Joan 11:1-57
11 Hi havia un home anomenat Llàtzer que estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seua germana Marta.
2 Esta Maria va ser la que va abocar oli perfumat sobre els peus del Senyor i li’ls va eixugar amb el monyo. El que estava malalt era el seu germà Llàtzer.
3 Aixina que les seues germanes van enviar algú a dir-li a Jesús: «Senyor, l’amic que t’estimes tant està malalt».
4 Quan Jesús ho va sentir, va dir: «Esta malaltia no té com a finalitat la mort, sinó que servirà per a la glòria de Déu i per a que, gràcies a ella, el Fill de Déu siga glorificat».
5 Jesús estimava a Marta, a la seua germana i a Llàtzer.
6 Però quan es va enterar que Llàtzer estava malalt, encara es va quedar dos dies més en el lloc on estava.
7 Passats eixos dies, va dir als deixebles: «Tornem a Judea».
8 Ells li digueren: «Rabí, fa no res els jueus volien apedregar-te, i ara vols tornar allí?».
9 Jesús els va contestar: «El dia té 12 hores de llum, veritat? Quan algú camina a la llum del dia, no entropessa amb res perquè veu la llum d’este món.
10 Però quan algú camina de nit, entropessa perquè la llum no està en ell».
11 Després de dir açò, va afegir: «El nostre amic Llàtzer s’ha adormit, però vaig cap allà per a despertar-lo».
12 Els deixebles li digueren: «Senyor, si està dormint, es recuperarà».
13 En realitat, Jesús estava parlant de la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que es referia a dormir en sentit literal.
14 Llavors, Jesús els va dir clarament: «Llàtzer ha mort.
15 I m’alegre per vosaltres de no haver estat allí, perquè aixina creureu. Anem cap allà».
16 En això, Tomàs, a qui anomenaven el Bessó, va dir als altres deixebles: «Anem nosaltres també i morim amb ell».
17 Quan Jesús va arribar, ja feia quatre dies que Llàtzer estava en la tomba.*
18 Betània estava prop de Jerusalem, a uns tres quilòmetres.*
19 I molts jueus havien anat a vore a Marta i Maria per a consolar-les per la mort del seu germà.
20 Quan Marta es va enterar que Jesús venia de camí, va eixir a trobar-lo, però Maria es va quedar assentada en casa.
21 Aleshores Marta li va dir a Jesús: «Senyor, si hagueres estat ací, el meu germà no s’hauria mort.
22 Però, inclús ara, sé que qualsevol cosa que li demanes a Déu, ell te la donarà».
23 Jesús li va respondre: «El teu germà s’alçarà».*
24 Marta li va dir: «Jo sé que s’alçarà en la resurrecció en l’últim dia».
25 I Jesús li va dir: «Jo soc la resurrecció i la vida. El que demostre fe en mi, encara que muiga,* tornarà a viure.
26 I tot el que estiga viu i demostre fe en mi, no morirà mai. Ho creus tu, això?».
27 Ella li va respondre: «Sí, Senyor. Jo crec que tu eres el Crist, el Fill de Déu, el que havia de vindre al món».
28 Després de dir això, Marta se’n va anar a cridar la seua germana Maria i li va dir en privat: «El Mestre està ací i pregunta per tu».
29 Al sentir-ho, Maria es va alçar d’un bot i va anar a vore’l.
30 Jesús encara no havia entrat en el poble perquè s’havia quedat on Marta l’havia trobat.
31 Quan els jueus que havien anat a casa de Maria per a consolar-la van vore que s’alçava d’un bot i se n’anava, la seguiren pensant-se que anava a la tomba* a plorar.
32 Quan Maria va arribar on estava Jesús i el va vore, va caure als seus peus i li va dir: «Senyor, si hagueres estat ací, el meu germà no s’hauria mort».
33 Jesús, al vore que tant ella com els jueus que l’acompanyaven estaven plorant, es va commoure en lo més profund del seu ser* i es va angoixar molt.
34 Aleshores els va preguntar: «On l’heu posat?». I ells li contestaren: «Senyor, vine i ho voràs».
35 I a Jesús li van caure* les llàgrimes.
36 Al vore-ho, els jueus començaren a dir: «Mireu quant el volia!».*
37 Però alguns deien: «I este home que va curar el* cego, no podia haver evitat que Llàtzer morira?».
38 Jesús, commogut de nou en lo més profund del seu ser, va anar a la tomba* —que en realitat era una cova amb una pedra que tapava l’entrada—
39 i va dir: «Aparteu la pedra». Però Marta, la germana del difunt, li va dir: «Senyor, ja deu fer olor, perquè han passat quatre dies».
40 Jesús li va respondre: «¿No t’he dit que, si creies, vories la glòria de Déu?».
41 Aixina que apartaren la pedra. Aleshores Jesús va alçar la vista al cel i va dir: «Pare, et done gràcies perquè m’has escoltat.
42 Jo ja sé que tu sempre m’escoltes, però ho dic per la multitud que m’envolta, per a que creguen que tu m’has enviat».
43 Després de dir açò, va cridar amb força: «Llàtzer, ix!».
44 Ell, que havia estat mort, va eixir amb les mans i els peus embenats i la cara embolicada amb una tela. I Jesús els va dir: «Deslligueu-lo i deixeu-lo anar».
45 Al vore el que Jesús havia fet, molts dels jueus que havien anat a visitar a Maria posaren fe en ell.
46 Però alguns d’ells anaren a contar-los als fariseus el que havia fet Jesús.
47 Aixina que els sacerdots principals i els fariseus convocaren el Sanedrí i digueren: «Què fem? Perquè eixe home fa molts milacres.*
48 Si deixem que continue aixina, tots posaran fe en ell, i els romans vindran i ens llevaran el nostre lloc sant* i la nostra nació».
49 Però un d’ells, Caifàs, que eixe any era el gran sacerdot, els va dir: «No enteneu res.
50 ¿No veieu que vos convé més que muiga* un sol home per tot el poble que no que tota la nació siga destruïda?».
51 Però açò no ho va dir perquè fora idea seua, sinó perquè, com era el gran sacerdot eixe any, va profetitzar que Jesús havia de morir per la nació.
52 I no només per la nació, sinó també per a reunir en un sol grup els fills de Déu que estaven dispersats.
53 Aixina que, des d’aquell dia, es posaren a conspirar per a matar-lo.
54 Per això, Jesús ja no es va deixar vore en públic entre els jueus, i se’n va anar a la regió que està prop del desert, a una ciutat que es diu Efraïm. Allí es va quedar amb els seus deixebles.
55 Ara bé, s’acostava la Pasqua dels jueus, i molta gent de la zona rural va pujar a Jerusalem per a netejar-se cerimonialment abans de la festa.
56 Ells es posaren a buscar a Jesús i, en el temple, es deien els uns als altres: «Serà que no vindrà a la festa? Què penseu?».
57 I és que els sacerdots principals i els fariseus havien ordenat que, si algú s’enterava d’on estava Jesús, ho informara per a que pogueren arrestar-lo.
Notes
^ O «tomba commemorativa».
^ Lit. «uns 15 estadis». Un estadi equivalia a 185 m.
^ O «ressuscitarà».
^ O «morga».
^ O «tomba commemorativa».
^ Lit. «va gemegar en l’esperit».
^ O «I Jesús va cedir a».
^ O «quant de carinyo li tenia».
^ Lit. «va obrir els ulls del».
^ O «tomba commemorativa».
^ Lit. «senyals».
^ És a dir, el temple.
^ O «morga».
