Joan 2:1-25

  • Banquet de bodes en Canà; Jesús convertix l’aigua en vi (1-12)

  • Tira del temple els comerciants (13-22)

  • Sap què tenen els humans en el seu interior (23-25)

2  Al tercer dia es va celebrar un banquet de bodes en Canà de Galilea, i la mare de Jesús estava allí. 2  Jesús i els seus deixebles també estaven convidats al banquet. 3  Quan el vi estava a punt d’acabar-se, la mare de Jesús li va dir: «S’han quedat sense vi». 4  Però Jesús li va contestar: «I això què té a vore amb nosaltres, dona?* Encara no ha arribat la meua hora». 5  Aleshores sa mare va dir als que estaven servint: «Feu tot el que ell vos diga». 6  Ara bé, per a complir amb les normes de purificació dels jueus, allí hi havia sis gerres de pedra per a l’aigua. En cada una cabien dos o tres mesures de líquid.* 7  Jesús els va dir: «Ompliu-les d’aigua». I ells les van omplir fins a dalt del tot. 8  Després els va dir: «Ara agarreu-ne un poc i porteu-li’n al director del banquet». I aixina ho van fer. 9  El director del banquet va tastar l’aigua convertida en vi, però no sabia d’on havia eixit (encara que els servents que havien tret l’aigua sí que ho sabien). Aixina que va cridar al nóvio 10  i li va dir: «Tot el món trau primer el vi bo i, quan la gent ja està borratxa, trau el de menys qualitat. Però tu has guardat el vi bo fins ara». 11  Açò que Jesús va fer en Canà de Galilea va ser el primer dels seus milacres.* D’esta manera va demostrar la seua glòria, i els seus deixebles van posar fe en ell. 12  Després d’això, va baixar a Cafarnaüm amb sa mare, els seus germans i els seus deixebles, però no es quedaren allí molts dies. 13  Quan faltava poc per a la Pasqua dels jueus, Jesús va pujar a Jerusalem. 14  En el temple, es va trobar els que venien bous, vaques, ovelles i coloms. També estaven allí assentats en els seus seients els que canviaven diners. 15  Aleshores Jesús es va fer un assot amb cordes i els va tirar fora del temple junt amb les ovelles, els bous i les vaques. També va escampar les monedes dels que canviaven diners i va tombar les seues taules. 16  I va dir als que venien coloms: «Emporteu-vos tot açò d’ací! Deixeu de convertir la casa de mon pare en un mercat!».* 17  I els seus deixebles van recordar que està escrit: «La devoció* que sent per ta casa serà com un foc dins de mi». 18  Al vore-ho, els jueus li van dir: «Amb quin senyal pots demostrar-nos que tens dret a fer açò?». 19  Jesús els va respondre: «Tireu avall este temple i jo el reconstruiré en tres dies». 20  En això, els jueus li van dir: «Este temple es va construir en 46 anys, i tu vols reconstruir-lo en tres dies?». 21  Però el temple del qual parlava era el seu cos. 22  Quan va ressuscitar,* els seus deixebles recordaren que Jesús solia dir això, i van creure el que deien les Escriptures i el que ell havia dit. 23  Ara bé, mentres estava en Jerusalem per a la festa de la Pasqua, molts van posar fe en el seu nom al vore els milacres* que feia. 24  Però Jesús no s’acabava de fiar d’ells perquè els coneixia a tots 25  i no necessitava que ningú li explicara res sobre els humans, ja que sabia què té cada u en el seu interior.

Notes

Lit. «Què per a mi i per a tu, dona?». Expressió que indica objecció. L’ús de la paraula dona no indica falta de respecte.
Esta mesura de líquid probablement era el bat, que equivalia a 22 l.
Lit. «el principi dels seus senyals».
O «negoci».
O «El zel».
Lit. «va ser alçat d’entre els morts».
Lit. «senyals».