Joan 20:1-31
20 El primer dia de la setmana,* Maria Magdalena va anar a la tomba* de bon matí, quan encara estava fosc, i va vore que havien apartat la pedra de l’entrada de la tomba.
2 Aixina que se’n va anar corrents a buscar a Simó Pere i a l’altre deixeble, a qui Jesús estimava, i els va dir: «El Senyor no està en la tomba! Se l’han emportat i no sabem on l’han posat».
3 Llavors, Pere i l’altre deixeble se n’anaren cap a la tomba.
4 Els dos començaren a córrer junts, però l’altre deixeble anava més ràpid que Pere i va arribar a la tomba abans que ell.
5 A l’acatxar-se per a mirar dins, va vore les teles de lli, però no va entrar.
6 En això, va arribar Simó Pere, que venia darrere d’ell, i va entrar en la tomba. Ell també va vore les teles de lli.
7 Però la tela amb què li havien cobert el cap a Jesús no estava amb les altres teles, sinó que estava enrotllada en un lloc a part.
8 Aleshores també va entrar el deixeble que havia arribat primer a la tomba i, al vore-ho, va creure.
9 I és que encara no entenien el passatge de les Escriptures que deia que havia de ressuscitar.*
10 Aixina que se’n tornaren a casa.
11 En canvi, Maria es va quedar fora plorant al costat de la tomba. Mentres plorava, es va acatxar per a mirar dins
12 i va vore dos àngels vestits de blanc assentats on havia estat el cos de Jesús, un a la part del cap i l’altre a la part dels peus.
13 Ells li preguntaren: «Dona, per què plores?». I ella els va contestar: «Perquè s’han emportat el meu Senyor i no sé on l’han posat».
14 Després de dir açò, ella es va girar i va vore a Jesús allí dret, però no es va adonar que era ell.
15 Jesús li va preguntar: «Dona, per què plores? A qui busques?». Ella, pensant-se que era l’home que cuidava l’hort, li va dir: «Senyor, si te l’has emportat, dis-me on l’has posat i jo me l’enduré».
16 En això, Jesús li va dir: «Maria!». Ella es va girar i li va dir en hebreu: «Rabuni!» (que significa: «Mestre!»).
17 I Jesús li va dir: «Deixa d’agarrar-me, que encara no he pujat cap al Pare. Ves a trobar els meus germans i dis-los: “Puge cap a mon Pare, que és el vostre Pare, i cap al meu Déu, que és el vostre Déu”».
18 Aixina que Maria Magdalena va anar a buscar els deixebles i els va donar la notícia: «He vist al Senyor!». I els va contar el que ell li havia dit.
19 A última hora d’eixe dia, el primer de la setmana, els deixebles s’havien reunit i havien tancat les portes amb clau perquè tenien por dels jueus. En això, Jesús es va presentar enmig d’ells i els va dir: «Que tingueu pau».
20 Després de dir això, els va ensenyar les mans i el costat, i els deixebles es van alegrar molt de vore al Senyor.
21 Jesús els va tornar a dir: «Que tingueu pau. Tal com el Pare m’ha enviat a mi, jo també vos envie a vosaltres».
22 Després de dir açò, va bufar sobre ells i els va dir: «Rebeu esperit sant.
23 Si li perdoneu els pecats a algú, li són perdonats; si no li’ls perdoneu, no li són perdonats».
24 Però Tomàs, un dels Dotze, a qui anomenaven el Bessó, no estava amb ells quan es va presentar Jesús.
25 Aixina que quan els altres deixebles li van dir «hem vist al Senyor!», ell els va dir: «Si no li veig les marques dels claus en les mans i fique el dit en les ferides dels claus i li fique la mà en el costat, no m’ho creuré mai».
26 Ara bé, huit dies després, els deixebles estaven de nou reunits en casa, i Tomàs estava amb ells. I encara que les portes estaven tancades amb clau, Jesús es va presentar enmig d’ells i els va dir: «Que tingueu pau».
27 Després, li va dir a Tomàs: «Posa el dit ací i mira’m les mans; dus la mà i fica-la en el meu costat. Deixa de dubtar* i creu».
28 Aleshores, Tomàs li va dir: «El meu Senyor i el meu Déu!».
29 En això, Jesús li va dir: «Creus perquè m’has vist? Feliços els que no han vist i aixina i tot creuen».
30 Clar, Jesús també va fer davant dels deixebles molts altres milacres* que no estan escrits en este rotllo.
31 Però estos sí que s’han escrit per a que cregueu que Jesús és el Crist, el Fill de Déu. I aixina, al creure, pugueu tindre vida per mitjà del seu nom.
Notes
^ Per als jueus, el primer dia de la setmana era el diumenge.
^ O «tomba commemorativa».
^ Lit. «havia d’alçar-se d’entre els morts».
^ Lit. «de ser incrèdul».
^ Lit. «senyals».
