1-3. a) Què aprenem de les paraules de Proverbis 13:20? b) Per què cal triar bé els amics?

 T’HAS fixat alguna volta com mira un bebé els seus pares? Inclús abans d’aprendre a parlar, ja està absorbint tot el que veu i escolta. A mesura que creix, comença a imitar els pares, fins i tot sense proposar-s’ho. No sorprén que els adults també arriben a imitar les persones amb les que passen molt de temps.

² Proverbis 13:20 diu que «qui va amb un savi es torna savi». Ací, «anar amb algú» implica la idea de buscar la seua companyia. Significa més que simplement estar a prop d’ell. Un erudit bíblic va dir que caminar amb algú inclou la idea d’estimar eixa persona i tindre una relació estreta. La majoria de la gent amb la que passem molt de temps ens influïx, en especial si sentim afinitat.

³ Els amics ens poden influir de manera positiva o negativa. Proverbis 13:20 continua dient que «qui va amb un neci es torna més neci». En hebreu,  «anar amb algú» significa «estar en companyia» d’eixa persona; ser amics (Proverbis 22:24; Jutges 14:20). Els amics que estimen Déu ens animaran a mantindre la nostra fidelitat a ell. Per tal d’ajudar-nos a triar bé les nostres amistats, analitzem la classe de persones que Jehovà escull com a amics.

4. Per què és un gran honor ser amic de Déu? Per què li va dir Jehovà «amic meu» a Abraham?

⁴ Jehovà, el Sobirà de l’univers, ens dona l’oportunitat de fer-nos amics seus. Açò és un gran honor. Jehovà tria molt bé els seus amics, ja que escull aquells que l’estimen i tenen fe en ell. Pensa en Abraham, qui estava disposat a fer qualsevol cosa per Déu. Una volta darrere d’una altra, li mostrava la seua fidelitat i obediència. Inclús va estar disposat a oferir-li en sacrifici el seu fill Isaac. «Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a ressuscitar un mort.» (Hebreus 11:17-19; Gènesi 22:1, 2, 9-13) Abraham va ser fidel i obedient, i Jehovà li va dir «amic meu» (Isaïes 41:8; Jaume 2:21-23).

5. Com considera Jehovà a aquells que li són lleials?

⁵ Jehovà valora molt els seus amics. I a estos els preocupa, més que qualsevol altra cosa, mantindre la seua lleialtat (llig 2 Samuel 22:26). Li són lleials i obedients perquè l’estimen. La Bíblia diu que Déu «té per amics» els honrats; aquells que l’obeïxen (Proverbis 3:32). Jehovà convida els seus amics  a estar-se a sa «casa». També els convida a servir-lo i a fer-li oració en tot moment (Salm 15:1-5).

6. De quina forma demostrem que volem a Jesús?

⁶ Jesús va dir: «Qui m’estima, guardarà la meua paraula; el meu Pare l’estimarà» (Joan 14:23). Així que per a ser amic de Jehovà, també hem d’estimar a Jesús i fer el que ell ens va ensenyar. Per exemple, obeïm les instruccions de Jesús quan prediquem les bones notícies i fem deixebles (Mateu 28:19, 20; Joan 14:15, 21). Com que estimem a Jesús, seguim «les seues petjades» amb atenció (1 Pere 2:21). A Jehovà el fa molt feliç vore que ens esforcem per imitar el seu Fill en tot el que fem i diem.

7. Per què haurien de ser amics de Jehovà els nostres amics?

⁷ Els amics de Jehovà són fidels, lleials, obedients i estimen el seu Fill. Triem la mateixa classe d’amics? Si els teus amics imiten a Jesús i es mantenen ocupats ensenyant als altres sobre el Regne de Déu, t’ajudaran a ser millor persona i a continuar sent lleial a Jehovà.

8. Què t’agrada de l’amistat entre Rut i Noemí?

⁸ En la Bíblia trobem molts exemples d’amistat, com la que hi havia entre Rut i la seua sogra, Noemí. Estes dones tenien diferents orígens i nacionalitats i, a més, Noemí era prou més major que Rut. Però les dos es van fer molt amigues perquè estimaven a Jehovà. Quan Noemí va voler anar-se’n del  país de Moab i tornar a Israel, «Rut no se’n volgué separar» d’ella i li digué: «El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu» (Rut 1:14, 16). Rut era molt amable amb Noemí. Quan arribaren a Israel, Rut va treballar molt dur per a cuidar de la seua amiga. Noemí volia molt a Rut i li donava bons consells. Rut li feia cas i, com a resultat, les dos van rebre moltes benediccions (Rut 3:6).

9. Què t’impressiona més de l’amistat entre David i Jonatan?

⁹ David i Jonatan són un altre exemple de bons amics que eren lleials a Jehovà. Jonatan tenia uns 30 anys més que David i era el següent en la successió al tron d’Israel (1 Samuel 17:33; 31:2; 2 Samuel 5:4). A pesar d’això, quan va saber que Jehovà havia escollit a David per a ser rei, no li va agarrar zels. En comptes d’això, va fer tot el que va poder per a recolzar el seu amic. Per exemple, quan David estava en perill, Jonatan va anar a «encoratjar-lo» a confiar en Jehovà. Fins i tot va arriscar la vida per ell (1 Samuel 23:16, 17). David també va ser un amic lleial. Va prometre cuidar la família de Jonatan i va mantindre aquella promesa fins i tot després de la mort d’este (1 Samuel 18:1; 20:15-17, 30-34; 2 Samuel 9:1-7).

10. Què aprenem sobre l’amistat en l’exemple dels tres hebreus?

¹⁰ Xadrac, Meixac i Abed-Negó eren uns jóvens hebreus que van ser apartats de les seues famílies quan eren xicotets. Com eren amics, es van ajudar els uns als altres a mantindre’s fidels a Jehovà. Més  tard, ja com a adults, la seua fe es va sotmetre a prova quan el rei Nabucodonosor els va manar que adoraren una estàtua d’or. Xadrac, Meixac i Abed-Negó es van negar a adorar-la i li van dir al rei: «Nosaltres no donarem culte als teus déus ni adorarem l’estàtua d’or que has erigit». Quan la seua fe es va posar a prova, els tres amics van mantindre la seua lleialtat a Déu (Daniel 1:1-17; 3:12, 16-28).

11. Com sabem que Pau i Timoteu eren bons amics?

¹¹ Quan l’apòstol Pau va conéixer el jove Timoteu, va vore que estimava a Jehovà i es preocupava de deveres per la congregació. Així que Pau el va capacitar per a que ajudara els germans de moltes ciutats (Fets 16:1-8; 17:10-14). Timoteu es va esforçar tant que Pau va dir d’ell: «Es va posar al meu costat al servici de l’evangeli». Pau sabia que Timoteu es preocupava «sincerament» pels germans. A mesura que s’esforçaven junts per servir a Jehovà, els dos es feren bons amics (Filipencs 2:20-22; 1 Corintis 4:17).

12, 13. a) Per què cal triar els amics amb compte inclús si formen part de la congregació? b) Per què va donar l’apòstol Pau l’advertència que trobem en 1 Corintis 15:33?

¹² En la congregació, podem aprendre dels nostres germans i ajudar-nos els uns als altres a mantindre’ns fidels (llig Romans 1:11, 12). Però inclús en la congregació, hem d’anar a espai amb qui triem com a amics íntims. Hi ha una gran varietat de germans de diferents orígens i cultures.  Alguns són nous en la congregació, mentres que altres han estat servint a Jehovà durant molts anys. Igual que una fruita necessita temps per a madurar, cal temps per a que la relació d’una persona amb Jehovà cresca. Així que hem de ser pacients, estimar-nos els uns als altres i triar sempre amb coneixement els nostres amics (Romans 14:1; 15:1; Hebreus 5:12–6:3).

¹³ A voltes, podria sorgir un problema seriós en la congregació, i hauríem d’anar amb compte.  Podria ser que un germà estiguera fent coses que la Bíblia diu que són incorrectes. O algú podria començar a manifestar una actitud crítica que danyara la congregació. Açò no ens sorprén, perquè inclús en el segleI a voltes sorgiren problemes. De fet, l’apòstol Pau va advertir aquells cristians: «No vos deixeu enganyar: “Les males companyies corrompen els bons costums”» (1 Corintis 15:12, 33). Pau també va advertir a Timoteu que anara amb compte a l’hora de triar els amics íntims. Nosaltres deuríem fer lo mateix en l’actualitat (llig 2 Timoteu 2:20-22).

14. Com pot afectar la nostra elecció d’amics a la relació que tenim amb Jehovà?

¹⁴ Hem de cuidar la nostra relació amb Jehovà, perquè és lo més valuós que tenim. Així que evitem fer-nos molt amics d’algú que podria debilitar la nostra fe i danyar eixa relació. Igual que no podem mullar una esponja en vinagre i esperar que s’òmpliga d’aigua, tampoc podem tindre amics que facen coses roïnes i esperar que ens resulte fàcil fer lo correcte. Hem d’escollir amb molta atenció els nostres amics (1 Corintis 5:6; 2 Tessalonicencs 3:6, 7, 14).

15. Què pots fer per a tindre bons amics en la congregació?

¹⁵ En la congregació, pots trobar persones que volen a Jehovà de veritat. Estes poden arribar a ser bones amistats (Salm 133:1). No busques solament amics entre la gent de la teua edat i dels teus orígens. Recorda que Jonatan era molt més major que  David, i Rut molt més jove que Noemí. Més bé, volem fer cas del consell bíblic que ens diu «obriu el vostre cor» (2 Corintis 6:13; llig 1 Pere 2:17). I quant més imites a Jehovà, més voldran els altres ser amics teus.

16, 17. Si algú en la congregació ens ofén, què hauríem d’evitar fer?

¹⁶ En totes les famílies hi ha diverses personalitats, opinions i maneres de fer les coses. Lo mateix passa en la congregació. Esta varietat fa la vida més interessant, i ens dona la possibilitat d’aprendre uns dels altres. Però a voltes les diferències fan que malinterpretem els nostres germans i ens enfadem amb ells, i en altres ocasions podríem sentir-nos ferits o ofesos (Proverbis 12:18). ¿Deuríem permetre que problemes com eixos ens desanimen o ens aparten de la congregació?

¹⁷ No. Inclús si algú et decep d’alguna manera, no ens hauríem d’apartar de la congregació, perquè Jehovà no és qui ens ha ofés. Ell ens ha donat la vida; ens ho ha donat tot. Per tant, es mereix el nostre amor i lleialtat (Apocalipsi 4:11). La congregació és un regal de Jehovà que ens ajuda a mantindre ferma la nostra fe (Hebreus 13:17). Mai rebutjaríem este regal perquè algú ens haja decebut (llig Salm 119:165).

18. a) Què pot ajudar-nos a tindre una bona relació amb els nostres germans? b) Per què deuríem perdonar els altres?

¹⁸ Tots estimem els nostres germans i volem tindre  una bona relació amb ells. Jehovà no espera perfecció de les persones, i nosaltres tampoc ho hauríem d’esperar (Proverbis 17:9; 1 Pere 4:8). Tots cometem errors, però l’amor ens ajudarà a perdonar-nos de tot cor (Colossencs 3:13). L’amor evitarà que convertim un xicotet malentés en un gran problema. És cert que, quan algú ens incomoda, resulta difícil llevar-s’ho del cap. Lo més fàcil és enfadar-se i guardar ressentiment, però açò només ens farà sentir tristos i amargats. Per contra, quan perdonem algú que ens ha ofés, tenim l’ànim tranquil, promovem la unitat en la congregació i, lo més important, mantenim una bona relació amb Jehovà (Mateu 6:14, 15; Lluc 17:3, 4; Romans 14:19).

19. Quan és necessari que deixem de tindre tractes amb algú de la congregació?

¹⁹ En una bona família, cada membre s’esforça per a que tots siguen feliços. Però imagina que un d’ells es rebeŀla. Tots els de la família intenten ajudar-lo de moltes maneres, però ell rebutja l’ajuda. Amb el temps, podria decidir anar-se’n de casa, o el cap de família podria demanar-li que se n’anara. Lo mateix passaria en la congregació si algú decidira fer coses que desagraden a Jehovà i danyen el benestar dels germans. Si esta persona rebutja l’ajuda i demostra pel seu comportament que ja no vol ser part de la congregació, podria anar-se’n  o ser expulsat. Si això passa, la Bíblia clarament diu que no hauríem de «tenir tractes» amb esta persona (llig 1 Corintis 5:11-13; 2 Joan 9-11). Açò pot ser especialment difícil si és un amic nostre o un membre de la nostra família. Però en una situació com esta, la nostra lleialtat a Jehovà ha de ser més forta que la nostra lleialtat a qualsevol altre (consulta la nota 8).

20, 21. a) Per què és una mostra d’amor l’expulsió? b) Per què és important triar bé les nostres amistats?

²⁰ L’expulsió és una provisió amorosa de part de Jehovà, ja que manté la congregació apartada del perill que suposen les persones que no respecten les normes de Jehovà (1 Corintis 5:7; Hebreus 12:15, 16). Ens permet demostrar el nostre amor per Jehovà, pel seu sant nom i per les seues normes (1 Pere 1:15, 16). A més, esta disciplina severa és una mostra d’amor per la persona que ja no forma part de la congregació, perquè podria ajudar-la a adonar-se que el que està fent és incorrecte i motivar-la a canviar. Molts dels que alguna volta foren expulsats, més tard tornaren a Jehovà i de nou foren benvinguts en la congregació (Hebreus 12:11).

²¹ D’una manera o altra, els amics ens influïxen. Així que és important que els triem bé. Si estimem aquells que Jehovà estima, ens rodejarem de persones que ens poden ajudar a ser fidels a Déu per sempre.