«Vos deixe la pau, vos done la meua pau. Jo vos done la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s’asserenen i no temen.» (Joan 14:27, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

 «La pau vos deixe, la meua pau vos done: no com el món la dona vos la done jo. Que no s’atribule ni tinga por el vostre cor.» (Joan 14:27, Els Quatre Evangelis en Llengua Valenciana, graf. act.)

 Amb estes tendres paraules, Jesús va assegurar als seus apòstols que no havien de preocupar-se en excés quan afrontaren adversitats. Igual que ell, podrien mantindre pau interior amb l’ajuda de Déu.

 Quina classe de pau va deixar, o donar, Jesús als seus apòstols? Els va donar la seua pau, és a dir, la mateixa que ell va experimentar. Esta pau no significava l’absència de conflictes o tribulacions (Joan 15:20; 16:33). Encara que Jesús va rebre un tracte injust que va acabar amb la seua execució, va mantindre la pau en la seua ment i en el seu cor (Lluc 23:27, 28, 32-34; 1 Pere 2:23). Va experimentar una sensació de calma interior perquè sabia que comptava amb l’amor i l’aprovació de son Pare, Jehovà a (Mateu 3:16, 17).

 Jesús va donar pau als seus apòstols a l’assegurar-los que tant ell com son Pare els estimaven i els donaven la seua aprovació (Joan 14:23; 15:9, 10; Romans 5:1). Esta pau, basada en la seua fe en Jesús com a Fill de Déu, els va ajudar a calmar les pors i preocupacions (Joan 14:1). Encara que Jesús ja no estaria molt de temps amb ells físicament, els va prometre que l’esperit sant de Déu els ajudaria a tindre confiança i pau interior (Joan 14:25-27). D’eixa manera, els seguidors de Jesús podrien afrontar situacions difícils amb valor, sabent que comptaven amb l’aprovació i el suport de Jehovà (Hebreus 13:6).

 Quan Jesús va estar en la terra, la gent solia saludar desitjant-se pau (Mateu 10:12, 13). Però Jesús no només els va desitjar pau als seus apòstols, sinó que també els la va donar. A més, eixa pau és diferent de qualsevol pau que el món b puga oferir-nos. El món pot donar-nos certa mesura de pau a través de les amistats, la riquesa, la fama o l’estatus. Però la pau de Jesús no depén de factors externs. Més bé, és un sentiment de calma interior que no té fi.

 Jesús va dirigir estes paraules als seus apòstols fidels la nit abans de morir, després de dir-los que no tardaria en anar-se’n (Joan 13:33, 36). Açò els va entristir molt (Joan 16:6). Així que Jesús els va tranquiŀlitzar explicant-los per què no haurien de preocupar-se pel que passara quan ell ja no estiguera.

 De la mateixa manera, les paraules de Jesús ens poden animar en l’actualitat, ja que com a cristians també podem tindre pau (2 Tessalonicencs 3:16). Quan ens fem deixebles de Jesús, aprenem que tant ell com son Pare, Jehovà, ens estimen i ens donen la seua aprovació (Colossencs 3:15; 1 Joan 4:16). Per tant, no ens hem de preocupar en excés, perquè Déu està del nostre costat (Salm 118:6; Filipencs 4:6, 7; 2 Pere 1:2).

 Per a fer-te una idea general del llibre de Joan, mira este vídeo.