Joan 18:1-40

  • Judes traïx a Jesús (1-9)

  • Pere gasta l’espasa (10, 11)

  • Porten a Jesús davant d’Annàs (12-14)

  • Pere nega a Jesús per primera volta (15-18)

  • Jesús davant d’Annàs (19-24)

  • Pere nega a Jesús per segona i tercera volta (25-27)

  • Jesús davant de Pilat (28-40)

    • «El meu Regne no és part d’este món» (36)

18  Després de dir estes coses, Jesús se’n va anar amb els seus deixebles a l’altra banda de la vall* de Cedró i va entrar amb ells a un hort que hi havia allí. 2  Judes, el que anava a trair-lo, també coneixia el lloc, perquè Jesús es reunia allí a sovint amb els seus deixebles. 3  Aixina que Judes es va presentar amb una tropa de soldats i guardes dels sacerdots principals i dels fariseus. Portaven torxes, fanals* i armes. 4  Aleshores Jesús, que sabia tot el que li anava a passar, va fer un pas avant i els va preguntar: «A qui busqueu?». 5  Ells li van respondre: «A Jesús el Natzaré». I ell els va dir: «Soc jo». Judes, el traïdor, també estava allí amb ells. 6  Quan Jesús els va dir «Soc jo», es feren arrere i caigueren a terra. 7  Aixina que ell els va tornar a preguntar: «A qui busqueu?». I ells li van dir: «A Jesús el Natzaré». 8  Ell els va respondre: «Ja vos he dit que soc jo. Aixina que si és a mi a qui busqueu, deixeu que estos hòmens se’n vagen». 9  Açò va passar per a que es complira el que ell havia dit: «No he perdut ni un dels que m’has donat». 10  En això, Simó Pere va desembainar l’espasa que portava, va atacar l’esclau del gran sacerdot i li va tallar l’orella dreta. L’esclau es deia Malcus. 11  Però Jesús li va dir a Pere: «Torna a embainar l’espasa. És que no he de beure de la copa que m’ha donat mon Pare?». 12  Aleshores, els soldats, el comandant militar i els guardes dels jueus arrestaren a Jesús i el lligaren. 13  Primer, el van portar davant d’Annàs, perquè era el sogre de Caifàs, que eixe any era el gran sacerdot. 14  De fet, este Caifàs era el mateix que els havia dit als jueus que els convenia que un sol home morira pel poble. 15  Ara bé, Simó Pere i un altre deixeble van seguir a Jesús. Com eixe deixeble era un conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati del gran sacerdot, 16  però Pere es va quedar fora en la porta.* Aixina que l’altre deixeble, el conegut del gran sacerdot, va eixir a parlar amb la portera i va fer entrar a Pere. 17  En això, la xica que servia de portera li va dir a Pere: «Tu no eres també un dels deixebles d’eixe home?». Però ell li va dir: «Jo? No». 18  I com feia fred, els esclaus i els guardes havien fet una foguera de carbó i estaven allí drets calfant-se al seu voltant. I Pere també estava allí amb ells calfant-se. 19  El sacerdot principal* va interrogar a Jesús sobre els seus deixebles i sobre el que ensenyava. 20  I Jesús li va respondre: «He parlat obertament davant de tots. Sempre he ensenyat en les sinagogues i en el temple, on es reunixen tots els jueus, i no he dit res en secret. 21  Per què m’interrogues? Interroga aquells que han sentit el que els he dit. Ahí els tens, ells saben el que he dit». 22  Quan Jesús va dir açò, un dels guardes que estava allí li va pegar una galtada i li va dir: «Aixina és com li contestes al sacerdot principal?». 23  Jesús li va respondre: «Si he dit alguna cosa que no és de veres, dis-me* què és. Però si el que he dit és veritat, per què em pegues?». 24  Després d’això, Annàs li’l va enviar lligat al gran sacerdot Caifàs. 25  Mentrestant, Simó Pere continuava allí dret calfant-se a la vora del foc. En això, li van preguntar: «Tu no eres també un dels seus deixebles?». Ell ho va negar dient: «No, jo no». 26  Un dels esclaus del gran sacerdot, que era parent de l’home a qui Pere li havia tallat l’orella, li va dir: «Jo a tu t’he vist en l’hort amb ell, no?». 27  Però Pere ho va tornar a negar, i immediatament va cantar un gall. 28  Aleshores, portaren a Jesús de la casa de Caifàs al palau del governador; era de bon matí. Ara bé, els jueus no entraren al palau del governador per a no contaminar-se i poder menjar la Pasqua. 29  Aixina que Pilat va eixir a on estaven i els va preguntar: «De què acuseu este home?». 30  Ells li contestaren: «Si este home no fora un delinqüent, no te l’hauríem entregat». 31  I Pilat els va dir: «Emporteu-vos-el i jutgeu-lo d’acord amb la vostra llei». Però els jueus li digueren: «No ens està permés matar a ningú». 32  Açò va passar per a que es complira el que Jesús havia dit sobre la classe de mort que anava a patir. 33  Pilat va tornar a entrar al palau del governador, va cridar a Jesús i li va preguntar: «Eres tu el rei dels jueus?». 34  Jesús li va contestar: «¿M’ho preguntes perquè és el que penses, o és que altres t’han parlat de mi?». 35  Pilat va respondre: «És que soc jueu per a saber-ho? Els que t’han entregat a mi han sigut el teu propi poble i els sacerdots principals. Què has fet?». 36  Jesús li va contestar: «El meu Regne no és part d’este món. Si el meu Regne fora part d’este món, els meus ajudants haurien lluitat per a que no m’entregaren als jueus. Però no, el meu Regne no és d’ací». 37  Aixina que Pilat li va preguntar: «Aleshores, eres rei?». I Jesús li va contestar: «Tu mateix has dit que soc rei. Per a açò he nascut i per a açò he vingut al món: per a donar testimoni de la veritat. Tot aquell que està de part de la veritat escolta la meua veu». 38  I Pilat li va dir: «I què és la veritat?». Després de dir açò, va tornar a eixir a on estaven els jueus i els va dir: «Jo no veig cap motiu per a acusar-lo. 39  A més, ja que teniu per costum que vos allibere un home durant la Pasqua, voleu que vos allibere al rei dels jueus?». 40  I ells cridaren: «No, a ell no! A Barrabàs!». Eixe tal Barrabàs era un lladre.

Notes

O «del torrent hivernal».
O «làmpares de mà».
O «en l’entrada».
És a dir, Annàs.
Lit. «dona testimoni de».