1, 2. Per què necessites una guia quan estàs en un lloc desconegut? Quina guia ens ha donat Jehovà?

 IMAGINA’T que vas per un desert molt gran. El paisatge canvia a mesura que el vent mou l’arena d’un lloc a un altre. Podries perdre’t amb molta facilitat. Com sabràs cap a on anar? Necessites que algú o alguna cosa et guie. Podria ser una brúixola, el sol, les estreles, un mapa, un GPS o, fins i tot, una persona que conega bé eixe desert. Tindre una guia  és vital, perquè saber cap a on anar pot salvar-te la vida.

² Tots afrontem reptes i, a voltes, podríem sentir-nos perduts. Però, per a guiar-nos, Jehovà ens ha donat a tots una consciència (Jaume 1:17). Vegem què és i com funciona. Després aprendrem com entrenar-la i per què és important tindre en compte la consciència dels altres. També aprendrem que tindre la consciència tranquiŀla pot millorar la nostra vida.

3. Què és la consciència?

³ La consciència és un regal meravellós de part de Jehovà. És un sentit interior que ens indica què està bé i què està malament. La paraula grega que s’usa en la Bíblia per a «consciència» significa «coneixement d’un mateix». Quan la consciència funciona adequadament, ens ajuda a examinar la nostra personalitat. Ens ajuda a ser honestos amb els nostres pensaments i sentiments més íntims. Ens guia cap al bé i ens aparta del mal. Ens fa sentir feliços quan prenem una bona decisió o culpables després de prendre’n una mala (consulta la nota 5).

4, 5. a) Què va passar quan Adam i Eva van ignorar la seua consciència? b) Quins exemples bíblics mostren com funciona la consciència?

⁴ Cadascun de nosaltres pot triar si escoltarà o no la seua consciència. Adam i Eva van escollir no escoltar la seua i, com a resultat, van pecar. Després  d’això van sentir remordiments, però ja era massa tard, havien desobeït Déu (Gènesi 3:7, 8). Encara que els dos tenien una consciència perfecta i sabien que estava malament desobeir Déu, van triar ignorar-la.

⁵ Per altra banda, molts humans imperfectes han escoltat la seua consciència. Job en va ser un bon exemple. Com va prendre bones decisions, va poder dir: «Cap dels meus dies no increpa el meu cor» (Job 27:6). Al dir «cor», Job estava referint-se a la seua consciència; al seu sentit del bé i del mal. Per contra, David a voltes va ignorar la seua consciència i va desobeir a Jehovà. Després d’això, tenia tants remordiments que «el cor li palpitava» (1 Samuel 24:6, nota [v. 5 en altres bíblies]). La consciència li estava dient que el que havia fet estava malament. Gràcies a açò, David va aprendre a evitar tornar a cometre el mateix error.

6. Per què la consciència és un regal de part de Déu?

⁶ Inclús les persones que no coneixen a Jehovà normalment saben que hi ha coses que estan bé i altres que estan malament. La Bíblia diu que «els juís de la seua consciència [...] els acusen o els defenen» (Romans 2:14, 15). Per exemple, molta gent sap que assassinar o furtar està malament. Encara que no se n’adonen, estan escoltant la seua consciència; el sentit del bé i del mal que han rebut de Jehovà. També estan seguint els principis divins, o veritats bàsiques, que Jehovà ens ha donat per a ajudar-nos a prendre bones decisions.

7. Com podria equivocar-se la nostra consciència?

 ⁷ Però la consciència a voltes pot equivocar-se. Podria danyar-se per culpa dels nostres pensaments i sentiments imperfectes, i dur-nos pel mal camí. Tindre una bona consciència no és producte de la casualitat (Gènesi 39:1, 2, 7-12). Hem d’entrenar-la i, per a ajudar-nos, Jehovà ens dona del seu esperit sant i principis bíblics (Romans 9:1). Vegem com podem entrenar la consciència.

8. a) Com poden els sentiments afectar la nostra consciència? b) Què hauríem de preguntar-nos abans de prendre una decisió?

⁸ Algunes persones creuen que escoltar la consciència tan sols significa fer cas dels seus sentiments. Pensen que poden fer el que vullguen mentres això els faça sentir bé. Però els nostres sentiments són imperfectes i ens poden enganyar. Poden ser tan forts que afecten la nostra consciència. La Bíblia diu que «no hi ha res més enganyós que el cor [...]. Qui és capaç de conéixer-lo?» (Jeremies 17:9). Així que podríem començar a pensar que una cosa és bona encara que siga roïna. Per exemple, abans que Pau es fera cristià, va perseguir sense pietat el poble de Déu pensant que actuava correctament. Des del seu punt de vista, tenia la consciència tranquiŀla, però més tard va admetre: «El qui m’ha de judicar és el Senyor» (1 Corintis 4:4; Fets 23:1; 2 Timoteu 1:3). Quan Pau va saber l’opinió de Jehovà al respecte, es va adonar que havia de  canviar. Queda clar que, abans de fer res, hem de preguntar-nos: «Què vol Jehovà que faça?».

9. Què vol dir témer Déu?

⁹ Quan estimes algú, no vols disgustar-lo. Com que estimem a Jehovà, no volem fer res que el disguste. El nostre temor a desagradar-li ha de ser molt fort. Açò podem vore-ho en l’exemple de Nehemies, qui es va negar a fer ús de la seua posició com a governador per a enriquir-se. Per quina raó? Com ell mateix va dir: «Per temor de Déu» (Nehemies 5:15). Nehemies no volia fer res que disgustara a Jehovà. De la mateixa manera, nosaltres tampoc volem fer res roín que disguste a Jehovà. Podem saber quines coses el complauen si llegim la Bíblia (consulta la nota 6).

10, 11. Quins principis bíblics poden ajudar-nos a prendre bones decisions respecte a l’alcohol?

¹⁰ Per exemple, potser un cristià haguera de preguntar-se si prendrà alcohol o no. Quins principis bíblics l’ajudaran a prendre una bona decisió? Vegem-ne uns quants. La Bíblia no condemna el consum d’alcohol. De fet, ens diu que el vi és un regal de Déu (Salm 104:14, 15). No obstant, Jesús va advertir els seus seguidors que no caigueren en «l’embriaguesa» (Lluc 21:34). I Pau va dir als cristians que no s’implicaren en «orgies ni borratxeres» (Romans 13:13). A més, va afegir que els borratxos «no posseiran en herència el Regne de Déu» (1 Corintis 6:9, 10).

¹¹ Un cristià podria preguntar-se: «És molt important per a mi prendre alcohol? El necessite per  a relaxar-me? El necessite per a sentir-me més segur de mi mateix? Controle quant d’alcohol bec i amb quanta freqüència? a M’ho passe bé amb els amics si no bec alcohol?». Podem demanar-li a Jehovà que ens ajude a prendre bones decisions (llig Salm 139:23, 24). D’esta manera, entrenem la consciència per a que siga sensible als principis bíblics. Però encara hi ha més, com vorem a continuació.

12, 13. Per què podria ser diferent la nostra consciència de la dels altres? Què podem fer en estes situacions?

¹² La consciència de tots no és igual. La teua podria deixar-te fer alguna cosa que la d’algú altre no. Per exemple, tu podries prendre alcohol, mentres que una altra persona podria decidir no fer-ho. Com poden dos persones pensar diferent al respecte?

¹³ El que una persona sent sobre alguna cosa a sovint està influenciat pel lloc on s’ha criat, pel punt de vista de la seua família, per l’experiència personal i per altres factors. Quan es tracta d’alcohol, tal volta algú que va tindre problemes amb la beguda en el passat decidisca no prendre’n més (1 Reis 8:38, 39). Per tant, com reaccionaries si li oferires una beguda alcohòlica a algú, i este la rebutjara? T’ofendries? Li insistiries? Li demanaries explicacions? No, perquè respectes la seua consciència.

14, 15. Quina situació existia en el temps de Pau? I quin bon consell ens va donar?

 ¹⁴ En el temps de l’apòstol Pau, es va presentar una situació que mostrava lo diferent que pot ser la consciència de cadascú. Part de la carn que es venia als mercats s’havia utilitzat en l’adoració falsa i s’havia oferit a ídols (1 Corintis 10:25). Pau no pensava que fora incorrecte comprar i consumir esta carn, per a ell tot el menjar venia de Jehovà. Però alguns germans que havien venerat ídols en el passat pensaven diferent, creien que era incorrecte menjar-se eixa carn. Creia Pau que, com a ell no li molestava la consciència, tenia el dret de menjar el que vullguera?

¹⁵ No, Pau no pensava aixina. Els sentiments dels seus germans eren tan importants per a ell que estava disposat a passar per alt alguns dels seus propis drets. Deia que no hauríem de «buscar allò que ens plau», i va afegir que «tampoc el Crist no va buscar res de complaent» (Romans 15:1, 3). Igual que Jesús, Pau es va preocupar més pels altres que per ell mateix (llig 1 Corintis 8:13; 10:23, 24, 31-33).

16. Per què no hauríem de jutjar els nostres germans pel que la seua consciència els permet fer?

¹⁶ Què passa si la consciència d’una altra persona li permet fer alguna cosa que a nosaltres ens sembla incorrecta? Hem d’anar molt amb compte de no ser crítics ni insistir en tindre la raó (llig Romans 14:10). Jehovà ens ha donat la consciència per a que ens jutgem a nosaltres mateixos i no als altres  (Mateu 7:1). No volem per res del món que els gustos personals causen divisions en la congregació. En comptes d’això, busquem maneres de promoure l’amor i la unitat (Romans 14:19).

17. Què li passa a la consciència d’algunes persones?

¹⁷ L’apòstol Pere va animar a mantindre «la rectitud de consciència» (1 Pere 3:16). Per desgràcia, quan les persones ignoren els principis de Jehovà,  amb el temps la consciència deixa d’avisar-los. Pau va dir que una consciència aixina és com si haguera sigut «marcada» amb ferro calent (1 Timoteu 4:2). T’has cremat alguna volta? Quan passa, et queda una marca en la pell i ja no pots sentir res en eixa zona. Si una persona persistix en fer coses que estan malament, la consciència queda «marcada», o insensibilitzada, i deixa de funcionar amb el temps.

18, 19. a) Què ens indiquen els remordiments o els sentiments de vergonya? b) Què podem fer si tenim remordiments per pecats dels quals ja ens hem penedit?

¹⁸ Quan tenim remordiments, la consciència podria estar avisant-nos que hem fet alguna cosa malament. Açò ens ajuda a identificar què hem fet  i a deixar de fer-ho. Volem aprendre dels nostres errors per tal de no repetir-los. Per exemple, a pesar que el rei David havia pecat, la consciència el va moure a penedir-se. Va repudiar el que havia fet i es va resoldre a obeir a Jehovà en lo successiu. David podia dir per pròpia experiència que Jehovà és «indulgent i bo» (Salm 51:3-21 [vv. 1-19 en altres bíblies]; 86:5; consulta la nota 7).

¹⁹ Però una persona pot tindre remordiments molt de temps després d’haver-se penedit del que ha fet. Els sentiments de culpa són molt dolorosos i ens fan sentir que no valem res. Si et sents aixina alguna volta, recorda que no pots canviar el passat. Tant si sabies el que estaves fent com si no, Jehovà et va  perdonar per complet i va borrar aquells pecats. Als ulls de Jehovà estàs net, i recorda que estàs fent lo correcte. Pot ser que la consciència encara et punxe, però la Bíblia diu que «Déu és més gran que la nostra consciència» (llig 1 Joan 3:19, 20). Això vol dir que el seu amor i indulgència són més forts que qualsevol remordiment o sentiment de vergonya que puguem tindre. No ho dubtes ni per un segon, Jehovà t’ha perdonat. Quan algú accepta el perdó de Jehovà, té la consciència tranquiŀla i és feliç al servir-lo (1 Corintis 6:11; Hebreus 10:22).

20, 21. a) Per a què està pensat este llibre? b) Quina llibertat ens ha donat Jehovà? Com hauríem de gastar-la?

²⁰ Este llibre està pensat per a ajudar-te a entrenar la teua consciència de manera que puga avisar-te i protegir-te durant estos últims dies tan difícils. També t’ajudarà a aplicar els principis bíblics en diferents aspectes de la vida. Òbviament, no ens donarà una llista de coses que fer en cada situació. Vivim segons «la llei de Crist», la qual es basa en els principis de Déu (Gàlates 6:2). Mai fem el que està malament amb l’excusa que no hi ha una llei específica al respecte (2 Corintis 4:1, 2; Hebreus 4:13; 1 Pere 2:16). En comptes d’això, gastem la nostra llibertat per a demostrar que volem a Jehovà.

²¹ Quan meditem en els principis bíblics i els apliquem, descobrim com gastar «els sentits» i raonar com Jehovà (Hebreus 5:14). El resultat és una consciència entrenada que ens guiarà en la vida i ens ajudarà a mantindre’ns en l’amor de Déu.