Fets dels Apòstols 28:1-31

  • Arriben a Malta (1-6)

  • Pau cura el pare de Publi (7-10)

  • Continua el viatge cap a Roma (11-16)

  • Pau parla amb els jueus en Roma (17-29)

  • Predica amb valor durant dos anys (30, 31)

28  Quan ja estàvem fora de perill, ens vam enterar que l’illa es deia Malta. 2  La gent d’allí* ens va tractar amb una bondat* extraordinària. I com estava plovent i feia fred, van encendre una foguera i ens van acollir a tots molt amablement. 3  Pau havia arreplegat un grapat de llenya fina i, quan el va tirar al foc, va eixir un escurçó* fugint de la calor i se li va enganxar a la mà. 4  La gent de l’illa va vore l’animal verinós penjant-li de la mà i van començar a dir-se entre ells: «Segur que este home és un assassí, i per això, encara que s’ha salvat de la mar, la Justícia* no l’ha deixat viure». 5  Però Pau es va espolsar l’animal de damunt, el va llançar al foc i no li va passar res. 6  Ells s’esperaven que començara a unflar-se o que caiguera mort de repent, però després d’esperar molt i vore que no li passava res roín, canviaren d’opinió i començaren a dir que era un déu. 7  Prop d’allí estaven les terres d’un tal Publi, que era l’home més important de l’illa. Ell ens va donar la benvinguda i ens va allotjar amablement durant tres dies. 8  Casualment, el pare de Publi estava malalt en el llit amb calentura i disenteria. Aixina que Pau va entrar a vore’l i, després d’orar, va posar les mans sobre ell i el va curar. 9  A conseqüència d’això, la resta de malalts de l’illa començaren a acudir a ell i també quedaren curats. 10  Com la gent estava tan agraïda, ens van fer molts regals. I quan ja anàvem a embarcar, ens van donar tot el que necessitàvem. 11  Després d’haver passat tres mesos en Malta, ens vam fer a la mar en un barco d’Alexandria que havia passat l’hivern en l’illa i que tenia un mascaró de proa dels Fills de Zeus. 12  Vam fer escala en Siracusa, on ens vam quedar tres dies. 13  Des d’allí, seguírem el viatge i arribàrem a Règium. Al sendemà, va començar a bufar vent del sud, i un dia després vam arribar a Puteoli. 14  Allí vam trobar alguns germans que ens van suplicar que ens quedàrem amb ells set dies, i després vam eixir cap a Roma. 15  Com els germans de Roma s’havien enterat que anàvem cap allà, vingueren fins a la Plaça del Mercat d’Api i les Tres Tavernes per a trobar-se amb nosaltres. Al vore’ls, Pau li va donar gràcies a Déu i es va sentir molt animat. 16  Quan per fi vam arribar a Roma, a Pau se li va permetre allotjar-se a soles, amb un soldat que el vigilara. 17  Ara bé, tres dies després, Pau va convocar els jueus més importants. I quan s’hagueren reunit, els va dir: «Germans, a pesar de no haver fet res en contra del poble o dels costums dels nostres avantpassats, em van arrestar en Jerusalem i em van entregar en mans dels romans. 18  Després d’interrogar-me, volien posar-me en llibertat perquè no hi havia base per a condemnar-me a mort. 19  Però em vaig vore obligat a apel·lar al Cèsar, no perquè volguera acusar la meua nació de res, sinó perquè els jueus es van oposar a la decisió d’alliberar-me. 20  Per això he demanat vore-vos i parlar amb vosaltres, perquè si porte estes cadenes, és per l’esperança d’Israel». 21  Ells li van dir: «Nosaltres no hem rebut ninguna carta de Judea que parle sobre tu, i els germans que han vingut d’allí tampoc ens han informat de res ni ens han parlat malament de tu. 22  Però ens pareix apropiat escoltar directament de tu el que opines, perquè sabem que en totes parts es parla malament d’esta secta». 23  Aixina que van acordar un dia per a tornar a reunir-se amb ell, i esta volta va anar encara més gent a l’allotjament de Pau. Ell, des del matí fins a poqueta nit, els ho va explicar tot donant-los un testimoni complet del Regne de Déu i va intentar convéncer-los per a que cregueren en Jesús utilitzant la Llei de Moisés i els Profetes. 24  Alguns van creure el que deia, però altres no. 25  I com no es posaven d’acord entre ells, començaren a anar-se’n. Aixina que Pau només els va dir: «Amb raó l’esperit sant va parlar als vostres avantpassats per mitjà del profeta Isaïes 26  i va dir: “Ves a este poble i dis-los: ‘Per molt que escolteu, no entendreu res, i per molt que mireu, no voreu res. 27  Perquè el cor d’este poble s’ha fet insensible; escolten però no fan cas. Han tancat els ulls i s’han tapat les orelles per a no vore amb els ulls ni sentir res amb les orelles. Per això el seu cor no pot entendre, i tampoc tornen a mi per a que els cure’”. 28  Per tant, sapieu que esta salvació de part de Déu s’ha anunciat a les nacions. Elles sí que l’escoltaran». 29  ——* 30  Pau es va quedar durant dos anys sencers en la casa que havia llogat, i rebia amablement tots els que anaven a visitar-lo. 31  Els predicava el Regne de Déu i els ensenyava sobre el Senyor Jesucrist amb moltíssima convicció* i sense impediments.

Notes

O «de parla estrangera».
O «bondat humana», «humanitat».
L’escurçó és una classe de serp verinosa.
La paraula en grec és Dique. Possiblement es referix a la deessa de la justícia venjadora o a la justícia en sentit abstracte.
Este versicle no apareix en alguns manuscrits antics i, pel que pareix, no forma part de les Escriptures inspirades.
O «valentia», «amb total llibertat».