, Jehovà va escollir a Jeremies per a ser profeta. Durant 40 anys, Jeremies va advertir la gent de Judà del que Déu faria, però ells no volgueren escoltar. Va ser en eixos anys quan el profeta va escriure les paraules de Jeremies 11:11. Finalment, quan els babilonis destruïren Jerusalem en l’any 607, es compliren les advertències profètiques (Jeremies 6:6-8; 39:1, 2, 8, 9).

 El llibre de Jeremies també conté un missatge d’esperança. Jehovà va dir: «Quan s’hauran complit setanta anys a Babilònia, [...] compliré la promesa que vos vaig fer de retornar-vos ací [al seu país]» (Jeremies 29:10). Jehovà va complir eixa promesa en l’any 537 quan els medes i els perses conquistaren Babilònia. Jehovà va permetre que el seu poble, el qual estava escampat per tot l’imperi, tornara a la seua pàtria i restaurara l’adoració verdadera (2 Cròniques 36:22, 23; Jeremies 29:14).

 Per a fer-te una idea general del llibre de Jeremies, mira este vídeo.