Joan 21:1-25
21 Després d’açò, Jesús es va tornar a aparéixer* als deixebles, en esta ocasió vora el mar de Tiberíades. Aixina és com va passar:
2 estaven junts Simó Pere, Tomàs, a qui anomenaven el Bessó, Natanael de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més.
3 En això, Simó Pere els va dir: «Me’n vaig a pescar». I els altres li van dir: «Anem amb tu». Aixina que van eixir i van pujar a la barca. Però aquella nit no van pescar res.
4 Just quan començava a fer-se de dia, Jesús va aparéixer en la platja, però els deixebles no es van adonar que era ell.
5 En això, Jesús els va dir: «Fills meus, no teniu res* per a menjar, veritat?». I ells contestaren: «No!».
6 Ell els va dir: «Llanceu la xàrcia pel costat dret de la barca i trobareu alguna cosa». Aixina que ells la llançaren, però no pogueren pujar-la de tants peixos que agarraren.
7 Aleshores, el deixeble a qui Jesús estimava li va dir a Pere: «És el Senyor!». Quan Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va posar* la roba, perquè anava nuet,* i es va llançar al mar.
8 Però els altres deixebles es quedaren en la barca i el seguiren arrastrant la xàrcia plena de peixos, perquè no estaven molt lluny de la platja, només a uns 90 metres.*
9 Quan van arribar a la vora, van vore que hi havia peix damunt d’unes brases i també pa.
10 Jesús els va dir: «Porteu alguns peixos dels que acabeu de pescar».
11 Aixina que Simó Pere va pujar a la barca i va arrastrar fins a la vora la xàrcia, que estava plena de peixos grans; n’hi havia 153. I a pesar d’anar tan plena, la xàrcia no es va trencar.
12 Aleshores, Jesús els va dir: «Veniu, desdejuneu». I ni un dels deixebles es va atrevir a preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor.
13 En això, Jesús es va acostar, va agarrar el pa i els el va donar, i lo mateix va fer amb el peix.
14 Esta va ser la tercera volta que Jesús es va aparéixer als deixebles després de ressuscitar.*
15 Quan van acabar de desdejunar, Jesús li va preguntar a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que a estos?». Ell li va respondre: «Sí, Senyor, tu saps que et tinc carinyo». Jesús li va dir: «Alimenta els meus corders».
16 I li va preguntar per segona vegada: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Ell li va respondre: «Sí, Senyor, tu saps que et tinc carinyo». I Jesús li va dir: «Pastura les meues ovelletes».
17 Aleshores, li va preguntar per tercera volta: «Simó, fill de Joan, em tens carinyo?». Pere es va posar molt trist perquè Jesús li havia preguntat per tercera vegada si li tenia carinyo. Aixina que li va contestar: «Senyor, tu ho saps tot, tu saps que et tinc carinyo». I Jesús li va dir: «Alimenta les meues ovelletes.
18 De veres t’assegure que, quan eres més jove, et vesties a soles i anaves on volies. Però, quan et faces vell, estendràs les mans i un altre et vestirà i et portarà on no vullgues».
19 Va dir açò per a indicar la classe de mort amb què Pere donaria glòria a Déu. Després li va dir: «Continua seguint-me».
20 Pere es va girar i va vore que el seguia el deixeble a qui Jesús estimava. Era el mateix que en el sopar s’havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia dit: «Senyor, qui és el que et trairà?».
21 Per això, al vore’l, Pere li va preguntar a Jesús: «Senyor, i què li passarà a este home?».
22 Jesús li va contestar: «Si vullc que ell es quede fins que jo vinga, no és cosa teua. Tu continua seguint-me».
23 Per això, es va escampar el rumor entre els germans que este deixeble no moriria. Però Jesús no li va dir que no moriria, sinó que va dir: «Si vullc que ell es quede fins que jo vinga, no és cosa teua».
24 Este és el deixeble que dona testimoni d’estes coses i el que les ha posat per escrit, i sabem que el seu testimoni és verdader.
25 En realitat, hi ha moltes altres coses que Jesús va fer. I si es posaren per escrit en tot detall, crec que el món no podria contindre tots els rotllos que s’escriurien.
Notes
^ Lit. «manifestar».
^ O «cap peix».
^ O «es va cenyir».
^ O «amb poca roba».
^ Lit. «ser alçat d’entre els morts».
