Joan 6:1-71
6 Després d’això, Jesús se’n va anar a l’altra banda del mar de Galilea, o de Tiberíades.
2 El seguia una gran multitud, perquè veien els milacres* que feia al curar els malalts.
3 Aixina que Jesús va pujar a una muntanya i es va assentar allí amb els seus deixebles.
4 Ara bé, s’acostava la Pasqua, la festa dels jueus.
5 Quan Jesús va alçar la vista i va vore que una gran multitud venia cap a ell, li va dir a Felip: «D’on comprarem pa per a que menge tota esta gent?».
6 En realitat, li ho va dir per a posar-lo a prova, perquè ja sabia el que estava a punt de fer.
7 Felip li va respondre: «Ni amb 200 denaris* de pa n’hi hauria prou per a donar-li’n un trosset a cada u».
8 Un dels seus deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li va dir:
9 «Ací hi ha un xiquet que té cinc pans d’ordi* i dos peixets. Però, què és això per a tanta gent?».
10 Jesús va dir: «Feu que la gent s’assente». Com en aquell lloc hi havia molta herba, la gent es va assentar allí. Hi havia uns 5.000 hòmens.
11 Jesús va agarrar el pa i, després de donar-li gràcies a Déu, el va repartir entre els que estaven allí assentats. Lo mateix va fer amb els peixets, i tots menjaren tant com volgueren.
12 Quan ja estaven plens, Jesús va dir als seus deixebles: «Arreplegueu els trossos que han sobrat, per a que no es malgaste res».
13 I quan els arreplegaren, ompliren 12 cistelles amb els trossos de pa que els havien sobrat als que havien menjat dels cinc pans d’ordi.
14 Al vore el milacre que havia fet, la gent va començar a dir: «Este realment és el Profeta que havia de vindre al món».
15 Aleshores, Jesús, que sabia que estaven a punt de vindre i endur-se’l a la força per a fer-lo rei, se’n va anar una altra vegada a soles a la muntanya.
16 A poqueta nit, els seus deixebles baixaren al mar,
17 pujaren a una barca i començaren a travessar el mar en direcció a Cafarnaüm. Ja s’havia fet fosc, i Jesús encara no havia tornat amb ells.
18 A més, com el vent bufava amb força, el mar estava cada volta més agitat.
19 Ara bé, quan ja havien remat uns cinc o sis quilòmetres,* van vore a Jesús caminant sobre l’aigua i acostant-se a la barca, i es van espantar.
20 Però ell els va dir: «Soc jo, no tingueu por!».
21 Aleshores, van voler que pujara a la barca i, poc després, la barca va arribar al lloc on es dirigien.
22 Al sendemà, la multitud que s’havia quedat a l’altra banda del mar va vore que no hi havia ninguna barca. El dia anterior, hi havia una barca xicoteta, i els deixebles se n’havien anat amb ella, però Jesús no havia pujat amb ells.
23 Aleshores, unes barques de Tiberíades van arribar prop del lloc on la gent havia menjat el pa després que el Senyor haguera donat gràcies a Déu.
24 Quan la gent es va adonar que allí no estaven ni Jesús ni els seus deixebles, pujaren a les seues barques i se n’anaren a Cafarnaüm per a buscar a Jesús.
25 Quan el van trobar a l’altra banda del mar, li van preguntar: «Rabí, quan has arribat ací?».
26 Jesús els va respondre: «De veres vos assegure que vosaltres no em busqueu perquè heu vist milacres, sinó perquè heu menjat tot el pa que heu volgut.
27 Treballeu, no pel menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que dura i porta a la vida eterna. El Fill de l’Home vos donarà este aliment, perquè és a ell a qui el Pare, Déu mateix, li ha posat el seu segell d’aprovació».
28 Aixina que ells li preguntaren: «Què hem de fer per a complir les obres de Déu?».
29 Jesús els va respondre: «L’obra que Déu demana és que demostreu fe en aquell a qui ell ha enviat».
30 Ells li digueren: «I quin milacre faràs per a que el vegem i et creguem? Quina obra faràs tu?
31 Els nostres avantpassats van menjar el mannà en el desert, tal com està escrit: “Els va donar a menjar pa del cel”».
32 I Jesús els va dir: «De veres vos assegure que Moisés no vos va donar el pa del cel; és mon Pare qui ara vos està donant l’autèntic pa del cel.
33 Perquè el pa de Déu és aquell que ha baixat del cel i dona vida al món».
34 Aixina que ells li digueren: «Senyor, dona’ns sempre d’eixe pa».
35 Jesús els va dir: «Jo soc el pa de la vida. Qui vinga a mi mai més tindrà fam, i qui demostre fe en mi mai més tindrà set.
36 Però com ja vos he dit, vosaltres m’heu vist i, aixina i tot, no creieu.
37 Tots aquells que em dona el Pare vindran a mi, i a qui vinga a mi mai el rebutjaré.
38 Perquè no he baixat del cel per a fer la meua voluntat, sinó per a fer la voluntat d’aquell que m’ha enviat.
39 I la voluntat del que m’ha enviat és que no perda ni un dels que m’ha donat, sinó que els ressuscite l’últim dia.
40 Perquè la voluntat de mon Pare és que tot aquell que accepte el Fill i demostre fe en ell tinga vida eterna, i jo el ressuscitaré l’últim dia».
41 Els jueus es posaren a murmurar contra ell, perquè havia dit: «Soc el pa que ha baixat del cel».
42 I començaren a dir: «Este no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem a son pare i a sa mare. Com és que ara diu “jo he baixat del cel”?».
43 Al vore-ho, Jesús els va dir: «Deixeu de murmurar entre vosaltres.
44 Ningú pot vindre a mi a menys que el Pare, que m’ha enviat, l’atraga, i jo el ressuscitaré l’últim dia.
45 Està escrit en els Profetes: “Tots seran ensenyats per Jehovà”.* Tot aquell que escolta al Pare i aprén d’ell ve a mi.
46 Açò no vol dir que algú haja vist al Pare. L’únic que ha vist al Pare és aquell que ve de Déu.
47 De veres vos assegure que qui crega tindrà vida eterna.
48 »Jo soc el pa de la vida.
49 Els vostres avantpassats van menjar el mannà en el desert, però aixina i tot, van morir.
50 En canvi, tot el que menge d’este pa que ha baixat del cel no morirà.
51 Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Si algú menja d’este pa, viurà per sempre. De fet, el pa que jo donaré per a que el món puga viure és la meua carn».
52 Aleshores, els jueus es posaren a discutir entre ells dient: «Com pot este home donar-nos la seua carn per a menjar?».
53 Aixina que Jesús els va dir: «De veres vos assegure que si no mengeu la carn del Fill de l’Home ni beveu la seua sang, no teniu vida en vosaltres.
54 Qui s’alimenta de la meua carn i beu la meua sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré l’últim dia.
55 Perquè la meua carn és menjar de veritat i la meua sang és beguda de veritat.
56 Qui s’alimenta de la meua carn i beu la meua sang es manté en unió amb mi, i jo em mantinc en unió amb ell.
57 Tal com el Pare, que viu, m’ha enviat i jo visc gràcies al Pare, qui s’alimente de la meua carn viurà gràcies a mi.
58 Este és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres avantpassats, que acabaren morint. Qui s’alimente d’este pa viurà per sempre».
59 Estes coses les va dir mentres ensenyava en una sinagoga* de Cafarnaüm.
60 Al sentir això, molts dels seus deixebles van dir: «Este discurs és ofensiu! Qui pot escoltar-lo?».
61 Però Jesús, que sabia que els seus deixebles estaven murmurant sobre això, els va dir: «D’això vos escandalitzeu?*
62 I què passaria si véreu al Fill de l’Home pujant a on estava abans?
63 És l’esperit el que dona vida; la carn no servix de res. Les paraules que vos he dit són esperit i són vida.
64 Però alguns de vosaltres no creieu». De fet, Jesús sabia des del principi qui eren els que no creien i qui era el que el trairia.
65 I va afegir: «Per això vos he dit que ningú pot vindre a mi a menys que el Pare li ho concedisca».
66 A causa d’açò, molts dels seus deixebles tornaren a les coses que havien deixat arrere i van deixar de seguir-lo.
67 Aixina que Jesús els va preguntar als Dotze: «Vosaltres no voleu anar-se’n també, veritat?».
68 Simó Pere li va contestar: «Senyor, i a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna.
69 Nosaltres hem cregut i sabem que tu eres el Sant de Déu».
70 I Jesús els va dir: «Jo vos he triat a vosaltres, als Dotze, veritat? I aixina i tot, un de vosaltres és un calumniador».*
71 Açò ho deia per Judes, el fill de Simó Iscariot, perquè, a pesar de ser un dels Dotze, anava a trair-lo.
Notes
^ Lit. «senyals», ací i en la resta del capítol.
^ O «civada».
^ Lit. «uns 25 o 30 estadis». Un estadi equivalia a 185 m.
^ O possiblement «assemblea pública».
^ O «Això vos fa entropessar?».
^ O «diable».
