Lluc 22:1-71
-
Els sacerdots conspiren per a matar a Jesús (1-6)
-
Preparatius per a l’última Pasqua (7-13)
-
Jesús instituïx el Sopar del Senyor (14-20)
-
«El que em trairà està amb mi en esta taula» (21-23)
-
Discussió molt forta sobre qui és el més gran (24-27)
-
Jesús fa un pacte per a un regne (28-30)
-
Prediu que Pere el negarà (31-34)
-
Cal estar preparats; les dos espases (35-38)
-
Jesús ora en la muntanya de les Oliveres (39-46)
-
Arresten a Jesús (47-53)
-
Pere nega a Jesús (54-62)
-
Es burlen de Jesús (63-65)
-
El jutgen davant del Sanedrí (66-71)
22 Ara bé, s’acostava la Festa dels Pans sense Rent,* coneguda també com la Pasqua.
2 I els sacerdots principals i els escribes buscaven la millor manera de desfer-se de Jesús, perquè tenien por del poble.
3 Llavors, Satanàs va entrar en Judes, l’anomenat Iscariot, que era un dels Dotze.
4 Este se’n va anar a parlar amb els sacerdots principals i els capitans de la guàrdia del temple sobre com trair a Jesús i entregar-los-el.
5 Ells es van alegrar molt i van acordar donar-li diners.*
6 Aixina que Judes va acceptar i va començar a buscar l’oportunitat de trair a Jesús i entregar-los-el sense que hi haguera molta gent davant.
7 Quan va arribar el dia de la Festa dels Pans sense Rent en què s’ha d’oferir el sacrifici de la Pasqua,
8 Jesús va enviar a Pere i a Joan i els va dir: «Aneu i feu els preparatius per al sopar de Pasqua».
9 Ells li preguntaren: «On vols que el preparem?».
10 Ell els va contestar: «Mireu, quan entreu en la ciutat, anirà a trobar-vos un home que porta una gerra d’aigua. Seguiu-lo i entreu en la mateixa casa que ell.
11 Aleshores, digueu-li a l’amo de la casa: “El Mestre et diu: ‘On està el quarto de convidats per a que puga menjar el sopar de Pasqua amb els meus deixebles?’”.
12 L’home vos ensenyarà un quarto gran amb mobles en el pis de dalt. Feu allí els preparatius».
13 Ells se n’anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. De manera que feren els preparatius per a la Pasqua.
14 Quan va arribar l’hora, Jesús es va assentar* a taula amb els apòstols
15 i els va dir: «Tenia moltes ganes de menjar esta Pasqua amb vosaltres abans que comence el meu patiment.
16 Perquè vos dic que no la tornaré a menjar fins que esta es complisca en el Regne de Déu».
17 I, després d’acceptar una copa, va donar gràcies a Déu i va dir: «Beveu d’ella i passeu-la entre vosaltres,
18 perquè vos dic que, a partir d’ara, no tornaré a beure del producte de la vinya fins que vinga el Regne de Déu».
19 En acabant, va agarrar un pa, va donar gràcies a Déu, el va partir i els el va donar dient: «Açò representa el meu cos, que serà entregat a favor vostre. Continueu fent açò en memòria meua».
20 Després d’haver sopat, va fer lo mateix amb la copa i va dir: «Esta copa representa el nou pacte, validat amb la meua sang, que serà derramada a favor vostre.
21 »Però, mireu! El que em trairà* està amb mi en esta taula.
22 Perquè, de fet, el Fill de l’Home se’n va, tal com està establit. Però, ai de l’home que el traïx!».
23 Aixina que començaren a preguntar-se els uns als altres qui d’ells seria el que ho faria.
24 A més, va sorgir una discussió molt forta entre els deixebles sobre qui d’ells era el més gran.
25 Però Jesús els va dir: «Els reis dominen les nacions com si foren els seus amos, i als que tenen autoritat sobre elles se’ls anomena benefactors.
26 Però vosaltres no heu de ser aixina. Al contrari, el més gran entre vosaltres, que siga com el més menut, i el que dirigix, com el que servix.
27 Perquè, qui és més gran? El que està* a taula o el que servix? No és el que està a taula? Però entre vosaltres, jo soc com el que servix.
28 »Ara bé, vosaltres sou els que vos heu mantingut al meu costat durant les meues proves.
29 I jo faig un pacte amb vosaltres per a un regne, tal com mon Pare ha fet un pacte amb mi,
30 per a que mengeu i beveu a la meua taula en el meu Regne i vos assenteu en trons per a jutjar les 12 tribus d’Israel.
31 »Simó, Simó! Mira que Satanàs vos ha reclamat per a sacsejar-vos com es garbella el blat.
32 Però jo he fet súplica per tu, per a que la teua fe no defallisca. I tu, quan hages tornat,* enfortix els teus germans».
33 Aleshores Pere li va dir: «Senyor, estic dispost a anar amb tu a la presó i inclús a morir amb tu».
34 Però Jesús li va contestar: «Pere, et dic que hui no cantarà el gall fins que hages negat tres voltes que em coneixes».
35 També els va dir: «Quan vos vaig enviar sense saquet per als diners ni bossa per al menjar ni sandàlies, veritat que no vos va faltar res?». Ells van respondre: «No».
36 Llavors els va dir: «Però ara, qui tinga un saquet per als diners, que l’agarre, i que faça lo mateix qui tinga una bossa per al menjar. I qui no tinga espasa, que venga el seu mantell i se’n compre una.
37 Perquè vos dic que s’ha de complir en mi açò que està escrit: “Se’l va considerar un delinqüent”.* De fet, açò ja està complint-se en mi».
38 Aleshores ells li digueren: «Senyor, mira, ací hi ha dos espases». I ell els va contestar: «Amb això ja en tenim prou».
39 Després, va eixir i se’n va anar com tenia per costum a la muntanya de les Oliveres, i els deixebles el van seguir.
40 A l’arribar allí els va dir: «No deixeu d’orar per a no caure en la temptació».
41 Llavors, es va apartar d’ells a una distància com d’un tir de pedra, es va agenollar i va començar a orar
42 dient: «Pare, si vols, aparta de mi esta copa. Però que no es faça la meua voluntat, sinó la teua».
43 En això, se li va aparéixer un àngel del cel i el va enfortir.
44 Però la seua agonia era tan gran que va continuar orant encara més intensament, i la seua suor es va fer com gotes de sang que queien a terra.
45 Després d’orar, es va alçar. I quan va tornar on estaven els deixebles, els va trobar dormint, perquè estaven esgotats de tristor.
46 I ell els va dir: «Què feu dormint? Alceu-vos i no deixeu d’orar per a no caure en la temptació».
47 Mentres encara estava parlant, va aparéixer una multitud. Davant d’ells anava un dels Dotze, l’anomenat Judes, i es va acostar a Jesús per a besar-lo.
48 Però Jesús li va dir: «Judes, amb un bes traïxes al Fill de l’Home?».
49 Quan els que estaven al seu voltant van vore el que estava passant, li preguntaren: «Senyor, els ataquem amb l’espasa?».
50 Un d’ells inclús va atacar l’esclau del gran sacerdot i li va tallar l’orella dreta.
51 Però Jesús va dir: «Ja n’hi ha prou!». En això, li va tocar l’orella i el va curar.
52 Aleshores, Jesús va dir als sacerdots principals, als capitans de la guàrdia del temple i als ancians que havien vingut a buscar-lo: «Veniu amb espases i garrots? Ni que fora un lladre!
53 Per què no m’arrestàreu quan estava amb vosaltres tots els dies en el temple? Però esta és la vostra hora i l’hora en què governa la foscor».
54 Llavors, l’arrestaren i se l’emportaren a casa del gran sacerdot, però Pere els seguia a certa distància.
55 Alguns van encendre una foguera enmig del pati i es van assentar al voltant, i Pere es va assentar amb ells.
56 Una serventa, al vore’l assentat a la vora del foc, se’l va quedar mirant i va dir: «Este home també anava amb ell».
57 Però ell ho va negar dient: «No dona, no el conec».
58 Poc després, un altre el va vore i li va dir: «Tu també eres un d’ells». Però Pere li va contestar: «No home, que no soc jo».
59 Més o menys una hora més tard, un altre va començar a dir amb insistència: «És de veres, este home també anava amb ell, perquè està clar que és galileu!».
60 Però Pere va dir: «Que no home, que no sé de què parles». I en seguida, mentres encara parlava, va cantar un gall.
61 En eixe moment, el Senyor es va girar i va mirar a Pere fixament. I Pere va recordar les paraules que el Senyor li havia dit: «Hui, abans que cante un gall, m’hauràs negat tres voltes».
62 I se’n va eixir fora i va plorar desconsoladament.
63 Ara bé, els hòmens que s’encarregaven de vigilar a Jesús, començaren a burlar-se d’ell i a pegar-li.
64 Li van tapar la cara i no paraven de dir-li: «Va, profetitza! Qui t’ha pegat?».
65 I van dir moltes altres blasfèmies contra ell.
66 Quan es va fer de dia, es va reunir l’assemblea d’ancians del poble, és a dir, els sacerdots principals i els escribes. Van fer portar a Jesús a la sala del Sanedrí i li van dir:
67 «Si eres el Crist, dis-nos-ho». Però ell els va dir: «Encara que vos ho diguera, no em creuríeu.
68 A més, si vos fera alguna pregunta, no em respondríeu.
69 Però, d’ara en avant, el Fill de l’Home s’assentarà a la dreta poderosa de Déu».
70 En això, tots van dir: «Aleshores, eres tu el Fill de Déu?». Ell els va respondre: «Vosaltres mateixos dieu que ho soc».
71 I ells digueren: «Per a què necessitem més testimonis? Ja li ho hem sentit dir dels seus propis llavis!».
Notes
^ Lit. «plata».
^ O «es va reclinar».
^ Lit. «La mà del meu traïdor».
^ O «està reclinat».
^ O «quan t’hages penedit».
^ Lit. «Va ser comptat entre la gent sense llei».
