Els israelites van deixar la muntanya del Sinaí i van viatjar a través del desert de Paran cap a Cadeix. Allí, Jehovà li digué a Moisés: «Envia 12 hòmens, un per cada tribu, a espiar la regió de Canaan, la terra que donaré als israelites». Aleshores, Moisés va elegir 12 hòmens i els va dir: «Aneu a Canaan i mireu si la terra és bona per a cultivar-la. Fixeu-vos si els habitants són forts o dèbils, i si viuen en tendes o ciutats». Els 12 espies, entre ells Josué i Caleb, se n’anaren cap a Canaan.

Als 40 dies, els espies tornaren amb figues, magranes i raïm. A més, contaren el que havien vist: «És una bona terra, però la gent és forta i les ciutats tenen muralles molt altes». Llavors, Caleb va dir: «Podem conquistar-la! A pressa, anem!». Saps per què va dir açò Caleb? Perquè Josué i ell confiaven en Jehovà. Però els altres 10 espies digueren: «No! Les persones d’allí són enormes, com si foren gegants! Al seu costat pareixem saltamartins».

A l’escoltar estes notícies, els israelites es van desanimar molt. De fet, començaren a queixar-se i a dir-se els uns als altres: «Ràpid, elegim un altre líder i tornem a Egipte! Per què hauríem d’anar a eixe  país a que ens maten?». Josué i Caleb respongueren: «No desobeïu Jehovà i no tingueu por. Ell ens protegirà». Però els israelites no els van escoltar, fins i tot, volien matar-los!

Què va fer Jehovà? Li va dir a Moisés: «Després de tot el que he fet pels israelites, no m’obeïxen! Per esta raó, estaran al desert durant 40 anys i allí moriran. Sols els seus fills i Josué i Caleb viuran a la terra que he promés donar-los».