Joan 9:1-41

  • Jesús cura un cego de naixement (1-12)

  • Els fariseus interroguen l’home que havia sigut cego (13-34)

  • La ceguera dels fariseus (35-41)

9  Mentres Jesús caminava, va vore un home que era cego de naixement. 2  I els seus deixebles li van preguntar: «Rabí, qui va pecar per a que este home nasquera cego? Ell o els seus pares?». 3  Jesús va respondre: «No van pecar ni ell ni els seus pares. Açò ha passat per a que es vegen clarament en ell les obres de Déu.* 4  Hem de fer les obres del que m’ha enviat mentres siga de dia, perquè s’acosta la nit, quan ningú pot treballar. 5  Mentres jo estiga en el món, jo soc la llum del món». 6  Després de dir això, va escopir en terra i va fer fang amb la saliva. Aleshores, li va posar el fang en els ulls a l’home 7  i li va dir: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloam» (que significa ‘enviat’). Ell va anar, es va rentar i, quan va tornar, ja podia vore. 8  Llavors, els veïns i els que solien vore’l demanant almoina començaren a dir: «Este no és l’home que solia assentar-se a demanar?». 9  Alguns deien: «Sí que és ell!». Mentres que altres deien: «No és ell, però se li pareix». Però l’home no parava de dir: «Sí que soc jo!». 10  Aixina que li preguntaren: «I com és que ara pots vore?». 11  Ell va contestar: «Eixe home que es diu Jesús ha fet fang, me l’ha posat en els ulls i m’ha dit: “Ves a Siloam i renta’t”. Jo he anat, m’he rentat i ara puc vore». 12  En això, ells li preguntaren: «On està eixe home?». I ell va respondre: «No ho sé». 13  Aleshores, portaren l’home que havia sigut cego davant dels fariseus. 14  Per cert, el dia que Jesús havia fet el fang i havia curat el* cego era dissabte. 15  Aixina que els fariseus també es posaren a preguntar-li com havia recuperat la vista. Ell els va dir: «M’ha posat fang en els ulls, jo m’he rentat i ara puc vore». 16  Alguns dels fariseus es posaren a dir: «A eixe home no l’ha enviat Déu, perquè no respecta el dissabte». Però altres deien: «Com pot un pecador fer milacres* com estos?». De manera que no es posaven d’acord. 17  I li tornaren a preguntar al cego: «Ja que és a tu a qui ha curat,* què dius tu d’ell?». L’home va respondre: «Que és un profeta». 18  Però els jueus no creien que haguera sigut cego i que ara poguera vore, aixina que cridaren els seus pares 19  i els preguntaren: «És este el vostre fill, el que dieu que va nàixer cego? Com és que ara pot vore?». 20  Els pares respongueren: «Sabem que este és el nostre fill i que va nàixer cego. 21  Però com és que ara veu, no ho sabem; i qui l’ha curat, tampoc. Pregunteu-li-ho a ell, que ja és major d’edat i pot parlar per si mateix». 22  Els pares van respondre aixina perquè tenien por dels jueus. I és que estos ja havien acordat expulsar de la sinagoga tot aquell que reconeguera que Jesús era el Crist. 23  Per això, els seus pares havien dit: «Ja és major d’edat. Pregunteu-li-ho a ell». 24  Aixina que van tornar a cridar l’home que havia sigut cego i li van dir: «Dona glòria a Déu.* Sabem que este home és un pecador». 25  Ell va contestar: «Si és un pecador, no ho sé. Jo només sé que abans era cego i ara puc vore». 26  Aleshores li preguntaren: «Què t’ha fet? Com t’ha curat?».* 27  Ell els va contestar: «Ja vos ho he dit, i no m’heu escoltat. Per què voleu que vos ho torne a dir? No voldreu fer-vos deixebles seus vosaltres també, no?». 28  Al sentir això, li van dir amb menyspreu: «Deixeble seu ho seràs tu! Nosaltres som deixebles de Moisés. 29  Sabem que Déu li va parlar a Moisés, però este home no sabem d’on ha eixit». 30  Ell els va contestar: «Això sí que em sorprén, que eixe home m’haja curat* i que no sapieu d’on ha eixit. 31  Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però a qui el tem i fa la seua voluntat sí que l’escolta. 32  En la vida s’ha sentit dir que algú haja curat un* cego de naixement! 33  Si a este home no l’haguera enviat Déu, no podria fer res». 34  Aixina que li digueren: «Tu, que vas nàixer ple de pecat, vols donar-nos lliçons a nosaltres?». I el van expulsar. 35  Jesús es va enterar que l’havien expulsat i, quan el va trobar, li va preguntar: «Tens fe en el Fill de l’Home?». 36  L’home va contestar: «I qui és, Senyor? Dis-m’ho per a que puga tindre fe en ell». 37  Jesús li va respondre: «Tu ja l’has vist. De fet, estàs parlant amb ell». 38  I ell li va dir: «Sí que tinc fe en ell, Senyor». I es va inclinar davant d’ell.* 39  Aleshores Jesús va dir: «He vingut a este món per a un juí: per a que els que no veuen puguen vore, i els que veuen es queden cegos». 40  Quan els fariseus que estaven allí amb ell ho van sentir, li van dir: «Nosaltres no estem cegos també, veritat?». 41  Jesús els va respondre: «Si estiguéreu cegos, no tindríeu pecat. Però, com dieu “nosaltres veiem”, el vostre pecat persistix».

Notes

O «el que Déu pot fer».
Lit. «obert els ulls del».
Lit. «senyals».
Lit. «obert els ulls».
Expressió que indicava que la persona tenia l’obligació de dir la veritat.
Lit. «obert els ulls».
Lit. «obert els ulls».
Lit. «obert els ulls d’un».
O «li va fer homenatge».