Gàlates 3:1-29
-
Contrast entre les obres de la Llei i la fe (1-14)
-
«El just viurà per la seua fe» (11)
-
-
La promesa a Abraham no es basa en la Llei (15-18)
-
Crist, descendència d’Abraham (16)
-
-
Origen i propòsit de la Llei (19-25)
-
«Sou fills de Déu per mitjà de la vostra fe» (26-29)
-
Els que pertanyen a Crist són descendència d’Abraham (29)
-
3 Gàlates insensats! ¿Qui vos ha enganyat a vosaltres, que heu rebut una descripció tan clara de la mort de Jesucrist en el pal?
2 Només vullc preguntar-vos* una cosa: vau rebre l’esperit per les obres de la llei, o per la fe que vau posar en el que havíeu escoltat?
3 Tan insensats sou? Després d’haver començat un camí espiritual,* acabeu anant per un camí carnal?*
4 Han sigut en va tots els patiments que heu passat? Estic segur que no han sigut en va.
5 Per tant, aquell que vos dona l’esperit i fa milacres entre vosaltres, ¿ho fa per les vostres obres de la llei, o per la vostra fe en el que vau escoltar?
6 És tal com li va passar a Abraham: «Va posar fe en Jehovà* i se’l va considerar just».*
7 Segur que ja sabeu que els que s’aferren a la fe són fills d’Abraham.
8 I cert passatge de les Escriptures, preveient que Déu declararia justa a gent de les nacions per la seua fe, li va anunciar a Abraham les bones notícies amb antelació al dir-li: «Per mitjà de tu totes les nacions seran beneïdes».
9 Per tant, aquells que s’aferren a la fe són beneïts junt amb Abraham, que va tindre fe.
10 Tots els que confien en les obres de la llei estan sotmesos a una maledicció, perquè està escrit: «Maleït aquell que no persistix en fer totes les coses escrites en el rotllo de la Llei».
11 A més, és evident que ningú és declarat just davant de Déu per obeir la llei, perquè «el just viurà per la seua fe».
12 Però la Llei no es basa en la fe, sinó que diu: «Qui faça estes coses viurà gràcies a elles».
13 Crist ens va comprar i ens va alliberar de la maledicció de la Llei al convertir-se en una maledicció en lloc nostre, perquè està escrit: «Maleït tot aquell que és penjat en un pal».
14 Açò va ser d’esta manera per a que la benedicció d’Abraham s’estenguera a les nacions per mitjà de Crist Jesús, i aixina, gràcies a la nostra fe, poguérem rebre l’esperit promés.
15 Germans, vos pose un exemple del dia a dia: quan es valida un pacte, encara que el valide un simple humà, ningú pot anul·lar-lo ni afegir-li res.
16 Ara bé, les promeses es van fer a Abraham i a la seua descendència. No diu «i als teus descendents», com si parlara de molts, sinó que diu «i a la teua descendència»,* referint-se només a un, a Crist.
17 A més, jo dic açò: la Llei, que es va donar 430 anys més tard, no invalida el pacte que Déu ja havia fet i, per tant, no anul·la la promesa.
18 Perquè si l’herència es basara en la llei, ja no es basaria en una promesa. Però la realitat és que Déu li la va donar bondadosament a Abraham per mitjà d’una promesa.
19 Aleshores, per què es va donar la Llei? Es va afegir per a fer evidents les transgressions fins que arribara la descendència a qui se li havia fet la promesa, i es va transmetre per mitjà d’àngels a través d’un mediador.
20 Ara bé, no hi ha mediador quan només hi ha una persona implicada, i Déu només és un.
21 Vol dir això que la Llei va en contra de les promeses de Déu? Ni pensar-ho! Perquè, si s’haguera donat una llei que poguera donar vida, seria possible conseguir la justícia per mitjà de la llei.
22 Però les Escriptures entregaren totes les coses a la custòdia del pecat per a que la promesa que s’obté per la fe en Jesucrist fora donada als que demostren fe.
23 No obstant, abans que arribara la fe, estàvem davall la vigilància de la llei, entregats a la seua custòdia, esperant la fe que estava a punt de ser revelada.
24 De manera que la Llei va arribar a ser el tutor* que ens va guiar fins a Crist per a que se’ns poguera declarar justos per mitjà de la fe.
25 Però ara que ha arribat la fe, ja no estem sotmesos a un tutor.
26 De fet, tots sou fills de Déu per mitjà de la vostra fe en Crist Jesús.
27 Perquè tots vosaltres, que vau ser batejats en Crist, vos heu vestit de Crist.
28 No hi ha ni jueu ni grec, ni esclau ni home lliure, ni home ni dona, perquè tots sou u en unió amb Crist Jesús.
29 A més, si pertanyeu a Crist, realment sou descendència d’Abraham, hereus segons la promesa.
Notes
^ Lit. «vullc aprendre de vosaltres».
^ Lit. «haver començat en esperit».
^ Lit. «acabeu en la carn».
^ O «se li va comptar com a justícia».
^ Lit. «llavor».
^ Un tutor guiava i protegia els xiquets.
