Gàlates 4:1-31
4 Ara bé, vos dic que l’hereu és amo de totes les coses, però mentres és un xiquet xicotet no és diferent d’un esclau,
2 perquè està sotmés a supervisors i administradors* fins al dia fixat amb antelació per son pare.
3 Igualment, quan nosaltres érem xiquets, també érem esclaus de les coses elementals del món.
4 Però quan es va complir el temps fixat, Déu va enviar el seu Fill, que va nàixer d’una dona i estava sotmés a la llei,
5 per a que alliberara per mitjà d’un rescat els que estaven sotmesos a la llei, i aixina se’ns poguera adoptar com a fills.
6 I com sou fills, Déu ha enviat l’esperit del seu Fill als nostres cors, i este crida: «Abba,* Pare!».
7 De manera que ja no eres esclau, sinó fill. I si eres fill, Déu també t’ha fet hereu.
8 Ara bé, quan no coneixíeu a Déu, éreu esclaus d’aquells que en realitat no són déus.
9 Però ara que coneixeu a Déu, o millor dit, ara que Déu vos coneix a vosaltres, com és que torneu a les coses elementals que són dèbils i miserables i voleu ser els seus esclaus de nou?
10 Esteu celebrant escrupolosament dies, mesos, èpoques i anys.
11 Em teniu preocupat; em fa por que els esforços que he fet per ajudar-vos no hagen servit de res.
12 Germans, vos suplique que sigueu com jo, perquè jo també era com vosaltres. Vosaltres no em vau tractar malament.
13 Com ja sabeu, la primera vegada que vaig poder anunciar-vos les bones notícies va ser degut a una malaltia.
14 I encara que la meua condició física va ser una prova per a vosaltres, no em vau tractar amb menyspreu ni amb repugnància.* Al contrari, em vau rebre com a un àngel de Déu, com a Crist Jesús.
15 Què ha sigut d’aquella felicitat que teníeu? Perquè done fe* que, si haguéreu pogut, vos hauríeu arrancat els ulls per a donar-me’ls.
16 I ara, què? M’he convertit en el vostre enemic perquè vos dic la veritat?
17 Alguns fan tot el que poden per atraure-vos, però no tenen bones intencions; volen separar-vos de mi i que desitgeu anar darrere d’ells.
18 Dit açò, sempre que siga amb bones intencions i en tota ocasió —no només quan jo estic present—, és bo que algú faça tot el que puga per atraure-vos,
19 sí, a vosaltres, fillets meus, per qui torne a tindre dolors de part fins que Crist prenga forma en vosaltres.
20 Ara mateix, m’agradaria estar amb vosaltres i parlar-vos amb un altre to, perquè em teniu desconcertat.
21 Vosaltres que voleu estar sotmesos a la llei, digueu-me: no escolteu el que diu la Llei?
22 Per exemple, està escrit que Abraham va tindre dos fills: un de la serventa i un altre de la dona lliure.
23 El fill de la serventa va nàixer com qualsevol altre humà,* mentres que el de la dona lliure va nàixer degut a una promesa.
24 Tot açò té un significat simbòlic, ja que estes dones representen dos pactes. Un és el que es va fer en la muntanya del Sinaí, el qual dona a llum esclaus i és com Agar.
25 Agar representa el Sinaí, una muntanya d’Aràbia, i correspon a la Jerusalem actual, perquè tant ella com els seus fills són esclaus.
26 Però la Jerusalem de dalt és lliure, i ella és la nostra mare.
27 Perquè està escrit: «Alegra’t, dona estèril que no tens fills. Crida d’alegria, tu que no tens dolors de part, perquè la dona abandonada té molts més fills que la dona que té marit».
28 Vosaltres, germans, sou fills de la promesa, igual que ho va ser Isaac.
29 Però, tal com en aquell temps el fill que havia nascut com qualsevol altre humà* es va posar a perseguir el que havia nascut per l’esperit, ara passa igual.
30 Aixina i tot, què diuen les Escriptures? «Despatxa la serventa i el seu fill, perquè el fill de la dona lliure de cap manera compartirà la seua herència amb el fill de la serventa.»
31 Per tant, germans, no som fills d’una serventa, sinó de la dona lliure.
Notes
^ O «majordoms».
^ Paraula hebrea o aramea que significa ‘oh pare!’, però que transmet l’afecte de la paraula papà.
^ O «ni em vau escopir».
^ O «testimoni».
^ Lit. «segons la carn».
^ Lit. «segons la carn».
