Marc 5:1-43
5 Llavors arribaren a l’altra banda del mar, a la regió dels gerasencs.
2 I en el mateix moment en què Jesús va baixar de la barca, un home posseït per un esperit maligne* va eixir al seu encontre des de les tombes.*
3 Vivia entre les tombes i, fins a eixe moment, ningú havia sigut capaç de mantindre’l lligat, ni tan sols amb una cadena.
4 L’havien lligat moltes voltes de mans i peus, però ell sempre partia les cadenes i feia miquetes els grillons. Ningú tenia prou força per a fer-se amb ell.
5 I a tothora, de nit i de dia, anava per les tombes i les muntanyes bramant i fent-se talls amb les pedres.
6 Però, al vore a Jesús de lluny, va anar corrent cap a ell i es va agenollar als seus peus.
7 En això, va cridar amb veu forta: «Què vols de mi,* Jesús, Fill del Déu Altíssim? Jura’m per Déu que no em turmentaràs».
8 Perquè Jesús li havia estat dient: «Tu, esperit maligne, ix d’este home!».
9 I Jesús li va preguntar: «Com et diuen?». Ell li va respondre: «Em diuen Legió, perquè en som molts».
10 I li va suplicar a Jesús amb insistència que no els tirara d’aquella regió.
11 Ara bé, allà en la muntanya hi havia un gran ramat de porcs pasturant.
12 Aixina que els esperits li van suplicar: «Envia’ns als porcs per a que puguem entrar en ells»,
13 i ell els va donar permís. En això, els esperits malignes eixiren de l’home i entraren en els porcs, i el ramat es va llançar al mar pel precipici. Tots els porcs, uns 2.000, es van ofegar.
14 Però els amos dels porcs pegaren a fugir i ho van contar tot en la ciutat i en el camp. Aixina que la gent va anar a vore què havia passat.
15 Quan van arribar a on estava Jesús, van vore que l’endimoniat —el que havia estat posseït per la legió de dimonis— estava assentat, vestit i en els seus cabals, i els va entrar molta por.
16 A més, els que ho havien vist els van explicar què havia passat amb l’endimoniat i amb els porcs.
17 Aixina que van començar a suplicar-li a Jesús que se n’anara d’aquella regió.
18 Ara bé, mentres Jesús pujava a la barca, l’home que havia estat endimoniat li va suplicar que el deixara anar amb ell.
19 Però Jesús no li ho va permetre i li va dir: «Ves-te’n a casa amb la teua família, i conta’ls tot el que Jehovà* ha fet per tu i la compassió* que t’ha mostrat».
20 L’home se’n va anar i va començar a anunciar per la Decàpolis* tot el que Jesús havia fet per ell, de manera que tot el món es quedava impressionat.
21 Després, Jesús va tornar a creuar amb la barca a l’altra banda del mar i, mentres encara estava en la vora, una gran multitud va anar a trobar-lo.
22 Ara bé, va arribar un dels presidents de la sinagoga, que es deia Jaire, i només vore a Jesús, va caure als seus peus
23 i li va suplicar amb insistència: «La meua xiqueta està morint-se. Per favor, vine i posa les mans sobre ella per a que es cure i puga viure».
24 En això, Jesús se’n va anar amb ell, i el va seguir una gran multitud que l’oprimia.*
25 Allí hi havia una dona que tenia hemorràgies des de feia 12 anys.
26 Havia anat a molts metges, però només l’havien fet patir. I, encara que s’havia gastat tot el que tenia, en comptes de millorar, havia anat a pitjor.
27 Esta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere entremig de la gent i li va tocar el mantell,*
28 perquè es deia: «Només que li toque el mantell, em curaré».
29 A l’instant, va deixar de perdre sang i va notar que s’havia curat de la malaltia que la feia patir tant.
30 Immediatament, Jesús es va adonar que havia eixit poder d’ell, aixina que es va girar cap a la gent i va preguntar: «Qui m’ha tocat la roba?».
31 Però els deixebles li contestaren: «Com és que preguntes qui t’ha tocat si estan espentant-te per tots els costats?».
32 Aixina i tot, ell seguia mirant al seu voltant per a vore qui havia sigut.
33 I la dona, que sabia el que li havia passat, es va acostar a Jesús tremolant de por, es va agenollar davant d’ell i li va contar tota la veritat.
34 I ell li va dir: «Filla, la teua fe t’ha curat. Ves-te’n en pau, ara que t’has curat de la malaltia que et feia patir tant».
35 Mentres encara estava parlant, arribaren alguns hòmens de la casa del president de la sinagoga i li digueren a este: «La teua filla s’ha mort! Ja no cal que molestes al Mestre».
36 Però Jesús ho va sentir i li va dir al president de la sinagoga: «No tingues por,* només demostra fe».
37 I no va deixar que ningú l’acompanyara, excepte Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume.
38 Quan arribaren a casa del president de la sinagoga, Jesús va vore el rebombori de la gent, que plorava i cridava.
39 Després d’entrar, els va dir: «Per què ploreu i feu tant de rebombori? La xiqueta no està morta, està dormint».
40 Al sentir això, començaren a burlar-se d’ell amb menyspreu. Però, després de fer-los eixir a tots, Jesús va entrar on estava la xiqueta acompanyat dels pares d’ella i dels deixebles que anaven amb ell.
41 Després la va agarrar de la maneta i li va dir: «Tàlita cumi», que traduït significa: «Xiqueta, alça’t!».
42 A l’instant, la xiqueta —que tenia 12 anys— es va alçar i va començar a caminar. Al vore-ho, tots es van quedar meravellats i van sentir una alegria immensa.
43 Però Jesús els va ordenar amb insistència* que no li ho contaren a ningú, i els va dir que li donaren a la xiqueta alguna cosa de menjar.
Notes
^ Lit. «impur».
^ O «tombes commemoratives».
^ O «Què tinc a vore amb tu».
^ Lit. «misericòrdia».
^ O «la regió de les Deu Ciutats».
^ O «l’arrepretava».
^ O «la peça de roba exterior».
^ O «Deixa de tindre por».
^ O «amb fermesa».
