Fets dels Apòstols 21:1-40
21 Després de separar-nos d’ells amb molt de dolor, salpàrem i navegàrem directes a Cos. Al sendemà anàrem a Rodes i d’allí a Pàtara.
2 Quan vam trobar un barco que feia la travessia fins a Fenícia, pujàrem a bord i ens férem a la mar.
3 Després de vore de lluny l’illa de Xipre, la deixàrem a l’esquerra* i continuàrem navegant cap a Síria fins a arribar a Tir, on el barco havia de deixar la càrrega.
4 Allí buscàrem els deixebles i, quan els vam trobar, ens vam quedar amb ells set dies. Però ells, per mitjà de l’esperit, no deixaven de dir-li a Pau que ni se li ocorreguera anar a Jerusalem.
5 Passats eixos dies, quan se n’anàrem per a seguir el nostre camí, tots ells, a més de les dones i els xiquets, ens van acompanyar fins que eixírem de la ciutat. Allí vam orar agenollats en la platja.
6 Després de despedir-nos, vam pujar al barco i ells se’n van tornar a casa.
7 L’últim tram de la nostra travessia va ser de Tir a Ptolemaida. Allí vam saludar els germans i ens vam quedar un dia amb ells.
8 Al sendemà continuàrem el viatge fins a Cesarea. Allí anàrem a casa de Felip, l’evangelitzador, i ens allotjàrem amb ell. Felip era un dels set hòmens
9 i tenia quatre filles fadrines* que profetitzaven.
10 Quan ja havíem passat molts dies allí, va baixar de Judea un profeta que es deia Àgab.
11 Quan va arribar a on estàvem, li va agarrar el cinturó a Pau, es va lligar els peus i les mans i va dir: «Açò és el que diu l’esperit sant: “Aixina és com lligaran els jueus l’amo d’este cinturó en Jerusalem i l’entregaran en mans de la gent de les nacions”».
12 Al sentir-ho, tant nosaltres com els que estaven allí, començàrem a suplicar-li a Pau que no pujara a Jerusalem.
13 Però ell ens va contestar: «Per què ploreu i intenteu desanimar-me* per a que no vaja? Vos assegure que estic preparat, no només per a que em lliguen, sinó també per a morir en Jerusalem pel nom del Senyor Jesús».
14 Al vore que no podíem convéncer-lo, vam deixar d’insistir* i vam dir: «Que es faça la voluntat de Jehovà».*
15 Després d’eixos dies, ens vam preparar per al viatge i vam eixir cap a Jerusalem.
16 Alguns deixebles de Cesarea ens acompanyaren per a portar-nos al lloc on ens havíem d’allotjar, a casa de Mnasó de Xipre, un dels primers deixebles.
17 Quan arribàrem a Jerusalem, els germans ens van rebre amb molta alegria.
18 Al sendemà, vam anar amb Pau a vore a Jaume, i tots els ancians estaven allí.
19 Després de saludar-los, Pau els va contar en detall tot el que Déu havia fet entre les nacions per mitjà del seu ministeri.
20 Estos, al sentir-ho, van donar glòria a Déu, però després li van dir a Pau: «Germà, saps que hi ha milers de creients entre els jueus, i que tots defenen la Llei amb fervor.
21 No obstant, han sentit dir que estàs incitant a tots els jueus que viuen entre les nacions a renegar de la Llei de* Moisés, dient-los que no circumciden els seus fills i que abandonen els costums establits.
22 I ara què fem? Perquè segur que s’enteren que estàs ací.
23 Mira, fes açò: ací amb nosaltres hi ha quatre hòmens que han fet un vot.
24 Emporta-te’ls, purifica’t cerimonialment amb ells i fes-te càrrec dels seus gastos per a que puguen afaitar-se el cap. D’esta manera, tot el món sabrà que el que s’ha dit sobre tu no és de veres, sinó que estàs fent lo correcte i complixes amb la Llei.
25 I respecte als creients que són de les nacions, ja els vam enviar per escrit la nostra decisió: que s’abstingueren de coses sacrificades als ídols, de sang, d’animals estrangulats* i d’immoralitat sexual».*
26 Al sendemà, Pau es va endur aquells hòmens i es va purificar cerimonialment amb ells. Després va entrar en el temple per a informar de quan es complirien els dies de la neteja cerimonial i de quan s’hauria de presentar l’ofrena per cada un d’ells.
27 Quan estaven a punt de complir-se els set dies de la purificació, els jueus d’Àsia, al vore a Pau en el temple, encengueren els ànims de la multitud. Aixina que van agarrar a Pau
28 mentres cridaven: «Hòmens d’Israel, ajudeu-nos! Este és l’home que va per totes parts ensenyant a tot el món coses que van en contra del nostre poble, de la nostra Llei i d’este lloc. I pitjor encara, ha portat uns grecs al temple i ha profanat este lloc sant».
29 Deien això perquè l’havien vist per la ciutat amb Tròfim, l’efesi, i havien donat per fet que Pau l’havia portat al temple.
30 La revolta es va estendre per tota la ciutat, i la gent va córrer cap a on estava Pau. Aleshores el van agarrar, el van arrastrar fora del temple i en seguida tancaren les portes.
31 Mentres intentaven matar-lo, informaren al comandant del regiment que hi havia un gran rebombori en tota Jerusalem.
32 Aixina que va baixar immediatament a on estava la multitud acompanyat d’alguns soldats i centurions.* Quan la gent va vore el comandant i els soldats, va deixar de pegar a Pau.
33 En això, el comandant es va acostar a ell, el va arrestar i va ordenar que el lligaren amb dos cadenes. Després va preguntar qui era aquell home i què havia fet.
34 Uns van començar a cridar una cosa, i altres, una altra. I com el comandant no treia res en clar per culpa del rebombori que hi havia, va ordenar que portaren a Pau al quarter militar.
35 Però a l’arribar a les escales, els soldats hagueren de portar a Pau en alt de tan violenta que s’havia posat la gent,
36 perquè la multitud anava darrere xillant: «Mateu-lo!».
37 Quan estaven a punt d’entrar al quarter, Pau li va preguntar al comandant: «Em permets dir-te una cosa?». I ell li va dir: «Ah, però parles grec?
38 Aleshores, ¿no eres l’egipci que fa un temps va provocar una rebel·lió i es va emportar 4.000 sicaris* al desert?».
39 I Pau li va respondre: «En realitat, soc jueu, ciutadà de Tars, una ciutat molt coneguda de Cilícia. Aixina que et suplique que em deixes parlar a la gent».
40 Després de rebre el permís del comandant, Pau es va quedar dret en les escales i va fer un gest amb la mà per a que la gent callara. Llavors es va fer un gran silenci, i Pau els va dir en hebreu:
Notes
^ O «a babord».
^ Lit. «verges».
^ O «debilitar el meu cor».
^ Lit. «ens vam quedar callats».
^ O «a apostatar contra».
^ O «que no hagen sigut dessagnats».
^ Un centurió era un oficial de l’exèrcit romà que tenia 100 soldats al seu càrrec.
^ O «hòmens armats amb punyals».