Marc 2:1-28
2 Però al cap d’uns dies, Jesús va tornar a entrar en Cafarnaüm i tot el món es va enterar que estava en casa.
2 Aixina que es va ajuntar tanta gent que no cabia ningú més, ni tan sols davant de la porta, i ell va començar a predicar-los el missatge.
3 En això, li portaren un paralític entre quatre hòmens.
4 Però com hi havia tanta gent, no pogueren portar-lo davant de Jesús, aixina que van llevar la part del sostre que hi havia sobre ell i, després de fer un forat, van baixar el paralític gitat en la llitera.
5 Quan Jesús va vore la fe que tenien, li va dir al paralític: «Fill, els teus pecats són perdonats».
6 Ara bé, allí hi havia assentats alguns escribes que estaven raonant dins d’ells:*
7 «Com pot dir això este home? Està blasfemant! Qui pot perdonar els pecats a part de Déu?».
8 Però Jesús en seguida es va adonar* del que estaven raonant entre ells, i els va dir: «Per què raoneu aixina en el vostre cor?
9 Què és més fàcil? Dir-li al paralític “els teus pecats són perdonats” o dir-li “alça’t, agarra la teua llitera i camina”?
10 Però per a que sapieu que el Fill de l’Home té autoritat per a perdonar els pecats en la terra...». I en eixe moment, li va dir al paralític:
11 «Jo et dic: alça’t, agarra la teua llitera i ves-te’n a casa».
12 Immediatament, el paralític es va alçar davant de tots, va agarrar la seua llitera i es va posar a caminar. Tots es van quedar impressionats* i donaren glòria a Déu dient: «En la vida hem vist una cosa aixina!».
13 De nou, Jesús se’n va anar a la vora del mar. La gent acudia a ell en massa i ell els ensenyava.
14 Mentres anava caminant, va vore a Leví, el fill d’Alfeu, assentat en l’oficina d’impostos i li va dir: «Seguix-me». I en seguida, ell es va alçar i el va seguir.
15 Després, Jesús i els seus deixebles estaven* a taula en casa de Leví, i amb ells també estaven assentats* molts cobradors d’impostos i pecadors, perquè molts d’ells seguien a Jesús.
16 Però quan els escribes que eren fariseus van vore que estava menjant amb pecadors i cobradors d’impostos, començaren a dir als deixebles: «Què fa menjant amb cobradors d’impostos i pecadors?».
17 Al sentir-ho, Jesús els va dir: «Els que estan forts no necessiten anar al metge, però els que estan malalts, sí. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».
18 Ara bé, els deixebles de Joan i els fariseus tenien el costum de dejunar, aixina que s’acostaren a Jesús i li preguntaren: «Com és que els deixebles de Joan i els deixebles dels fariseus dejunen, i els teus deixebles no?».
19 Ell els va contestar: «Mentres el nóvio està amb els seus amics, estos no tenen motius per a dejunar, veritat? No estaria bé que dejunaren mentres estan amb ell.
20 Però arribarà el dia en què el nóvio ja no estarà amb ells,* i eixe dia sí que dejunaran.
21 Ningú cus un retall de tela nova a un mantell vell, perquè si ho fera, la tela nova, a l’encollir-se, estiraria de la vella i l’esgarró es faria més gran.
22 Igualment, ningú posa vi nou en botes de vi velles. Perquè si ho fera, el vi rebentaria el cuir i es perdria, i les botes es llançarien a perdre. Al contrari, el vi nou es posa en botes noves».
23 Ara bé, Jesús anava passant per uns camps de cereals en dissabte i els seus deixebles es posaren a arrancar algunes espigues mentres caminaven.
24 Aixina que els fariseus li van dir: «Mira això! Per què estan fent el que no està permés en dissabte?».
25 Però ell els va respondre: «¿Que no heu llegit mai el que David va fer quan es va vore apurat, i a ell i als seus hòmens els va agarrar fam?
26 No heu llegit en el relat sobre el sacerdot principal Abiatar el que va fer David quan va entrar en la casa de Déu? Ell va menjar dels pans de l’ofrena,* encara que només ho tenen permés els sacerdots, i a més, en va donar als hòmens que anaven amb ell».
27 Aleshores va afegir: «El dissabte es va fer per a la gent, i no la gent per al dissabte.
28 Per tant, el Fill de l’Home és Senyor inclús del dissabte».
Notes
^ O «en els seus cors».
^ Lit. «va percebre en el seu esperit».
^ O «es van omplir de temor».
^ O «estaven reclinats».
^ O «estaven reclinats a taula».
^ O «algú s’endurà el nóvio».
^ O «del pa de la presència».
