EL QUE DIU LA GENT

Molta gent creu que els jocs d’atzar no fan mal a ningú, sempre i quan es practiquen dins de la llei. Fins i tot alguns d’ells, com les loteries organitzades pel govern, destinen part dels diners a programes d’ajuda social.

EL QUE DIU LA BÍBLIA

La Bíblia no parla dels jocs d’atzar de manera directa. Però sí que dona consells que ens ajuden a entendre quin és el punt de vista de Déu al respecte.

Els jocs d’atzar consistixen bàsicament en guanyar diners a costa dels altres, i això és incompatible amb el que Jesús va dir: «Guardeu-vos de tota ambició de riquesa» (Lluc 12:15). En realitat, la gent juga per cobdícia. Encara que les probabilitats de guanyar són poques, la indústria del joc anuncia premis milionaris. El somni de ser ric fa que, per exemple, la gent aposte grans quantitats en els casinos. En lloc d’ajudar les persones a evitar la cobdícia, el joc promou el desig de guanyar diners fàcilment.

L’objectiu del joc és egoista, perquè es tracta de guanyar els diners que altres jugadors perden. En canvi, la Bíblia anima «Que ningú no busque el propi interés, sinó el dels altres» (1 Corintis 10:24). Un dels deu manaments és: «No desitges la casa d’un altre [...] ni res del que li pertany» (Èxode 20:17). Quan un jugador està resolt a guanyar, en realitat espera que els altres perden per a quedar-se amb els seus diners.

La Bíblia també ens advertix que no hem de vore la sort com una força misteriosa que ens pot donar prosperitat. En l’antic Israel, alguns no tenien fe en Déu i van començar a adorar al «déu de la sort». Què li va paréixer a Déu? Ell va dir: «Fèieu allò que em disgusta, preferíeu el que em desplau» (Isaïes 65:11, 12).

És veritat que, en alguns països, part dels fons que es recapten del joc legal es destinen a l’educació i a altres programes d’ajuda pública. Però, la manera d’utilitzar-los no canvia d’on han eixit: d’activitats que promouen obertament la cobdícia, l’egoisme i la idea d’aconseguir alguna cosa a canvi de res.

«No desitges la casa d’un altre [...] ni res del que li pertany.» (Èxode 20:17)

EL QUE DIU LA BÍBLIA

La Bíblia advertix que «els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en molts desigs insensats i perniciosos, que afonen els hòmens en la ruïna i la perdició» (1 Timoteu 6:9). La cobdícia és l’arrel dels jocs d’atzar. Eixe «amor al diner» és tan corrosiu que la Paraula de Déu el posa en la llista de les coses que hem d’evitar a tota costa (Efesis 5:3).

Com que el joc promou els diners fàcils, en realitat aviva «l’amor als diners». La Bíblia diu que este amor «és l’arrel de tots els mals». El desig de tindre més diners arriba a dominar la vida d’una persona, i li podria provocar ansietat i danyar la seua relació amb Déu. Les Escriptures afirmen que els qui han caigut en el parany de la cobdícia «s’han clavat a l’ànima molts sofriments» (1 Timoteu 6:10).

La cobdícia deixa a les persones descontentes i insatisfetes amb el seu estat financer i els roba la felicitat. Eclesiastés 5:9 (v. 10 TNM) diu: «El qui estima el diner no en té mai prou, el qui cobeja la riquesa no en trau profit».

Milions de persones que es van sentir atretes pel joc es troben ara atrapades. Tan sols en els Estats Units hi ha milions d’addictes als jocs d’atzar.

Un proverbi diu: «Fortuna que de sobte comença a créixer no tindrà un final beneït» (Proverbis 20:21). A més, qui s’envicia amb el joc podria endeutar-se, arruïnar-se i perdre els seus amics, el seu treball i inclús la seua família. Seguir els consells bíblics ens protegix de les conseqüències negatives del joc.

«Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en molts desigs insensats i perniciosos, que afonen els hòmens en la ruïna i la perdició.» (1 Timoteu 6:9)