Tots els esperits que Jehovà va crear eren bons. Llavors, un àngel es va fer roín. Eixe és Satanàs el Diable. Satanàs volia que la gent de la terra l’adorara a ell en comptes d’adorar a Jehovà. Açò és el que va passar:

En el jardí de l’Edén hi havia molts arbres que donaven fruits deliciosos. Jehovà li va dir a Adam i a la seua dona, Eva, que podien menjar lliurement d’aquells fruits. Però d’un arbre Déu va dir que no havien de menjar. Els va dir que si en menjaven, sense falta moririen (Gènesi 2:9, 16, 17).

Un dia que Eva estava a soles, una serp li va parlar. Clar, la serp no era qui parlava realment; era Satanàs el Diable qui va fer que pareguera que la serp estava parlant. Satanàs li va dir a Eva que si menjava del fruit prohibit, seria sàvia com Déu. També li va dir que no moriria. Estes dos afirmacions eren mentires. Aixina i tot, Eva va creure a Satanàs i va menjar del fruit. Després, li’n va donar a Adam, i ell també en va menjar (Gènesi 3:1-6).

D’estos fets reals aprenem que Satanàs és un ser rebel i mentirós. Li va dir a Eva que no moriria si desobeïa a Déu. Allò va ser una mentira perquè ella va morir i Adam també. Encara que Satanàs no va morir en aquell moment, al final morirà per haver pecat. Però mentres seguisca viu continuarà enganyant la humanitat. És un mentirós i intenta fer que la gent desobeïsca les lleis de Déu (Joan 8:44).

Més tard, altres àngels es van fer roïns. Estos àngels es fixaren en les boniques dones de la terra i volgueren tindre relacions sexuals amb elles. Per això, van vindre a la terra i es materialitzaren en cossos d’hòmens humans. Llavors, en contra del propòsit de Déu, prengueren dones per mullers (Gènesi 6:1, 2; Judes 6).

Açò també va causar molts problemes a la humanitat. Les mullers d’estos àngels van tindre fills, però no foren xiquets normals. Es convertiren en gegants cruels i violents. Amb el temps, la terra es va omplir de tanta violència que Jehovà va decidir eliminar la gent malvada per mitjà d’un diluvi. Els únics humans que sobrevisqueren al Diluvi van ser el just Noé i la seua família (Gènesi 6:4, 11; 7:23).

No obstant, els àngels roïns tornaren a la regió dels esperits; no moriren. Però van ser castigats. No se’ls va permetre tornar a la família d’àngels justos de Déu. A més, Jehovà tampoc els va permetre tornar a materialitzar-se en cossos humans. Finalment, moriran en el dia del juí (2 Pere 2:4; Judes 6).

A principis del segle XX, hi hagué una guerra en el cel. El llibre bíblic d’Apocalipsi descriu el que va passar: «Aleshores va esclatar una batalla al cel: Miquel [Jesucrist ressuscitat] i els seus àngels [bons] combatien contra el dragó [Satanàs]. El dragó també lluitava juntament amb els seus àngels [malvats], però no va poder guanyar, i perderen el lloc que ocupaven al cel. El gran dragó, la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs, el qui enganya el món sencer, va ser llançat a la terra, i també els seus àngels [malvats] hi foren llançats amb ell».

Quin fou el resultat? El relat continua: «Alegreu-vos-en, cel i tots els qui hi habiteu!». Els àngels bons podien alegrar-se perquè Satanàs i els àngels roïns, o esperits, ja no estaven en el cel. Però, què li passaria a la gent en la terra? La Bíblia diu: «Ai de la terra i del mar, perquè ha baixat cap a vosaltres el diable, ple de fúria, sabent que el temps se li acaba!» (Apocalipsi 12:7-9, 12).

Sí, Satanàs i els seus companys perversos enganyen i causen molts ais a la gent en la terra. A estos àngels roïns se’ls anomena dimonis. Són enemics de Déu, i tots són malignes.